LLIBRE i PEL·LÍCULA. “Al Este del Edén” de John Steinbeck (1952), literatura en cinemascope

Portada - Al este del Eden - Steinbeck - CaraltRESSENYA. John Steinbeck:

“Al Este del Edén” (1952)

  • Barcelona, Luis de Caralt editor, 1982
  • 736 pàgines, en castellà
  • Títol original: East of Eden
  • Altres edicions més actuals en castellà:
  • Editorial Tusquets, col·lecció Andanzas, enllaç
  • Editorial Tusquets, col·lecció Fábula, més econòmica, enllaç
  • No he trobat cap traducció al català

Ressenya

A l’Est de l’Edèn és el relat de la trajectòria de dos famílies californianes, des dels seus orígens, una a Irlanda i l’altra a Connecticut, fins al seu establiment i vida a la vall de Salinas, a la Baixa Califòrnia, el “Dust Bowl”, el país dels relats d’Steinbeck. Es tracta d’un país rural i natural que creix amb fornades de nous vinguts.

Els personatges són rics i variats: la família de Samuel Hamilton, amb la seua dona i els seus nou fills, que viuen i treballen en un terreny esquerp, sec i estèril; i la família d’Adam Trask qui s’assenta en un terreny fecund del fons de la vall, després de recórrer el món en l’exèrcit i com a condemnat a treballs forçats, amb la seua dona Cathy, amb un passat tèrbol. Cathy representa el Mal i abandonarà al seu home i als seus dos fills bessons recent nascuts, i acabarà exercint la prostitució com a una faena que li permet el domini d’altres persones. Caleb i Aron (basats en Caïm i Abel) són els dos bessons, es criaran amb un pare rígid i trist, sense conèixer la vida de sa mare, però amb les meravelloses ensenyances de Lee, un cuiner xinès que a poc a poc assumeix el paper de pare espiritual dels dos xics. Lee és la consciència moral de la novel·la, sobretot després de la mort del vell Samuel Hamilton, un esperpèntic i extravagant personatge amb ressonàncies bíbliques, però amb útils i pràctics coneixements per a la vida.

Si la primera part completa l’ambientació i els orígens de cada personatge i família, la segona part és la de la universalitat del text, la de la reflexió dels desigs íntims de les persones, de les seus mancances i de les seues possibilitats. El pecat, la maldat, i la bondat són categories que trobem en tots, però serà amb Caleb i Aron on es plasmaran com a prototips quasi ideals. I per damunt de tot la saviesa i les reflexions del cada volta més ancià Lee, qui descobrirà el concepte de timshell. Aquesta és la paraula amb la qual es refereix Déu quan es dirigeix a Caïm després d’assassinar a Abel: timshell és “tu podràs”, i podràs dominar el pecat i la maldat. No com a obligació, ni com a predestinació, sinó com a opció lliure i valenta, a disposició de tothom. Aquí radica la grandesa del relat i la seua perdurabilitat. És una defensa de la llibertat humana enfront la maldat i això que diem el destí. “Tu podràs”, el què? Canviar les coses.


Portada - Al este del Eden - Steinbeck - Tusquets xOpinió personal

De vegades trobem relats que ens sembla que ja coneixíem, perquè es troben impresos en la cultura que rebem des de menuts, tant en imatges com en sons i en sensacions. Aquest relat és d’eixos. És una història que quan la lliges va acompanyada de bandes sonores molt orquestades, amb personatges dramàtics, veus potents i virils, i de dones encisadores o odioses. També de paisatges oberts, de vivències pures, amb les estacions de l’any molt vives, de nits fosques, calors tòrrids i freds glaçadors fins al moll dels ossos.

Crec que és una bona novel·la però no podria assegurar-ho. El que puc dir és que a mi m’ha semblat meravellosa. Una novel·la de pel·lícula de “Cinemascope”; una novel·la que és un intent d’explicar l’inabastable misteri del que vol dir ser humà.

Per a mi aquesta novel·la està molt ben escrita, i té personatges meravellosos (especialment Samuel Hamilton i Lee, com a paradigmes de bondat), i amb una acció, de vegades tranquil·la de vegades brutal, que no avorreix mai. Els best sellers d’avui en dia no són així per desgràcia, perquè A l’est de l’Edèn té un rerefons d’universalitat, de preocupació sobre què significa ser humà, amb la presentació detallada de les passions i dels paisatges vitals d’una existència. Per a mi és un rerefons dels meus estius d’infantesa, quan tot semblava possible.

Sobre l’autor

John Steinbeck (1902-1968). Escriptor nord-americà, guardonat amb el premi Nobel el 1962. Descriví en la seua obra l’eterna lluita de les gents que depenen de la terra per a sobreviure. Va nàixer el 27 de febrer de 1902 a Salinas (Califòrnia), conegut com el país d’Steinbeck per ser la vall de Salines la ubicació de diverses novel·les seues. Va estudià en la Universitat d’Stanford. Durant la seua joventut va treballar com a bracer i collidor de fruita. A La copa d’or (1929), Steinbeck narra la vida i els fets del famós pirata gal·lès del segle XVII Henry Morgan. Tot seguit publica Les praderies del cel (1932), una col·lecció de relats que descriuen la vida en una comunitat de grangers del sud de Califòrnia. En aquesta novel·la aborda per primera volta els temes socials que caracteritzen la major part de la seua obra. Entre els seus primers llibres cal citar A un deu desconegut (1933), la història d’un granger les creences del qual en el culte de la fertilitat pagà el porten a sacrificar la seua vida durant una època de terrible sequera; Tortilla Flat (1935), un relat entre pintoresc i romàntic sobre els emigrants mexicans establerts al voltant de Monterrey (Califòrnia); Una volta hi hagué una guerra (1936), la història d’una vaga de collidors de fruita; i La força bruta (1937), la patètica història de dos bracers itinerants que lluiten per aconseguir la seua pròpia granja.

John Steinbeck (1902-1968)

John Steinbeck (1902-1968)

Amb Of Mice and Men (Homes i ratolins) i In Dubious Battle, publicats el 1936, les seues obres adquireixen més serietat. És guardonat amb el “New York Drama Critics Award”. Després de The Long Valley el 1937 i Their Blood is Strong –un reportatge sobre els treballadors immigrants- el 1938, publica The Grapes of Wrath (Els ceps de la ira) el 1939. El llibre assoleix l’èxit però se li retreu el llenguatge utilitzat així com les idees revolucionàries desenvolupades. El llibre arriba a prohibir-se en diverses ciutats de Califòrnia. El 1940, quan la novel·la es adaptada al cine per John Ford, rep el premi Pulitzer. És el trist relat d’una família procedent d’una empobrida regió de Oklahoma que emigra a Califòrnia durant la depressió econòmica dels anys trenta. Aquesta novel·la, rebuda com a un commovedor document de protesta social, ha esdevingut un clàssic de la literatura nord-americana.

Altra faceta important és la d’escriptor de relats breus amb una gran càrrega sentimental i estil esteticista com poden ser La perla (1947) o El pony roig (un dels quatre contes de The Long Valley, 1938). El cine també li interessà i escriví el guió de Viva Zapata (1952), dirigida per Elia Kazan, qui també portà a la pantalla el 1955 la novel·la d’Steinbeck East of Eden (1952), amb James Dean com a Caleb Trask (fitxa de la pel·lícula). Aquesta novel·la està considerada una de les seues obres més importants. Narra la història de dos famílies, els Trasks i els Hamilton, en el període que va des de la Guerra de Secessió (1861-1865) fins a la Primera Guerra Mundial (1914-1918). El relat és una al·legoria sobre el problema del lliure albir i la predestinació en relació al Mal.

Sobre la conquesta i la revolució mexicana Mèxic va escriure assaigs i novel·les com La perla –que filmà el director mexicà Indio Fernández- i Pel mar de Cortés (1951).

El 1962, Steinbeck va rebre el premi Nobel de Literatura. Va morir a Nova York, el 20 de desembre de 1968. La seua interpretació moderna de les llegendes artúriques es va publicar pòstumament s amb el títol de Els fets del rei Artur i els seus nobles cavallers (1976).

Steinbeck, una de les principals figures literàries des de la dècada de 1930, convertí la dignitat dels pobres i els oprimits en el tema central de la seua obra. Els seus personatges, atrapats en un món injust, segueixen sent sers humans agradables i heroics, malgrat la derrota.

Aplicació didàctica

Context històric: Estats Units en el trànsit del segle XIX al segle XX. Califòrnia. Moviments migratoris: de l’Est a l’Oest dels EUA, i els irlandesos i els xinesos per a construir ferrocarrils. Guerra de Secessió Nord-americana (1861-1865), Primera Guerra Mundial (1914-1918). Segons Revolució Industrial: el canvi del cotxes de cavalls als cotxes de motor. Ferrocarril.

Ambientació històrica: descripcions de la natura californiana. Bordells. Hisendes rurals. El treball de la terra. Herències. Conflictes intergeneracionals. Perfil dramàtic dels personatges.

Lectura: el plaer de llegir una bona novel·la.

Cartell - Al_este_del_eden castellàÍndex de cites

1. Fer-se major

2. La bellesa de la veritat

3. El suborn

4. La bondat i la maldat

5. Les mentides

6. Codi de conducta de Joe

7. La vanitat

Cites

1. Fer-se major, pàgina 30

“Cuando un niño comprende por primera vez a los adultos –es decir, cuando se abre paso por primera vez que su grave cabecita la idea de que los adultos no están dotados de una inteligencia divina, de que sus juicios no son siempre acertados, ni su pensamiento infalible, ni sus sentencias justas–, su mundo se hunde en un desolado pánico. Los dioses han caído y ha desaparecido toda seguridad. Y hay una cosa infalible, cuando de la caída de los dioses se trata. No caen un poquito tan sólo, sino que se aplastan y se hacen añicos, o bien se hunden profundamente en el verdusco estiércol. Es una tarea muy fatigosa la de reconstruirlos; ya no vuelven a brillar jamás con su antiguo resplandor. Y el mundo infantil ya no vuelve a ser jamás un mundo entero y cerrado. Es ésa una manera muy dolorosa de crecer.”

2. La bellesa de la veritat, pàgina 442

“Hay más belleza en la verdad, aunque sea una verdad terrible. Los narradores de historias de las ciudades falsean de tal manera la vida, que la hacen aparecer dulce a los ojos de los perezosos, de los estúpidos y de los débiles, y ello sólo sirve para volverlos aún más perezosos, débiles y estúpidos, sin enseñarles nada, ni hacerles el menor bien, ni elevar su corazón.” (Paraules del pare de Lee).

3. El suborn, pàgina 510

 “Un hombre sobornado sólo siente odio por quien lo ha comprado.”

Cartell - Al_este_del_eden 24. La bondat i la maldat, pàgina 511

“En medio de la duda, estoy seguro de que por debajo de las capas superficiales y exteriores de fragilidad, los hombres desean ser buenos y quieren ser amados. Verdad es que muchos de sus vicios no constituyen más que atajos que intentan abrir para llegar al amor. Cuando un hombre llega a las puertas de la muerte, no importa cuáles puedan haber sido sus talento, su influencia y su genio, que si muere sin amor, su vida entera le parecerá un fracaso, y su muerte, un frío horror. Me parece que si estamos obligados a escoger entre dos líneas de pensamiento o de acción, sería bueno que pensásemos en nuestra muerte, y que, por lo tanto, nos esforzásemos en vivir de tal manera que nuestra muerte no le produjese ningún placer al mundo.

Sólo tenemos una historia. Todas las novelas, la poesía entera, están edificadas sobre la lucha inacabable que tiene lugar en nuestro interior entre el bien y el mal. Y también pienso que el mal debe engendrarse a sí mismo constantemente, mientras que el bien, la virtud, son inmortales. El vicio muestra siempre un rostro fresco y juvenil, mientras que la virtud es más venerable que ninguna otra cosa en el mundo.”

5. Les mentides, pàgina 528

“Ya sé que a veces se usa una mentira con finalidad piadosa. Pero no creo que eso dé nunca un buen resultado. El agudo dolor causado por la verdad puede llegar a desaparecer, pero la lenta y roedora agonía de la mentira no desaparece nunca. Es como una úlcera que corroe lentamente.”

(Aron Trask pensant en el que li diria Lee)

6. Codi de conducta de Joe, el vigilant del prostíbul, pàgina 612

“Joe prodigaba toda clase de cuidados a su amor, y fue perfeccionando un código de conducta que, más o menos, hubiera dicho como sigue:

1. No creas a nadie. Esos bastardos tratan de engañarte.

2. Cierra el pico. No asomes demasiado la cabeza.

3. Ten siempre los oídos bien alerta. Cuando los demás den un resbalón, apúntatelo y espera.

4. Todos son unos hijos de perra y, hagas lo que hagas, ellos lo ven venir.

5. Ataca siempre dando un rodeo.

6. Nunca confíes nada a una mujer.

7. Ten fe sólo en el dinero. Todos lo desean, y venderían su alma al diablo por él.”

(Joe Valery, el vigilant del prostíbul de Kate-Cathy, la mare de Caleb i Aron).

7. La vanitat, pàgina 660

“—Tal vez lo que sucede es que los conocimientos son demasiados vastos y los hombres se han vuelto demasiado pequeños –dijo Lee–. Acaso al arrodillarse para examinar los átomos, sus almas se han vuelto también minúsculas como ellos. Acaso un especialista no sea más que un cobarde, temeroso de mirar fuera de su pequeña jaula. Piense en lo que pierde cualquier especialista: el mundo entero que se extiende más allá de su valla.

—Hablábamos sólo de un medio para ganarse la vida.

—La vida… o sea dinero –dijo Lee con excitación–. El dinero es muy fácil de hacer si no se quiere otra cosa. Pero con unas pocas excepciones, lo que los hombres quieren no es dinero, sino lujo, amor y ser admirados.”

(Conversa entre Lee i Adam Trask).

Tràiler de la pel·lícula “A l’Est de l’Edèn” (1955)

One Response to LLIBRE i PEL·LÍCULA. “Al Este del Edén” de John Steinbeck (1952), literatura en cinemascope

  1. Retroenllaç: LLIBRES I PEL·LÍCULES PER A L’ESTIU, si voleu | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: