LLIBRE. “El Imperio” de Ryszard Kapuscinski (1993), una crònica de l’URSS imperial i la seua desfeta

RESSENYA. Ryszard Kapuscinski:

“El Imperio” (1993)

Barcelona, Editorial Anagrama, 2008

359 pàgines, castellà (original en polonès), bibliografia final i cites il·lustratives abans de cada capítol.

RESSENYA

Aquesta obra és un relat periodístic a mitjan camí entre l’assaig polític, social i històric i un llibre de viatges, i el seu centre d’interés és l’antiga URSS: les seues característiques, la seua caiguda, entre 1989 i 1991, i el futur d’aquest territori.

Esta dividida en tres parts:

1. Els primers contactes de l’autor amb l’URSS, allà pel 1939, quan era només un xiquet, i anys després, durant l’hivern de 1967, en un viatge amb el Transsiberià.

2. Els anys 1989, 1990 i 1991, quan l’autor viatja per un país en clara fallida, durant la caiguda de l’URSS, de l’Imperi. En esta part s’analitza amb relats personals fins a quin punt l’Imperi fou despersonalitzador, absolutista i ineficaç, i es perfilen els problemes del futur immediat, en especial el problema del nacionalisme basat en els fonamentalismes religiosos.

3. La tercera part és un recull d’opinions i reflexions, fruit de converses i lectures.

Ryszard Kapuściński (1932-2007), va ser un periodista, historiador, escriptor i assagista polonès. Va treballar com a corresponsal a l’estranger, i fou especialista en la descolonització i en el Tercer Món. La seua obra és extensa i variada, i on destaquen obres com L’Emperador, sobre el emperador de Etiòpia Haile Selassie, El Sha, sobre l’època del Sha Mohamed Reza Pahlevi de Iran, Un dia més amb vida, on narra la descolonització portuguesa d’Angola el 1975 i les seues conseqüències, o Viatges amb Herodot, un llibre de difícil classificació on fa un homenatge a la Història d’Herodot i als que viatgen preguntant-se com és el món i per què és com és, als que traspassen les fronteres físiques i mentals.

Es tracta d’una obra molt fàcil de llegir, molt atractiva i ben escrita. És un magnífic retrat de la grisor burocràtica comunista. Destaca l’explicació dels crims contra la humanitat de l’estalinisme. També és una exposició de les herències i dels problemes que el totalitarisme soviètic ha deixat a Rússia, i a tots els països que conformaven el que Kapuscinski anomena L’Imperi, l’últim imperi territorial que ha existit, l’antiga URSS.

–

ÍNDEX DE CITES

1. Sobre la importància dels símbols per a un poble sense Estat (Armènia). Pàgina 57

2. Tres plagues amenacen al món. Pàgina 266

3. METÀFORA DE LA HISTÒRIA DE L’URSS. Pàgina 327

4. La Perestroika. Pàgina 334

5. Herències de l’antiga URSS. Pàgines 344-346

6. Processos i problemes de la vida russa a partir de 1993. Pàgines 348-349

–

CITES

1. Sobre la importància dels símbols per a un poble sense Estat (Armènia). Pàgina 57

“Un pueblo desprovisto de Estado busca salvación en los símbolos. La preservación del símbolo cobra para él tanta importancia como la defensa de las fronteras. El culto al símbolo se convierte en el culto a la patria. Es un acto de patriotismo.”

–

2. Tres plagues amenacen al món. Pàgina 266

“Al mundo lo amenazan tres plagas, tres pestes.

La primera es la plaga del nacionalismo.

La segunda es la plaga del racismo.

Y la tercera es la plaga del fundamentalismo religioso.

Las tres tienen un mismo rasgo, un denominador común: la irracionalidad, una irracionalidad agresiva, todopoderosa, total. […]”

– Continuar llegint:

3. METÀFORA DE LA HISTÒRIA DE L’URSS. Pàgina 327

“El escritor ruso Yuri Bórev comparó la historia de la URSS con un tren en marcha:

El tren se dirige hacia un futuro luminoso. Lo conduce Lenin. De pronto: stop, se han acabado las vías. Lenin apela a la gente pidiendo que trabaje horas extras los sábados; se colocan más vías y el tren puede continuar viaje. Después se pone a conducirlo Stalin. Y también se acaban las vías. Stalin manda fusilar a la mitad de los revisores y de los pasajeros, y obliga a los demás a colocar vías nuevas. El tren se pone en marcha. Jruschov sustituye a Stalin, y cuando se acaban las vías ordena desmontar las que el tren ha dejado atrás y colocarlas delante de la locomotora. Jruschov es sustituido por Brézhnev. Cuando vuelven a acabarse las vías, Brézhnev dispone que se corran las cortinas de las ventanillas y que se balanceen los vagones de tal manera que los pasajeros crean que el tren continúa en marcha”

(Y.Bórev, Staliniada.)

–

4. La Perestroika. Pàgina 334

“Para mí, la perestroika fue el resultado de la convergencia de dos grandes procesos a los que se sometió a la sociedad del Imperio: un tratamiento masivo de desintoxicación del miedo, y un viaje colectivo al mundo de la información. […]”

–

5. Herències de l’antiga URSS. Pàgines 344-346

1. En primer lloc una sèrie d’institucions del vell règim (nomenklatura, exèrcits, KGB i policia, indústria pesada, propietat estatal de la terra, hàbits mentals, la vella legislació).
2. En segon lloc la consciència i el coneixement de les víctimes del terror i de la repressió des de 1917.
3. En tercer lloc la desmoralització de grans grups socials (el cinisme, la violència, la barroeria, la màfia).
4. I en quart lloc les catàstrofes mediambientals.

–

6. Processos i problemes de la vida russa a partir de 1993. Pàgines 348-349

• Lluita entre les forces de la integració i la desintegració, en especial el nacionalisme.
• Problemes al voltant de les fronteres de les repúbliques.
• Enfrontament entre cristianisme i l’islam.
• Diferenciació en les condicions de vida, entre rics i pobres, cada volta més acusades.
• Desenvolupament irregular del país, en una sèrie de punts aïllats.

–

APUNTS – REFERÈNCIES

Pàgina 30: sobre el concepte de “frontera”

Pàgina 34: “Poder es seriedad: en contacto con el poder la sonrisa se convierte en impertinencia, demuestra falta de respeto”.

Pàgina 37: Sibèria!

Pàgina 61: els llibres armenis com a símbol del seu poble.

Pàgines 67-68: tradicions històriques glorioses per a pobles sotmesos.

Pàgina 74: el paper dels pobles nòmades com a difusors del coneixement.

Pàgina 90: Timur i Samarkanda: per un costat destrueix i per un altre construeix.

Pàgina 102: “Todos los dictadores, independientemente de la época y del país, tienen un rasgo en común: lo saben todo y son expertos en todo. […]”

Pàgina 104: funcionaris.

Pàgina 105: finals de 1989 a Moscou.

Pàgina 118: canvi de símbols, de esglésies a seus del Partit Comunista.

Pàgina 139: la força com a element per a imposar les pròpies polítiques en les repúbliques caucàsiques que sorgeixen de la caiguda de la URSS.

Pàgina 158-160: el perill de les preguntes.

Pàgina 185: la bellesa de la Natura a Bashkiria: descripcions de la Natura de Mijaíl Prishvin com a literatura d’oposició política.

Pàgina 189-190: les icones.

Pàgina 219: “lagers”, camps de concentració

Pàgina 272-283: relat bellíssim sobre la destrucció del Mar d’Aral.

Pàgina 304-311: Holodomor, la “Gran Fam” a Ucraïna.

Pàgina 311-312: Bruno Schulz, escriptor de “Las tiendas de color canela”.

Pàgina 316-317: explicació sobre la revolució (coup d’état) dels bolxevics el 1917.

Pàgina 330-331: commocions sobre la caiguda de la Unió Soviètica la tardor de 1989.

Pàgina 332: la crisis del sistema comunista l’any 1985.

–