LLIBRE. Sobre la lectura de “Michael Kohlhaas”

michael-kohlhaas

El professor Enric Iborra està impartint un curs de literatura a València, al Centre Cultural Octubre. D’entre la llista de lectures que proposa està la novel·la breu Michael Kohlhaas, de Heinrich von Kleist (1777-1811).

Seguint en la distància aquest curs, me la vaig llegir farà un parell de setmanes. Després, per correu electrònic, li vaig comentar a Enric el que m’havia semblat i li vaig fer un petit retret per la seua ressenya, perquè explica tot l’argument.

D’aquest intercanvi d’impressions, totalment amistós, compartisc pel seu interés els dos articles que ha publicat Enric al seu bloc La serp blanca:

– Ressenya (atenció, amb spoilers): «Michael Kohlhaas»: l’àngel de l’apocalipsi contra el desordre del món (01/02/2016)

– Resposta: Sobre els spoilers quan es comenta un llibre (a propòsit de l’entrada sobre «Michael Kohlhaas») (03/02/2016)

Per cert, la història de Michael Kohlhaas està basada en fets reals. Al segle XVI, als territoris que avui en dia formen part d’Alemanya, en el context històric de la Reforma luterana, va existir un tal Hans Kohlhase, el qual va protagonitzar una revolta semblant a la que es conta en la novel·la. Heinrich von Kleist es va basar en ell.

Anuncis

LLIBRES. La llista Iborra

Martin, Jean Francois lectura

Vull compartir una llista personal de llibres que he anat apuntant mentre llegia Un son profund d’Enric Iborra. Els he apuntat quasi tots i els he posat més o menys per l’ordre que hi apareixen. En alguns he posat alguna indicació breu. No he volgut separar els llibres de ficció dels d’assaig o crítica literària perquè, en definitiva, tot és literatura. Sé que a primera vista té un aspecte un poc caòtic, però no crec que això li lleve massa l’encant.

Per cert, a mi aquestes llistes em provoquen una certa inquietud. Senzillament no m’ixen els comptes. Em faltarà temps. Segur. Però també és cert que resulta “a significant pressure to continue”, tal com diu el mateix Iborra en una cita del seu llibre.

Per als insaciables recomane visitar la tria de lectures d’Enric Iborra, al seu blog la serp blanca.


Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Un son profund” d’Enric Iborra, l’experiència amable de llegir

Un son profund portada enric iborra

Fa temps que sóc seguidor de la serp blanca, un bloc amb notes de lectura i altres històries, tal com diu Enric Iborra, el seu autor, professor de llengua i literatures catalanes a l’IES Lluís Vives de València. L’any passat va publicar Un son profund. Dietari d’un curs de literatura universal, un llibre basat en una selecció dels apunts d’aquest bloc.

Crec recordar que vaig trobar la serp blanca quan estava preparant la meua ressenya d’El poni roig de John Steinbeck. L’enamorament va ser instantani, és un bloc ben fet, molt ben escrit, i amb uns apunts intel·ligents i suggeridors. A més dels seus alumnes, companys de professió i lletraferits diversos tinc la sensació que Enric està arribant a molta gent. També em sembla que és ja una referència per a molts seguidors, discrets i dispersos, però contents de compartir el fet, de vegades ben penós, de ser valencians, i sobretot el fet encara més estrany d’agradar-nos la lectura. Sense afectació. Som minoria, és clar, però una minoria un poc més feliç gràcies a l’existència de blocs com la serp blanca. Per acabar ja aquest discurset només vull dir que per a mi cada avís d’un apunt nou de l’Enric és com una petita festa, l’avís d’un pròxim moment tranquil i profitós, en el qual llegiré alguna cosa amb trellat.

Respecte a Un son profund, me l’he llegit durant les vacances, a les nits humides de Santa Pola, quan els xiquets ja dormien. M’ha resultat un poc estrany llegir un llibre del qual algunes parts ja coneixia. La sensació era un poc de déjà vu. Però al final trobe que l’experiència ha estat més intensa, o almenys més ordenada. Al bloc vas passant d’un apunt a un altre, molts ni els veus, mentre que al llibre vas del principi al final, i en tot moment saps més o menys on estàs. És més real.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DOSSIER. Sobre mitologia grega

jupiter-thetis-Ingres

Índex

  1. Materials sobre mitologia grega (enllaços a exercicis, vídeos, pel·lícules)
  2. Documental: “Dioses y héroes en la mitologia griega”
  3. Esquema de la cosmogonia i la teogonia grega
  4. Llibre. Jean-Pierre Vernant: “L’univers, els déus, els homes” (1999)

1. Materials sobre mitologia grega

Dossier sobre Mitologia clàssica del Departament de Grec de l’IES Gabriel Ferrater, amb molts recursos i molt bons, MÉS QUE RECOMANABLE, en català, enllaç

LABERINT, és un portal amb molts recursos i de molta qualitat, que pretén divulgar la civilització grecoromana i la seva pervivència en el món actual, realitzat pel professor Sebastià Giralt. Especialment interessants són els seus flash (recursos dinàmics, interactius i animats). Qui el visita repeteix, enllaç a l’índex de LABERINT

La civilització grega, al web claseshistoria.com, un bon resum, en castellà, enllaç

La vida quotidiana a Grècia, per artehistoria, enfocat sobretot a l’art però molt útil, en castellà, enllaç

Vídeo sobre l’antiga Grècia, per artehistoria, molt complet però un poc avorrit, en castellà, 13 minuts, enllaç

Pel·lícules que a mi m’agraden sobre mitologia grega:

  • Ulises” (Ulise), directors M. Camerino i M. Bava, 1954, 95 minuts, sobre l’Odissea.
  • Furia de Titanes” (Clash of the Titans), director Desmond Davis, 1981, 118 minuts, sobre el mite de Perseu, la Medusa i Andròmeda.
  • Troya” (Troy), director Wolfgang Petersen, 2004, 163 minuts, sobre la guerra de Troia i l’obsessió d’Aquiles per la fama immortal, enllaç al tràiler.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “La metamorfosi” de Franz Kafka (1915), una aproximació

portada - kafka - metamorfosiRESSENYA

Franz Kafka: “La metamorfosi” (1915)

  • Edicions Bromera, Alzira, 1990, 136 pàgines
  • Col·lecció “A la lluna de València”, núm. 10, enllaç
  • Traducció, introducció i notes: Heike van Lawick i Enric Sòria
  • Títol original: “Die Verwandlung” (1915)

Índex

  1. Introducció
  2. Argument
  3. Kafka
  4. El llenguatge de Kafka
  5. Interpretacions
  6. Sensacions personals després d’haver llegit “La metamorfosi”
  7. Cites
  8. Documental: “Qui era Kafka?”

1. Introducció

Llegir “La metamorfosi” és un plaer alimentari per al cervell, i una prova de superació personal davant una obra tan clàssica, tan monumental i alhora tan estereotipada i potser desconeguda. És una obra que apareix en tots els llistats de recomanacions de lectures, i és tan famosa que fa por i un poc de mandra llegir-la. Però val la pena.

Només vull posar algunes notes.

Per a un coneixement molt més detallat us recomane veure les entrades sobre Kafka i la “La metamorfosi” al blog la serp blanca del professor Enric Iborra.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »