LLIBRE. «El Pati Maleït» d’Ivo Andric (1954), subratllat a Cocentaina

Era un misteri però ja sé per què en l’aparador de novetats de la biblioteca de Cocentaina hi ha llibres subratllats. Solen ser llibres que m’atrauen molt i que de vegades agafe en préstec. Llibres en català, publicats recentment, d’autors i editorials no massa conegudes. El misteri és que estan subratllats, encara que ningú els haja agafat abans que jo. Millor dit estan corregits, plens de símbols de corrector, amb la proposta de millora al marge, sempre en llapis.

El fet és que el divendres passat vaig baixar a aquesta biblioteca amb els xiquets. El meu Joan necessitava un llibre sobre el cos humà (en vam trobar un de magnífic). En l’aparador de novetats estava El Pati Maleït d’Ivo Andric i Els dies maleïts d’un tal Ivan Aleksèievitx Bunin, aquest últim sobre la Revolució Soviètica. Els vaig agafar i sí, estaven plens de correccions i jo era el primer que els agafava en préstec. Qui ho havia fet? Li vaig preguntar a la bibliotecària i em va contar divertida que hi havia un xicon que els donava a la biblioteca regularment. Puc constatar que fa anys que ho fa. No em vaig atrevir a preguntar-li res més sobre ell. Com la bibliotecària i jo ja tenim una edat un “xicon” igual pot tenir vint que cinquanta anys. El cas és que és una persona que viu a Cocentaina o prop, que compra llibres no massa comercials, els llig, s’entreté corregint-los i temps després els dona a la biblioteca, i té un gust meravellós. 

De llibres així, corregits, que recorde ara mateix m’he llegit Tsili, història d’una vida d’Aharon Appelfeld o Les nits blanques de Dostoievski. Ara acabe de llegir-me el de El Pati Maleït d’Ivo Drina. Segons la contraportada del llibre “els escriptors serbis van escollir El Pati Maleït com la seva millor novel·la del segle XX”, i encara que sé que això és un reclam publicitari no em vaig poder resistir. És una novel·la breu, poc més de cent pàgines, sobre un monjo de Bòsnia, fra Petar, que passa un any per error en una presó d’Istanbul que la gent anomena El Pati Maleït. Està ambientada en l’època final de l’Imperi turc. Apareixeran diversos personatges, cadascun amb el seu caràcter i el seu relat. 

A més de fra Petar, destaquen sobretot tres personatges: Karadjoz, el director de la presó, un ésser repulsiu i amable per igual; Haim, un xarraire i fussador molt pesat però gràcies al qual coneixem alguns detalls importants; per últim, Camil, un jove tancat en el seu món d’estudis històrics, inútil per a la vida real a causa de la seua innocència. 

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

LLIBRE. “Tsili, història d’una vida” d’Aharon Appelfeld

tsili aharon appelfeld club editor

Hi ha llibres que te’ls trobes, i això m’ha passat amb aquest. Tsili, història d’una vida és una novel·la breu (180 pàgines amb lletra gran) de l’escriptor israelià Aharon Appelfeld. No coneixia ni l’obra ni l’autor, però la portada i una ràpida ullada al text em van empènyer a agafar-lo de la prestatgeria de novetats de la còmoda biblioteca municipal de Cocentaina. No l’he llegit, l’he devorat, i encara no sé si m’agrada o no.

L’argument és aparentment senzill: Tsili és una jove jueva de tretze anys d’Europa de l’est a qui la seua família abandona, per la seua suposada estupidesa, quan els alemanys arriben al seu país durant els anys de la Segona Guerra Mundial. S’amagarà durant la fúria assassina i contra tot pronòstic aconseguirà sobreviure. Voltarà pels camps i els camins, i trobarà refugi entre persones ben estranyes durant els freds hiverns. Tindrà una mena de salconduit molt simbòlic: a qui li pregunte qui és li respondrà “sóc una filla de Maria”, una prostituta ben coneguda de la regió, i d’alguna manera la respectaran. Coneixerà la soledat i la companyia, i també l’amor. El temps passarà i el seu estrany peregrinatge la portarà a recórrer mitja Europa, llavors un continent ple de persones que caminen pertot arreu, cercant unes llars que ja no tornaran a existir mai més.

L’estil és molt sec, escàs de descripcions i de diàlegs, i amb moltes el·lipsis i interrogants en l’acció. A mi aquest llibre m’ha provocat un cert desassossec, però a l’hora de la veritat no he pogut deixar de llegir-lo. Potser és perquè podem trobar algunes pinzellades ràpides que valen per pàgines i més pàgines de descripcions, com quan parla del mestre que ensenyava a resar a Tsili: “als ulls hi tenia l’amargor punyent de la gent que a l’hora de la veritat els estudis no els han servit de res“. O quan parla de l’escola: “Cada dia anava a aquesta casa de tortures i s’empassava la seva ració d’ofenses“. L’encant de les paraules justes.

Segons posa l’editorial Club Editor “Tsili, història d’una vida” és la més llegida i traduïda de les novel·les d’Aharon Appelfeld, un autor amb una vida de novel·la. Va nàixer el 1932 a Cernowitz, a Bucovina, antigament Romania, ara Ucraïna, en una família de jueus assimilats. El 1940 la seva mare és assassinada, ell i el pare són deportats. La tardor de 1942, Aharon Appelfeld s’escapa del camp de Transnitria. Té deu anys. Recollit el 1945 per l’Exèrcit Roig, travessa Europa amb un grup d’orfes adolescents, arriba a Itàlia i embarca cap a Palestina, on arriba el 1946. Sobre els idiomes: parlava alemany a casa, jiddisch amb els avis, ucranià amb els amics, romanés per ser la llengua oficial, polonés amb els veïns, i francés a l’escola, però ha escrit en hebreu tota la seua obra, més de quaranta títols, sobretot novel·les i relats. Altres obres publicades per Club Editor són “Flors d’ombra” i “En Bartfuss, l’Immortal“.

Per cert, aquesta entrada del bloc almenys m’ha servit per aclarir-me: sí que m’agrada aquesta obra i aquest autor, i molt.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Pueblos y naciones en los Balcanes. Siglos XIX-XX” de Francesc Bonamusa (1998)

RESSENYA. Francesc Bonamusa:

“Pueblos y naciones en los Balcanes. Siglos XIX-XX. Entre la media luna y la estrella roja” (1998)

Madrid, Editorial Síntesis, 1998

207 pàgines, castellà, quadres, mapes, bibliografia

RESSENYA

Aquesta obra és una síntesi de la Història de la regió dels Balcans durant els segles XIX i XX, des del domini d’un Imperi Turc en declivi fins la instauració dels règims socialistes de després de la Segona Guerra Mundial i la seua caiguda als inicis dels anys 90 del segle XX.

El seu autor és Francesc Bonamusa, Catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’obra es divideix en 12 capítols englobats en 6 parts:

1a part. La mitja lluna als Balcans. El primer capítol estudia la zona geogràfica dels Balcans (difícil de definir pel nord) i la diversitat ètnica i cultural formada per grecs, llatins, eslaus, búlgars, turcs, armenis i jueus i altres pobles. En el segon capítol s’estudia el declivi de l’Imperi Turc en el segle XIX.

2a part. Les estrelles que naixen. Formada per l’estudi de: 1. la independència de Grècia i la seua evolució al llarg del segle XIX; 2. la qüestió eslava a Sèrbia, Montenegro, Croàcia, Bulgària i Macedònia, així com els ideals de paneslavisme i ilirisme; 3. els llatins de la zona, és a dir Romania; 4. la fi de les galàxies imperials, les guerres balcàniques, la Primera Guerra Mundial i els nous estats.

3a part. El pas del cometa Fascio. Estudia l’època d’entreguerres, la influència del feixisme en els nous països (Iugoslàvia, Grècia, Romania, Bulgària, Albània) i el paper en la Segona Guerra Mundial: l’ofensiva alemanya, el feixisme croata i el genocidi jueu i gitano, i la lluita partisana i la intervenció aliada.

4a part. L’estrella roja als Balcans. Els règims socialistes o les democràcies populars als Balcans: el federalisme, autogestió i neutralitat a Iugoslàvia, els equilibris romanesos entre húngars i moldaus, Bulgària i la seua minoria turca, i l’aïllament albanès.

5a part. Turbulències en la galàxia atlantista. L’evolució política i els conflictes a Grècia i Turquia (membres de l’OTAN), especialment per l’Egeu i Xipre.

6a part. En el forat negre. La fi de les democràcies populars a Romania, Bulgària, el desmembrament de l’Estat iugoslau, i la fallida d’Albània.

En general conté alguns capítols molt bons i aclaridors, però d’altres excessivament llargs i complicats degut a la quantitat de colps d’estats, presidents, tractats, i batalletes.

Seria més clarificador si hi hagueren més quadres cronològics i sobretot de fases històriques, així com més mapes. Per altra banda l’obra finalitza en els primers anys de la dècada dels 90 del segle XX, la qual cosa la fa inservible per estudiar l’evolució immediata de tots els conflictes de la zona, que no són pocs: guerra de l’antiga Iugoslàvia (Croàcia i Bòsnia-Herzegovina), la independència de Kosovo, els conflictes a Macedònia, les negociacions i les incorporacions a la Unió Europea de l’any 2004 i 2007, etc.

És útil com a introducció per a l’Europa dels Balcans i per a entendre un poc l’arrel històrica dels seus problemes polítics i socials, i especialment de convivència.

ÍNDEX DE CITES

1. Filo-helenismo europeo. Pàgina 60-63

2. La colisión estelar. La Segunda Guerra Mundial. Pàgina 142.

3. El fascismo croata y el genocidio judío y gitano. Pàgines 143-145

4. Mapes històrics en el llibre

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Los jerarcas sovièticos. De Lenin a Gorbachov” de Carlos Taibo (1996)

RESSENYA. Carlos Taibo:

Los jerarcas sovièticos. De Lenin a Gorbachov (1996)

Madrid, Arcos Libros, 1996

96 pàgines, castellà, bibliografia.

RESSENYA

Carlos Taibo Arias (Madrid, 1956) és un escritor, editor i professor Titular de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat Autònoma de Madrid.

El recorregut personal i polític dels màxims dirigents soviètics és utilitzat en aquest llibre com a fil conductor per a explicar el que va ser l’URSS.

En les seues pàgines s’analitzen els esdeveniments de major relleu succeïts sota la direcció de Lenin, Stalin, Khrusxov, Brezhnev i Gorbatxov, des de 1917 fins 1991, alhora que se subratllen els principals problemes i interpretacions que les èpoques respectives han suscitat. Açò permet aproximar-nos a la història de la Unió Soviètica, des del punt de vista no massa ortodox durant l’existència d’aquest país, el del poder i el de les actuacions dels seus líders, òbviament cadascun d’ells amb el seu propi caràcter. Cal que recordem que aquest país era la llar del marxisme-leninisme i de la societat sense classes, cap on convergien les mirades dels comunistes de tot el món, i el país que liderà el bloc comunista durant la Guerra Freda, i que junt als Estats Units protagonitzà no poques tensions internacionals. Per això, estudiar l’URSS des del punt de vista personal dels seus líders ens dóna el valor afegit de centrar el focus d’atenció sobre els individus, en una societat on els valors defensats eren socials i comuns, no particulars ni personals.

És un text senzill i molt clar. Una bona introducció a la Història de l’URSS a partir dels seus líders. Cada jerarca s’analitza en dos parts: primer una explicació dels fets i després un apartat de problemes i interpretacions.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »