POEMA. «Crit i nit» de Vicent Andrés Estellés, i les guerres perdudes

cartell escola pública de tots i per a tots

Porte un dia infame. En primer lloc visc a Alcoi, la capital absoluta del País Valencià de l’Escola Privada Catòlica Concertada, i això es nota, i això és intocable.

En segon lloc treballe a l’Ajuntament i m’he assabentat hui que a partir d’ara hem de fer en castellà els convenis administratius, perquè estem a Espanya, i s’han d’enviar a Madrid, i que “si volem” podem fer-los també en valencià, però que la còpia de veritat és la de castellà, i estem al 2016, i la dictadura va acabar fa quaranta anys, i tanta lluita i tant d’esforç per dignificar el valencià sembla que no serveix de res, que una cosa és el s’ensenya a les escoles (públiques) i una altra és la vida real, la de veritat, i que tot això és, com a mínim, infame.

Parlant amb una companya de la faena, de la “resistència”, de les poques que manté la coherència, m’ha recomanat llegir «Crit i nit» de Vicent Andrés Estellés, del seu Llibre de Meravelles (1971), i és impressionant, i és que són tantes les guerres perdudes, tanta ràbia, que per això el compartisc, perquè no estem sols.

 

CRIT I NIT

Consirós cant e planc e plor.
GUILLEM DE BERGUEDÀ

Les famílies de dol per a tota la vida.
La guerra, la postguerra… Recorde aquella mare
que no li varen dir que el fill havia mort
en el front de Terol: simplement li digueren
“ha desaparegut”. I va passar la guerra
esperant el seu fill. I va acabar la guerra
i esperava el seu fill. I va parar taula,
li va posar també llençols nous en el llit,
i esperava a la porta. No ha sabut res del fill.
¿Morí? No s’ha sabut. Sols, desaparegut.
Es va tancar en casa amb pany i clau. Recorde
els seus crits. Els veïns tocaven a la porta,
I no obria la porta. ¿On estava el seu fill?
Si fou mort, ¿on fou mort? Oh, coses de la guerra !
Qui va a saber això ! Les famílies de dol
per a tota la vida. La guerra, la postguerra…

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

POESIA. Vicent Andrés Estellés i la història dels valencians

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés (1924-1993)

(Actualitzat 30/06/2014)

Per què Estellés? Per què un poeta a un blog d’història?

Perquè a l’obra del poeta valencià Vicent Andrés Estellés també trobem la història.

La postguerra, la fam, la repressió franquista, les misèries i les alegries quotidianes estan plasmades als seus poemes. Són tota una lliçó de la història de la gent corrent, dels fets menuts, quotidians, però que marquen una època i a un poble. És una història que ell sabia dir amb versos directes, més directes que molts llibres d’història, versos com “Trista, trista València, quina amarga postguerra!”.

Per això, perquè ens congracia amb el fet de vegades penós de ser valencians, un poc d’Estellés i companyia.

 

ÍNDEX DE MATERIALS

1. DOCUMENTAL “ESTELLÉS, POETA DE MERAVELLES”

2. SELECCIÓ DE POEMES

3. POEMES MUSICATS (Ovidi Montllor i altres)

4. RECURSOS DIDÀCTICS, ESTUDIS, ARTICLES

5. NOTA PERSONAL

 

MATERIALS

1. DOCUMENTAL “ESTELLÉS, POETA DE MERAVELLES”

Molt recomanable i emotiu. Programa Dossiers, Canal 9 RTVV, emés el 24 març 2012, 30 minuts només.

Enllaços: (1) a youtube; (2) a Canal 9 RTVV [no funciona: 30/11/2013; Canal 9 apagat]

Explicació del documental

“Poeta de meravelles, Vicent Andrés Estellés és el títol del documental amb què Dossiers vol retre homenatge a qui està considerat l’Ausiàs March del segle XX. Per això, el reportatge fa un passeig poètic pels seus versos, que parlen de la vida i de la mort, de l´amor, del sexe, de la misèria, de la fam i del poble. Versos escrits amb paraules senzilles, clares i directes, però que utilitzades per Estellés adquireixen un valor líric altíssim. I és ara quan Dossiers ha preparat aquest reportatge perquè va ser el 27 de març de 1993, ara fa 19 anys, quan Estellés moria a València. Deixava escrits milers i milers de poemes que han marcat les últimes generacions de valencians. Per tractar-se d’un poeta contemporani, en el documental podrem disfrutar dels versos d´Estellés recitats per ell mateix. L’escoltarem en diferents moments de la seua vida, parlant del que, per a ell, és la família, l’amor que professa per Isabel, la seua dona, o la profunda tristesa i el dolor que pateix quan mor la seua filla de només tres mesos. I també de la passió que sent pel seu país.”

Llegeix la resta d’aquesta entrada »