TEXT. «Holodomor» per Joan Francesc Mira

Havent llegit Europeus. Retrat en setanta imatges de Joan Francesc Mira, vull compartir un article que es titula «Holodomor» de desembre de 2006.

Parla sobre la història i la memòria d’aquest genocidi. El van patir sobretot els camperols ucraïnesos “contrarevolucionaris” durant els anys 1932 i 1933, en el context del totalitarisme i de la planificació econòmica d’Stalin. Les xifres de morts ballen, però hi ha un cert consens en que van assassinar per fam entre 3 i 5 milions de persones com a mínim. Com passa amb altres genocidis, malgrat els testimonis i les proves evidents, encara hi ha gent que ho nega.

Holodomor

«El passat dissabte 25 de novembre, a Ucraïna es commemorà oficialment la gran fam que va assolar el país entre 1932 i 1933. Exactament l’«extermini per la fam», Holodomor en ucraïnès, l’anihilament planificat, buscat, metòdic i inconcebiblement cruel d’uns quants milions de persones, especialment a les regions de Khàrkiv i de Dnipropetrovsk, un dels crims més horribles del leninisme-estalinisme, un crim perpetrat a consciència i oblidat o ignorat a Occident amb una ben profunda inconsciència. Pareix que enguany, més que altres anys, el record d’aquell horror inimaginable ha anat rodejat de gran polèmica: el president Iúixtxenko ha anat proposat un projecte de llei pel qual seria delicte negar el caràcter de genocidi d’aquell crim. El partit de Víktor Ianukóvitx, que en gran part representa els russos que acudiren a instal·lar-se a Ucraïna per omplir el buit demogràfic, evidentment no hi està d’acord. I el ministre d’Afers Exteriors de Rússia ja ha declarat a Kíev que aquella fam no va ser en absolut cap genocidi. Certament, jo no sóc partidari de legislar què és i que no és genocidi, ni d’enviar ningú a presó per negar que aquest o aquell crim massiu haja de rebre aquest nom. Però a Ucraïna, el genocidi brutal va existir. Més dur i horrible que el dels armenis, gairebé tan massiu com l’holocaust jueu. Tan repugnant i inhumà que resulta difícil d’imaginar com arribà a ser possible. I no és gens fàcil d’entendre el silenci, també massiu, que aquells fets han patit durant més de mig segle. O sí que és fàcil, si tenim en compte que alguns historiadors, fidels a la ideologia comunista que ha dominat tants anys el pensament occidental, discuteixen encara la realitat del crim monstruós. Com ara una historiadora francesa, Annie Lacroix-Riz, que continua afirmant que tot això «és una operació de propaganda», i qualifica els fets com «una situació d’escassedat greu, que va conduir a un reforçament estricte del racionament». Tan estricte com als camps de concentració nazis, degué ser, atesos els resultats. La manipulació i la propaganda han existit, en efecte, però només per negar l’horror. Com el polític Edouard Herriot, president del partit radical, que viatjà per aquells anys a la Unió Soviètica, en un viatge a l’estil dels que Potiomkin li organitzava a Caterina la Gran, i en va tornar afirmant que als camps d’Ucraïna regnava la més gran prosperitat.

Però la gran fam va existir, i els milions de víctimes també. La mortaldat va ser el resultat directe de les requises massives d’aliments, un saqueig exhaustiu i metòdic de les poblacions rurals organitzat a partir de l’estiu de 1932. El saqueig oficial afectà sobretot les regions més hostils a la col·lectivització, i allà on era més fort el nacionalisme ucraïnès. Les víctimes tenien prohibit eixir del perímetre on els queviures havien estat confiscats, i així la mort per inanició era segura i conscientment buscada. Mentrestant, la Unió Soviètica exportava milions de tones de cereal. Segons l’historiador Stéphane Courtois, «aquesta fam premeditada, organitzada, sistemàtica, estava destinada a eliminar la part més dinàmica de la pagesia. D’això se’n diu genocidi de classe». Nacional i de classe, per ser del tot exactes. Devia ser un mètode eficaç per consolidar l’«internacionalisme proletari», per la «construcció del socialisme», i altres objectius igualment lluminosos en el camí de la felicitat universal. Per a Yves Ternon (Guerres et génocides au XXè siècle), «Els historiadors miren de contenir la definició de genocidi, però, fins i tot seguint criteris restrictius, la mort per fam deliberada de cinc milions de persones és sense cap dubte un genocidi». Cinc milions és la xifra mínima que accepten els experts més solvents. Potser en van ser molts més. Però de tot aquell horror, qui se’n recorda? A l’Europa occidental, a Espanya, a casa nostra, qui ha tingut un pensament per aquells milions de pagesos d’Ucraïna obligats a morir lentament de fam als seus mateixos pobles? Jo tanque els ulls, imagine com degué ser aquell holodomor, i l’horror i la ira m’omplen a parts iguals el cor.»

Per a més informació:

– Article «Memòria, alemanys», de Joan F. Mira, sobre altres genocidis (Avui, 07/03/2009).

– Llibre El Imperio de Ryszard Kapuscinski (1993).

– «Holodomor», en la Viquipèdia.

– Vídeo sobre l’Holodomor en Ucraïna:

Imatges:

One Response to TEXT. «Holodomor» per Joan Francesc Mira

  1. Retroenllaç: TEMA. La Revolució Russa de 1917 | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: