LLIBRE i PEL·LÍCULA. “El raïm de la ira” de John Steinbeck (1939)

“Las uvas de la ira” (1939)

• Madrid, Alianza Editorial, 2006
• 686 pàgines, en castellà
• Títol original: “The Grapes of Wrath”
• En català: “El raïm de la ira”
  

–

Ressenya

El raïm de la ira és una novel·la que descriu el viatge i el drama de l’emigració dels components de la família Joad, des d’Oklahoma cap a Califòrnia. Els Joad són una família camperola i es veuen obligats a abandonar sa casa i les seues terres per les conseqüències de la Gran Depressió posterior al crac de 1929. Una crisi que es va veure agreujada en el camp nord-americà per les tempestes de pols i per la sequera que va assolar el centre dels Estats Units als anys 30 del segle XX.

Aquesta crisi de 1929 va fer que les petites i mitjanes explotacions familiars s’ensorraren, i les seues terres passaren a ser propietats dels bancs i de grans latifundistes. Els Joad van haver de partir, junt a milers de persones d’Oklahoma i Texas, cap a la “terra promesa” de Califòrnia. No obstant això, les expectatives d’aquest exèrcit de desposseïts no es van veure acomplides. La violència i la marginació social per als nouvinguts acabarà amb els somnis d’una vida millor. És la història tràgica d’unes persones acostumades al dur treball en la seua pobra terra i que esdevindran pàries, marginats, mentre les seues terres acabaran en mans de grans companyies sense escrúpols.

El raïm de la ira està considerada la novel·la per excel·lència per a visualitzar humanament els efectes de la crisi de 1929 sobre els camperols. És una gran novel·la tant pel que diu com per la manera com ho diu. El relat és bellíssim i amb moments èpics, com la travessada del desert, la mort de l’àvia, la vida al campament del govern per als pobres (els anomenats Hoovervilles), o el gest de l’agricultor que es rebel·la sordament davant les injustícies i que dóna faena a Tom Joad.

En aquesta novel·la trobem un reguitzell de moments senzills i alhora gloriosos, la recerca d’una eixida, d’un futur, d’una felicitat que ha sigut estripada per forces alienants, opaques i feixugues. És el relat èpic d’una família i d’un poble que manté la seua dignitat, que no es rendeix davant les adversitats.

Estem davant d’una obra reivindicativa que ha esdevingut un clàssic de la literatura contemporània. Tal com va dir John Steinbeck: “Vull col·locar una etiqueta de vergonya sobre els fills de puta cobdiciosos que són responsables d’açò [la Gran Depressió i els seus efectes]”. Quina actualitat, veritat?

–

John Steinbeck (1902-1968)

John Steinbeck (1902-1968). Escriptor nord-americà, guardonat amb el premi Nobel el 1962. Descriví en la seua obra l’eterna lluita de les gents que depenen de la terra per a sobreviure. Va nàixer el 27 de febrer de 1902 a Salines (Califòrnia), i estudià en la Universitat d’Stanford. Durant la seua joventut va treballar com a bracer i collidor de fruita. Amb Of Mice and Men i In Dubious Battle, publicats el 1936, les seues obres adquireixen més serietat.

Publica El raïm de la ira (The Grapes of Wrath) el 1939, que considera que és la seua millor obra. No obstant això, estima que el seu escrit és massa revolucionari per tenir èxit, i acorda amb el seu editor una tirada menuda. El llibre assoleix l’èxit però se li retreu el llenguatge utilitzat així com les idees desenvolupades. El llibre arriba a prohibir-se en diverses ciutats de Califòrnia. El 1940 guanya el premi Pulitzer i és adaptada al cine per John Ford amb Henry Fonda com a protagonista. És el trist relat d’una família procedent d’una empobrida regió de Oklahoma que emigra a Califòrnia durant la depressió econòmica dels anys trenta. Aquesta novel·la, rebuda com a un commovedor document de protesta social, ha esdevingut un clàssic de la literatura nord-americana.

Altra faceta important és la d’escriptor de relats breus amb una gran càrrega sentimental i estil esteticista com poden ser La perla (1947) o El pony roig (un dels quatre contes de The Long Valley, 1938). El cine també li interessà i escriví el guió de Viva Zapata (1952), dirigida per Elia Kazan, qui també portà a la pantalla el 1955 la novel·la d’Steinbeck East of Eden (1952), amb James Dean com a Caleb Trask. Sobre Mèxic, la conquesta i la revolució mexicana escriví assaigs i novel·les com La perla –que filmà el director mexicà Indio Fernández- i Pel mar de Cortés (1951). Va morir a Nova York, el 20 de desembre de 1968.

Steinbeck, una de les principals figures literàries des de la dècada de 1930, convertí la dignitat dels pobres i els oprimits en el tema central de la seua obra. Els seus personatges, atrapats en un món injust, segueixen sent sers humans agradables i heroics, malgrat la derrota.

 –

Aplicació didàctica

– Història: els efectes de la crisi de 1929 sobre les zones rurals dels Estats Units. La Gran Depressió dels anys 30 del segle XX. Problemes de les migracions, i sobretot de la pobresa.

– Geografia humana: per a comparar l’agricultura intensiva i familiar amb l’extensiva i de grans companyies.

– Valors: la dignitat humana i la bellesa d’un relat èpic.

–

Índex de cites

1. Comparació entre l’agricultura familiar i l’agricultura industrial

2. La lluita per la dignitat humana

3. PRINCIPI DEL JO AL NOSALTRES [imprescindible]

4. Pecats

5. Admiració dels indis

6. El raïm de la ira està llest per a la verema

–

Cites

Retrats de la Gran Depressió

1. Comparació entre l’agricultura familiar i l’agricultura industrial, pàgina 179

“El hombre, que es más que sus reacciones químicas, caminando sobre la tierra, torciendo la reja del arado para esquivar una piedra, soltando la esteva para dejarse resbalar por una roca que sobresale, arrodillándose en la tierra para almorzar; el hombre, que es algo más que los elementos que lo componen, conoce la tierra, que es más que un análisis de componentes. Pero el hombre de la máquina, conduciendo un tractor muerto por un campo que ni conoce ni ama, sólo entiende la química; y siente desprecio por la tierra y por sí mismo. Cuando las puertas de hierro galvanizado se cierran él se va a su casa, y su casa no es el campo.”

–

2. La lluita per la dignitat humana, pàgines 230-231

“La función última del hombre, clara y definitiva: músculos que buscan trabajar, mentes que pugnan por crear algo más allá de la mera necesidad: esto es el hombre. (…) Porque el hombre, a diferencia de cualquier otro ser orgánico o inorgánico del universo, crece más allá de su trabajo, sube los peldaños de sus conceptos, emerge por encima de sus logros. Se puede decir que cuando las teorías cambian, se desmoronan, cuando las escuelas y las filosofías, cuando oscuros callejones estrechos de pensamiento, nacional, religioso, económico, crecen y se desintegran, el hombre extiende una mano, avanza tambaleante, penosamente, a veces en dirección equivocada. Habiendo dado un paso adelante, puede resbalar, pero sólo medio paso, nunca dará el paso entero hacia atrás. (…) Y teme el momento en que las huelgas dejen de producirse mientras los grandes propietarios siguen vivos, porque cada pequeña huelga aplastada es la prueba de que se ha dado el paso. Puedes saber esto: teme el momento en que el hombre deje de sufrir y morir por un concepto, porque esta cualidad es la base de la esencia humana, esta cualidad es el hombre mismo, y lo que le diferencia en el conjunto del universo.”

–

3. PRINCIPI DEL JO AL NOSALTRES, pàgines 232-233

“Mantén separados a estos dos hombres acuclillados; haz que se odien, se teman, recelen uno del otro. Aquí está el principio vital de lo que más temes. Éste es el cigoto. Porque aquí “he perdido mi tierra” empieza a cambiar; una célula se divide y de esa división crece el objeto de tu odio: “Nosotros hemos perdido nuestra tierra”. El peligro está aquí, porque dos hombres no están tan solos ni tan perplejos como pueda estarlo uno. […] Esto es lo que hay que bombardear. Éste es el principio: del “yo” al “nosotros”. […]

Si fueras capaz de separar causas de resultados, si pudieras entender que Paine, Marx, Jefferson, Lenin, fueron resultados, no causas, podrías sobrevivir. Pero no lo puedes saber. Porque el ser propietario te deja congelado para siempre en el “yo” y te separa para siempre del “nosotros”.

–

4. Pecats, pàgina 342

 “-Claro que llevo pecados. Todo el mundo los lleva. Un pecado es algo de lo que no estás seguro. Esas personas que están seguras de todo y no tienen ningún pecado… Vaya con esos hijos de puta, si yo fuera Dios los echaba del cielo de una patada en el culo. No los aguantaría.”

–

5. Admiració dels indis, pàgina 494

 “Aquellos indios eran hermosos…, astutos como serpientes y silenciosos cuando querían. Podían ir sobre hojas secas y no producir ni un susurro. Intenta hacerlo en alguna ocasión.

Y la gente escuchaba y recordaba el crujir de hojas secas bajo sus pies.

Vino el cambio de estación y aparecieron las nubes. Mal momento. ¿Alguna vez has oído que el ejército hiciera algo a derechas? Dale al ejército diez oportunidades y las malgastará una tras otras. Hicieron falta tres regimientos para matar un centenar de bravos… siempre.”

Cartell de la pel·lícula “The Grapes of Wrath”, dirigida per John Ford, 1940

–

6. El raïm de la ira està llest per a la verema, pàgina 529

“(…) y en los ojos de la gente se refleja el fracaso; y en los ojos de los hambrientos hay una ira creciente. En las almas de las personas las uvas de la ira se están llenando y cogen peso, listas para la vendimia.”

–

MÉS INFORMACIÓ

– Article molt recomanable sobre El raïm de la ira, amb textos de la novel·la i reflexions actuals, a Rebelión, 17/02/2011, enllaç ací

–