POEMA. «Crit i nit» de Vicent Andrés Estellés, i les guerres perdudes

cartell escola pública de tots i per a tots

Porte un dia infame. En primer lloc visc a Alcoi, la capital absoluta del País Valencià de l’Escola Privada Catòlica Concertada, i això es nota, i això és intocable.

En segon lloc treballe a l’Ajuntament i m’he assabentat hui que a partir d’ara hem de fer en castellà els convenis administratius, perquè estem a Espanya, i s’han d’enviar a Madrid, i que “si volem” podem fer-los també en valencià, però que la còpia de veritat és la de castellà, i estem al 2016, i la dictadura va acabar fa quaranta anys, i tanta lluita i tant d’esforç per dignificar el valencià sembla que no serveix de res, que una cosa és el s’ensenya a les escoles (públiques) i una altra és la vida real, la de veritat, i que tot això és, com a mínim, infame.

Parlant amb una companya de la faena, de la “resistència”, de les poques que manté la coherència, m’ha recomanat llegir «Crit i nit» de Vicent Andrés Estellés, del seu Llibre de Meravelles (1971), i és impressionant, i és que són tantes les guerres perdudes, tanta ràbia, que per això el compartisc, perquè no estem sols.

 

CRIT I NIT

Consirós cant e planc e plor.
GUILLEM DE BERGUEDÀ

Les famílies de dol per a tota la vida.
La guerra, la postguerra… Recorde aquella mare
que no li varen dir que el fill havia mort
en el front de Terol: simplement li digueren
“ha desaparegut”. I va passar la guerra
esperant el seu fill. I va acabar la guerra
i esperava el seu fill. I va parar taula,
li va posar també llençols nous en el llit,
i esperava a la porta. No ha sabut res del fill.
¿Morí? No s’ha sabut. Sols, desaparegut.
Es va tancar en casa amb pany i clau. Recorde
els seus crits. Els veïns tocaven a la porta,
I no obria la porta. ¿On estava el seu fill?
Si fou mort, ¿on fou mort? Oh, coses de la guerra !
Qui va a saber això ! Les famílies de dol
per a tota la vida. La guerra, la postguerra…

Poema musicat

Informació: “Videoclip realitzat per alumnes de segon de batxillerat de l’IES Henri Matisse de Paterna. Música original creada i interpretada per nosaltres.”

I un parell d’imatges:

manel-escola-concertada

llibertat-educativa

4 Responses to POEMA. «Crit i nit» de Vicent Andrés Estellés, i les guerres perdudes

  1. rexval escrigué:

    Que passe això en la ciutat d’Ovidi Montllor és un crim, però cal no rendir-se. Jo vaig ser secretari en una escola de València. Tots els document estaven en castellà. Jo vaig escriure tot, absolutament tot, en valencià. Si algú volia algun paper li exigia que m’ho fera saber per escrit en instància oficial. Mai no va donar-se el cas. Això sí, la tipa que va ocupar el meu lloc posteriorment tornà a escriure tos en castellà. És com una batalla, i té delecte perquè aquesta dona és de Vinaròs i parla valencià perfectament i sap tres o quatre llengües més.

    Salut

    • historiata escrigué:

      Està clar, és una qüestió de cabuderia i de perseverança. El problema és que sempre anem costera amunt i a contrapèl. Fins i tot quan governen les anomenades “esquerres” no n’hi ha cap actitud clara de recolzament als quatre gats, quatre, que estem encabotats en dignificar el valencià, en mantenir la flama, en existir. Per la meua experiència els polítics són persones “líquides”, i pleníssimes de pors, de terror a molestar a segons qui. A Alcoi tenim moltes declaracions, molt d’homenatge a Sant Ovidi Montllor (que el mantenen totalment dissecat) i poca xulla real. I mentrestant els que només escriuen en castellà van nadant de panxeta, tranquil·lament, sense que ningú els diga res, i quan vénen ordres com aquesta que esmente, que ens obliga fer documents en castellà, hauries de veure quina alegria tenen de traduir tot allò que hem estat fent durant anys, i que fàcil és canviar algunes inèrcies que tant han costat de posar en marxa. Sé que no ens hem de desanimar, però hi ha dies que el panorama és desolador.
      Mentre respirem, els quatre gats seguirem!😀

      • rexval escrigué:

        Et comprenc perfectament. Jo he tingut problemes en unes quantes escoles on he treballat per aquest tema, fins i tot una d’Almeria va dir-me “estranger” i una de Còrdova “etarra”. Jo erre que erre i sentint-me cada volta més valencià-català i gens castellà-espanyol i no cedisc mai. Tinc sempre a mà la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i si em toquen els nassos els amenace amb anar al jutjat amb l’advocat d’ACPV o del meu sindicat, l’STEPV . La part negativa és que has d’anat de mal rotllo i el que més em fot és que els companys valencians ni obrin la boca.

        Salut i endavant.

        Regí

      • historiata escrigué:

        Gràcies Regí, una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: