HUMOR. Entrevista a “Sant Ovidi Montllor”

sant ovidi montllor

Per casualitat he trobat açò, una entrevista molt divertida que li fa un fantàstic Joan Fuster a Sant Ovidi Montllor. El vídeo és de l’any 2010, i és un fragment de “Les tertúlies a Ca Fuster”, un programa de Mãemeua, de TeleSueca.

Encara que semble que és una burla, i alguns puristes es posaran les mans al cap, realment és tot un homenatge al cantautor alcoià, i amb la rara i preciosa qualitat de riure’s d’un mateix.

M’ha alegrat el dia aquesta troballa. De vegades sembla que momifiquen massa alguns “sants”, i crec que no els fem cap favor.

Altres materials referents a Ovidi Montllor: Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

MÚSICA. “Homenatge a Teresa” d’Ovidi Montllor, versions per a tots els gustos

ovidi_montllor

Ovidi Montllor

 

M’agraden les cançons d’Ovidi Montllor (Alcoi, 1942 – Barcelona, 1995). Són directes.

La llàstima és que al meu poble, Alcoi, portem uns anys amb una ovidimania que comença a cansar: se li ha posat a un passeig el seu nom, se li ha posat una escultura ben bonica i se li han fet homenatges de tot tipus. Una diversió local ha sigut veure a més d’un impresentable declarant la seua fervent passió ovidiana, quan pocs anys abans te’ls trobaves encantats amb les gavines i amb tot això d’España va bien. Fa ràbia, però què hi farem, en gran part Ovidi ha perdut la frescor, està dissecat amb tant d’homenatge, i els vius que l’apreciem hem de viure i no anem a estar barallant-nos tots els dies amb tant de moniato.

De tota manera, més enllà de tanta xaranga política, hi ha espai per a l’optimisme. Una de les millor coses de l’Ovidi és que ha inspirat a un bon grapat de cantants i grups de música. Per quins motius les cançons d’Ovidi es reinterpreten una i altra vegada? No ho sé, però potser és degut a un cert magnetisme macabre a la seua estampa, solitària, fosca i maleïda; potser pel seu compromís polític, d’esquerres i nacionalista, heterodox i crític amb el poder establert; potser per la recança d’una història recent de la transició que podia haver sigut diferent i que va fracassar; potser també per la senzillesa i contundència de les seues cançons.

Siga com siga, Ovidi és un referent i de quan en quan te’n portes una alegria quan algú, per exemple el meu germà Amand, m’ajuda a descobrir una versió molt bonica de la seua cançó “Homenatge a Teresa”, interpretada per un grup que es diu Ebri Knight. He estat mirant i he trobat un bon grapat de versions. Compartisc unes quantes, amb optimisme i també amb una certa malenconia.

També, per si no teniu por d’empatxar-vos, ací teniu l’enllaç a la llista que he fet a YouTube, i que es diu Ovidi Montllor – Homenatge a Teresa – Historiata. Salut!

1. Ebri Knight: “Homenatge a Teresa”, àlbum: Cançons en ruta. Bellíssima.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

9 D’OCTUBRE. La festa dels “valenxians”

Cartell del 9 d'octubre a Alcoi, de l'any 2011. Autor: Raül Botella

Cartell del 9 d’octubre a Alcoi, de l’any 2011.
Autor: Raül Botella

 

Com si fóra un secret, el meu fill Martí, que té cinc anys, m’ha dit que la festa de Jaume I es diu la festa dels “valenxians”.

És tota una tradició a les nostres escoles: cap a principis d’octubre les aules d’Educació Infantil s’omplin de jaumes primers, oronetes i quatribarrades. En definitiva, fitxes i més fitxes. Però els nanos, almenys el meu, ben contents.

Malgrat que estic que reglote un poc de tanta valenciania institucionalitzada, reconec que és una festa que m’agrada. Potser és l’única festa cívica integradora que tenim al meu poble, Alcoi, on qualsevol entitat i associació pot participar en la Fira del llibre en valencià i de productes artesanals, i realitzar activitats de tot tipus, com per exemple tallers infantils, jocs tradicionals, escacs, ciclisme, balls, música o teatre. És com si tot el món poguera mostrar el que més li agrada i compartir-ho amb la resta de veïns. L’ambient que es crea a la Glorieta, el parc on es fan la majoria dels actes, és molt sanot. M’encanta.

Per això, només vull desitjar-vos una feliç festa dels valenxians!

I de regal un poc de música, la Cançó del cansat d’Ovidi Montllor, en una interpretació bellíssima del grup El Diluvi. Una cançó que diu…

“Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.
     [ … ]
I torne a repetir: sóc alcoià.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català.
i ho faig a la manera de València.
i ho faig a la manera de València.”
 

MÚSICA. Ovidi Montllor i “L’escola [franquista] de Ribera” (1977)

ovidi_montllor_icona

L’escola de Ribera” és una cançó del cantautor alcoià Ovidi Montllor (1942-1995), publicada al disc “De manars i garrotades” (1977).

Aquesta cançó és un bon recurs per a repassar algunes de les característiques de l’ensenyament tradicional. Es refereix concretament a l’escola franquista, basada en la disciplina, el respecte a l’autoritat i la por al càstig. Característiques que encara de quan en quan podem trobar avui en alguns debats i pràctiques educatives. Repassar la lletra fa feredat.

És un bon exercici pràctic per als alumnes, per a crear empatia i aprendre des de les emocions, i per a conéixer un dels nostres cantautors, amb lletres molt potents. Per a tenir en compte: “El resultat era un, la jugada era perfecta“. Quin creus que era el resultat? I la jugada?

 

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

POESIA. “Corrandes d’exili” de Pere Quart (1939)

Exili republicà 1939

L’1 d’abril de 1939, fa 74 anys, el general Franco va emetre l’últim part de guerra: “En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. El Generalísimo Franco. Burgos 1º abril 1939“.

Darrere quedaven quasi tres anys de Guerra Civil i s’iniciava una llarga postguerra, una “pau incivil” segons el professor Julián Casanova, la qual duraria quasi quaranta anys.

En els últims mesos de la Guerra Civil va haver un autèntic èxode de republicans que fugien de les repressàlies del bàndol sublevat, els “nacionals”. La professora Consuelo Soldevilla Oria va estudiar els exilis dels últims dos-cents anys de la Història d’Espanya (enllaç aquí), i quantifica l’exili republicà en unes 680.000 persones, de les quals 465.000 es van exiliar a França des de Catalunya, en hivern pels passos dels Pirineus.

Un d’aquests refugiats va ser Joan Oliver (1899-1986), conegut amb el pseudònim de Pere Quart, un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana del segle XX. El seu caminar cap a l’exili va inspirar “Corrandes d’exili“, un poema bellíssim, publicat per primera vegada a Xile al poemari Saló de tardor (1947). Un poema amb les paraules que tot exiliat sent al seu cor quan abandona per la força la seua pàtria…

El cantautor Lluís Llach va fer una versió que va popularitzar aquest poema. Compartisc un vídeo amb imatges de la Guerra Civil i de l’exili republicà i acompanyades pel poema “Corrandes d’Exili” de Pere Quart, amb la música de Lluís Llach, guitarra de Refree i la veu de Sílvia Pérez Cruz.

Més informació

– “Corrandes d’exili”, versió de Lluís Llach, amb l’explicació de la seua trobada amb Joan Oliver (Pere Quart).

– “Corrandes d’exili”, versió d’Ovidi Montllor.

– “Corrandes d’exili”, recitades pel mateix Joan Oliver (Pere Quart) el 1970, al I Festival popular de poesia catalana, realitzat a la sala Price de Barcelona.

Joan Oliver (Pere Quart), a escriptors.cat

Lletra de “Corrandes d’exili” a edu365.cat

(Lletra del poema) – Llegeix la resta d’aquesta entrada »