MÚSICA i POESIA. “Viatge a Ítaca”

“Viatge a Ítaca” és un poema de Konstantinos Kavafis (1863-1933), escrit el 1911, basat en l’Odissea d’Homer. Anys després Carles Riba el va traduir al català, i més tard Lluís Llach el va musicar i popularitzar amb una cançó al seu disc titulat també “Viatge a Itaca” (1975).

Quin és el seu significat? En poques paraules: el viatge marítim a Ítaca és una al·legoria clàssica de la vida, en el qual el camí, difícil i ple d’aventures, és la vida i el port on s’arribarà finalment és la mort.

També es pot entendre com el llarg camí cap a un destí desitjat i llunyà, com per exemple un món millor, i per això és un poema (i una cançó) amb clares connotacions utòpiques. Siga com siga, el que ens ensenya és que en una situació o aventura és més important el camí que cal recórrer que el propi final.

Per a mi és un poema molt clar, potser massa pedagògic, però amb molta força, gràcies a alguns versos molts senzills i directes, i sobretot em resulta una font d’il·lusions vitals.

Per la seua bellesa i importància vull compartir-ho (cançó, lletra i poema).

1. Cançó “Viatge a Ítaca”, versió 2007
2. Cançó “Viatge a Ítaca” completa, versió 1975
3. Explicació de la cançó
4. Lletra de la cançó
5. Poema original “Viatge a Ítaca” (traduït)
6. Més informació

–

1. “Viatge a Ítaca”, versió 2007

“Viatge a Itaca”, cantada per Lluís Llach al concert “Verges 2007“. Potser és la versió més exagerada d’aquesta cançó, la més histriònica també, però és l’última interpretació de Lluís Llach, realitzada al concert del seu comiat dels escenaris.

–

2. “Viatge a Ítaca” completa, versió 1975

Lluís Llach, 1975, 15′ 20”, enllaç

(A mi és la versió que més m’agrada, l’original)

– 

3. Explicació de la cançó

Del programa “No me les puc treure del cap”, de TV3, enllaç

“Al 1975, Lluís Llach volia trencar amb la fórmula de cançó típica de cantautor que l’havia convertit en un dels puntals de la Nova Cançó. La inspiració per a aquesta “trencadissa” li va arribar quan el seu amic i poeta Biel Mesquida li va recomanar llegir els poemes de Konstandinos Kavafis.

La lectura impacta Llach, que es disposa a preparar el que acabarà sent una suite de 15 minuts, el “Viatge a Ítaca”. Gravat amb la col·laboració de Manel Camp, teclista del grup de jazz simfònic Fusioon, Llach tirarà endavant una aventura musical que canviarà el concepte de cantautor al nostre país fins a arribar ” més lluny del demà que ara ja s’acosta“.

–

4. Lletra de la cançó

I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

–

5. Poema “Viatge a Ítaca”

(Konstantinos Kavafis, traduït per Carles Riba)

“Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.”

–

6. Més informació

– COMENTARI. “Ulisses pensa en Ítaca” de Josep Carner, pel blog la serp blanca, del professor Enric Iborra, sobre un poema de Josep Carner inspirat en la l’Odissea. Molt recomanable.

–