LLIBRE. «Poemes» de K. P. Kavafis, traduïts per Carles Riba

Sens dubte: Poemes de Kavafis publicat per l’editorial Cal·lígraf és el millor llibre que llegit durant l’estiu passat. Dels 154 poemes canònics d’aquest autor grec, el llibre recull els 66 poemes que Carles Riba va traduir. També hi ha un pròleg i unes notes complementàries finals d’Eusebi Ayensa, que són com un segon llibre, i permeten traure el màxim de suc a cada poema. S’ha de llegir amb dos marcapàgines.

Bona part dels poemes de Kavafis estan ambientats en la història de Grècia, sobretot en l’època hel·lenística (els regnes hel·lènics posteriors a Alexandre Magne), i en menor mesura en el baix Imperi romà i en l’època bizantina. M’han cridat l’atenció els poemes dedicats a l’emperador Julià l’Apòstata (361-363 dC), molt crítics i negatius. Es veu que Kavafis era creient i no suportava la idea d’un emperador que volia tornar al paganisme. Siga com siga, els seus poemes històrics són un goig per a qualsevol historiador.

Kavafis sobretot és conegut gràcies al seu poema «Ítaca», que Lluís Llach va adaptar i va musicar. Quan jo era jovenet m’encantava i me’l sabia de memòria. De tant popular que n’és ha esdevingut un poema fossilitzat, típic en lectures d’institut o d’autoajuda. De fet, l’any passat me’l vaig trobar en una activitat de recuperació de l’assignatura de Valors de 2n d’ESO a Valls (l’Alt Camp), juntament amb «Palabras para Julia» de José Agustín Goytisolo i «Si» («If») de Rudyard Kipling. Aquest llibre permet superar aquesta visió tan reduïda.

Els poemes de Kavafis es poden agrupar temàticament en tres conjunts: els eròtics, els existencials i els històrics. Carles Riba en va seleccionar aquells que més li van agradar, va descartar-ne alguns per massa eròtics i d’altres que tenien una visió massa pessimista de la vida. Per això no va traduir el magnífic poema «Troians», ni «Un vell» (d’aquest últim Lluís Llach en va fer la cançó «A la taverna del mar»).

Hi ha més aspectes interessants (Ulisses, Egipte, sexe, homosexualitat, vellesa, decadència, hel·lenisme, els poemes inèdits, la traducció de Carles Riba, etc.), però ho deixe estar perquè qualsevol explicació al capdavall és un mal resum. És un llibre que val la pena.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

MÚSICA i POESIA. “Viatge a Ítaca”

Viatge a Itaca - Lluís Llach

Viatge a Ítaca” és un poema de Konstantinos Kavafis (1863-1933), escrit el 1911, basat en l’Odissea d’Homer. Anys després Carles Riba el va traduir al català, i més tard Lluís Llach el va musicar i popularitzar amb una cançó al seu disc titulat també “Viatge a Itaca” (1975).

Quin és el seu significat? En poques paraules: el viatge marítim a Ítaca és una al·legoria clàssica de la vida, en el qual el camí, difícil i ple d’aventures, és la vida i el port on s’arribarà finalment és la mort.

També es pot entendre com el llarg camí cap a un destí desitjat i llunyà, com per exemple un món millor, i per això és un poema (i una cançó) amb clares connotacions utòpiques. Siga com siga, el que ens ensenya és que en una situació o aventura és més important el camí que cal recórrer que el propi final.

Per a mi és un poema molt clar, potser massa pedagògic, però amb molta força, gràcies a alguns versos molts senzills i directes, i sobretot em resulta una font d’il·lusions vitals.

Per la seua bellesa i importància vull compartir-ho (cançó, lletra i poema).

  1. Cançó “Viatge a Ítaca”, versió 2007
  2. Cançó “Viatge a Ítaca” completa, versió 1975
  3. Explicació de la cançó
  4. Lletra de la cançó
  5. Poema original “Viatge a Ítaca” (traduït)
  6. Més informació

1. “Viatge a Ítaca”, versió 2007

“Viatge a Itaca”, cantada per Lluís Llach al concert “Verges 2007“. Potser és la versió més exagerada d’aquesta cançó, la més histriònica també, però és l’última interpretació de Lluís Llach, realitzada al concert del seu comiat dels escenaris.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »