TEXT HISTÒRIC. “Els 25 Punts del Programa del Partit Nazi” (1920)

Primer que res un aclariment: aquest bloc no pretén fer apologia de les idees nazis, feixistes o qualssevol altres que atempten a la dignitat humana. És un blog de ciències socials i especialment d’història. (Per si de cas hi ha algun despistat…)

1 Das programm NSDAP - programa naziEn aquesta entrada vull compartir un text, els 25-Punkte-Programm (1920), molt important per a analitzar la ideologia política d’extrema dreta del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, més conegut com el Partit Nazi. El d’Adolf Hitler, sí.

Quan estudiem les característiques del feixisme i el nazisme sempre trobem que el feixisme i nazisme són moviments polítics i socials que defenen l’irracionalisme, la força dels sentiments irracionals. És a dir són moviments i ideologies que combaten la tradició il·lustrada de pensament polític, la qual es fonamenta en l’ús de la raó i defensa un sistema polític que permeta la recerca de la felicitat humana i el bé comú, almenys en la teoria.

A partir d’aquest irracionalisme doctrinal del feixisme i del nazisme propose un treball sobre aquest text, per a que puguem analitzar els sentiments, les emocions, els valors i els “danys col·laterals” que es poden deduir en cada punt del programa nazi, i per a passar després a analitzar-ho de manera racional.

També he afegit al final una sèrie d’imatges sobre els efectes de les polítiques nazis. Parlen per si mateixes, però poden utilitzar-se per a il·lustrar qualsevol debat sobre el nazisme i els valors (irracionals) de l’extrema dreta.

TREBALL EN PDF, versió per a imprimir

Índex

1. Text: Els 25 Punts del Programa del Partit Nazi (1920)
2. Explicació del text: Els 25 Punts.
3. Exercici: Sentiments, emocions i suggestions al Programa Nazi
ANNEX 1. Llista de sentiments i emocions
ANNEX 2. Imatges: sobre els nazis i les conseqüències de les seues accions

1. Text: Els 25 punts del Programa Nazi (1920)

(Extret de redul, recursos educatius lliures)

Context: el 24 de febrer de 1920, es va celebrar a petició d’Hitler el primer míting multitudinari del partit en Munic, on Hitler va llegir els 25 punts del Programa del Partit, escrits per Hitler i Anton Drexler. Aquests punts van constituir el programa dogmàtic del nazisme i mai van ser canviats. En aquesta mateixa assemblea es va decidir el canvi de nom del moviment, passant a denominar-se “Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors”, les sigles del qual en alemany són NSDAP. Tot seguit el text:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

DOCUMENTAL. “El crac de 1929” (1990)

29-crash-documental

  • Títol original: “The Crash of 1929″.
  • Sèrie de TV: “The American Experience”
  • Escrit per: Ronald H. Blumer
  • Any: 1990
  • Emés per TV3, Televisió de Catalunya, al programa “Sense ficció” el dia 27 de març de 2009, amb un breu col·loqui amb Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques i Socials a la UPF de Barcelona.
  • Durada: 50 minuts aprox.
  • Es pot descarregar el documental doblat al català des del web totsrucs (capítol 11 del programa “Sense ficció”).

Documental complet (en anglés)

(No l’he trobat ni doblat ni subtitulat ni en català ni en castellà)

Introducció

El crac de 1929” és un documental de l’any 1990 molt recomanable per a entendre els processos d’especulació borsària dels anys 20 del segle XX que van portar al crac financer de 1929.

Aquest crac financer va provocar la “Gran Depressió”, un període històric d’ensorrament econòmic, pobresa i malestar social, que entre d’altres coses va afavorir el desenvolupament dels feixismes i l’esclat de la Segona Guerra Mundial.

Especialment resulta útil per a comparar-lo amb els processos de desregulació financera que han portat a l’actual crisi i depressió econòmica. Com dura menys d’una hora resulta adequat per a posar-lo en classe.

Serveix per a il·lustrar el tema de l’època d’entreguerres, en concret l’apartat del crac de 1929.

Adjunte un breu qüestionari per a l’alumnat, per a fer més profitós el visionat del documental i per a poder recordar-lo i treballar aquest tema més fàcilment en el debat i posada en comú que s’ha de fer en una sessió posterior. Al final també adjunte unes quantes imatges relacionades amb el crac de 1929.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE i PEL·LÍCULA. “¿Acaso no matan a los caballos?” d’Horace McCoy (1935), coneguda gràcies a “Danzad, danzad, malditos”

PORTADA - MCCOY - CABALLOSRESSENYA. Horace McCoy:

“¿Acaso no matan a los caballos?” (1935)

  • Barcelona, Grup Editorial 62, 2004
  • 141 pàgines, en castellà
  • Títol original: They shoot horses, don’t they?

Ressenya

¿Acaso no matan a los caballos?” és una novel·la molt dura. Està ambientada en la misèria i la desesperança de la Gran Depressió dels anys 30, després del crac econòmic de 1929.

Argument segons l’editorial: “Guanyar un marató de ball sembla una forma fàcil d’obtenir diners ràpids en la Gran Depressió dels anys 30. Persones sense recursos econòmics, joves desocupats o actors que esperen una oportunitat en Hollywood, proven fortuna amb la mateixa meta: vèncer o morir extenuats.

Novel·la de culte per als existencialistes francesos, fou ignorada per la crítica nord-americana fins molt després de l’estupenda versió cinematogràfica que va rodar Sidney Pollack el 1969 amb el títol de “Danzad, danzad, malditos”.

Sobre l’autor: Horace McCoy (1897-1955). Venedor de periòdics als dotze anys, heroi de l’aviació durant la I Guerra Mundial i periodista esportiu. Va haver de treballar en el cine per a sobreviure –primer con a figurant i després com a guionista–, perquè les seues novel·les eren rebutjades per la seua duresa i crítica social. La desesperança i la degradació moral i ètica del sistema capitalista queda reflectida també en obres com Els sudaris no tenen butxaques.

Més informació sobre l’autor i la novel·la al web biografiasyvidas.com

–  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TEMA. L’època d’entreguerres (1919-1939)

La Gran DepressióTema 8

L’època d’entreguerres

La crisi de l’estat liberal, la crisi de 1929 i l’ascens dels totalitarismes

Cursos: 4t d’ESO – 1r de BAT

(Actualitzat el 13/02/2014)

Esquemes – Apunts

Presentacions de diapositives

  • La revolución rusa“, per fgarcia, en castellà, 30 diapos, enllaç
  • La crisis económica de 1929“, per fgarcia, en castellà, 18 diapos, enllaç
  • El ascenso de los totalitarismos (Itàlia i Alemanya) per maitesociales, en castellà, 39 diapos, enllaç

Mapes

  • Mapa. Europa. La crisi del parlamentarisme durant l’època d’entreguerres (1919-1939), enllaç
  • Mapa. Europa i el Pròxim Orient el 1923, enllaç
  • Mapa. Mundial. La difusió de la crisi de 1929, enllaç

Text – Treball

  • TEXT i TREBALL. El 25 punts del programa nazi (1920), per a treballar la irracionalitat, els sentiments i les emocions, enllaç

Documentals

  • DOCUMENTAL. “El crac de 1929“, 1990, The American Experience, 50 min, documental, qüestionari i imatges
  • DOCUMENTAL. “Roosevelt y el New Deal“, 1986, BBC, 20 minuts, enllaç
  • DOCUMENTAL. “1929 (La gran depresión)”, 2009, Canal +, 100 minuts, enllaç 1enllaç 2
  • DOCUMENTAL. “Apocalipsis. El ascenso de Hitler. La amenaza“, National Geographic, 45 min, enllaç

Pel·lícules

  • El gran dictador (The Great Dictator, Charles Chaplin, 1940), recursos didàctics 1recursos 2
  • Novecento, director Bernado Bertolucci, 1975
  • Michael Collins, director Neil Jordan, 1996
  • Hitler, el regnat del mal, director Christian Duguay, 2003
  • Matar un ruiseñor (To Kill a Mockingbird, Robert Mulligan, 1962), recursos didàctics
  • Las uvas de la ira (The Grapes of Wrath, John Ford, 1940)
  • Qué bello es vivir (It’s a Wonderful Life, Frank Capra, 1946)
  • El triunfo de la voluntad (Triumph des Willens, Leni Riefenstahl, 1935)

Lectures – Articles

  • ARTICLE. “Franquismo o fascismo” – Característiques d’un règim feixista, 09/07/2013, enllaç

Lectures – Llibres

  • LECTURA. Stefan Zweig: “El món d’ahir. Memòries d’un europeu” (1944), l’auge del nazisme, enllaç a la ressenya
  • LECTURA. Groucho Marx: “Groucho y yo” (1972), el crac de 1929, enllaç a la ressenya
  • LECTURA. Horace Mc Coy: “¿Acaso no matan a los caballos?” (1935), una novel·la sobre les conseqüències socials de la Gran Depressió, portada al cinema per Sydney Pollack amb el títol “Danzad, danzad, malditos” (1969), enllaç a la ressenya
  • LECTURA. Fernández, A.; Rodríguez, J.L.: “Fascismo, Neofascismo y Extrema Derecha” (2001), enllaç a la ressenya
  • LECTURA. Harper Lee: “Matar un ruiseñor” (1960), intolerància i racisme, enllaç a la ressenya
  • LECTURA. Bertolt Brecht: “Històries del senyor Keuner“, expressionisme literari, enllaç a la ressenya

Altres recursos

  • DOSSIER. “Els feixismes: l’Alemanya nazi“, diversos recursos interessants, blog Pissara Social, enllaç
  • DISCURS. Charles Chaplin: “El gran dictador” (1940), enllaç

ascens del totalitarismes

LLIBRE i PEL·LÍCULA. “Els ceps de la ira” de John Steinbeck (1939)

Portada - Steinbeck - Las uvas de la iraRESSENYA. John Steinbeck:

“Las uvas de la ira” (1939)

  • Madrid, Alianza Editorial, 2006
  • 686 pàgines, en castellà
  • Títol original: “The Grapes of Wrath”
  • En català: “Els ceps de la ira” (millor que no “El raïm de la ira”)

Ressenya

Els ceps de la ira és una novel·la que descriu el viatge i el drama de l’emigració dels components de la família Joad, des d’Oklahoma cap a Califòrnia. Els Joad són una família camperola i es veuen obligats a abandonar sa casa i les seues terres per les conseqüències de la Gran Depressió posterior al crack de 1929. Una crisi que es va veure agreujada en el camp nord-americà per les tempestes de pols i per la sequera que va assolar el centre dels Estats Units als anys 30 del segle XX.

Aquesta crisi de 1929 va fer que les petites i mitjanes explotacions familiars s’ensorraren, i les seues terres passaren a ser propietats dels bancs i de grans latifundistes. Els Joad van haver de partir, junt a milers de persones d’Oklahoma i Texas, cap a la “terra promesa” de Califòrnia. No obstant això, les expectatives d’aquest exèrcit de desposseïts no es van veure acomplides. La violència i la marginació social per als nouvinguts acabarà amb els somnis d’una vida millor. És la història tràgica d’unes persones acostumades al dur treball en la seua pobra terra i que esdevindran pàries, marginats, mentre les seues terres acabaran en mans de grans companyies sense escrúpols.

Els ceps de la ira està considerada la novel·la per excel·lència per a visualitzar humanament els efectes de la crisi de 1929 sobre els camperols. És una gran novel·la tant pel que diu com per la manera com ho diu. El relat és bellíssim i amb moments èpics, com la travessada del desert, la mort de l’àvia, la vida al campament del govern per als pobres (els anomenats Hoovervilles), o el gest de l’agricultor que es rebel·la sordament davant les injustícies i que dóna faena a Tom Joad.

En aquesta novel·la trobem un reguitzell de moments senzills i alhora gloriosos, la recerca d’una eixida, d’un futur, d’una felicitat que ha sigut estripada per forces alienants, opaques i feixugues. És el relat èpic d’una família i d’un poble que manté la seua dignitat, que no es rendeix davant les adversitats.

Estem davant d’una obra reivindicativa que ha esdevingut un clàssic de la literatura contemporània. Tal com va dir John Steinbeck: “Vull col·locar una etiqueta de vergonya sobre els fills de puta cobdiciosos que són responsables d’açò [la Gran Depressió i els seus efectes]”. Quina actualitat, veritat?

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE i PEL·LÍCULA. “Matar un rossinyol” de Harper Lee (1960), sobre l’heroisme

Portada - Matar un ruiseñor - Editorial Bruguera 1976RESSENYA. Harper Lee:

“Matar un ruiseñor” (1960)

Barcelona, Editorial Bruguera, 1976

447 pàgines, castellà, 1960

Títol original: “To kill a mockingbird”

RESSENYA

Matar un ruiseñor és una novel·la bellíssima, molt ben escrita i fàcil de llegir, de l’escriptora nord-americana Harper Lee (Alabama, 1926), en la qual es fa una defensa de la justícia i la igualtat, i contra el racisme. Està basada en experiències de l’autora, ambientades en la vida del poble fictici de Maycomb, a l’estat d’Alabama, durant els anys de la Gran Depressió, als anys 30 del segle XX.

La novel·la està narrada des del punt de vista innocent d’uns nens, i en concret relata un episodi racista, en el qual l’advocat Atticus Finch, el pare d’Scout, que és la xiqueta protagonista, i home respectat a la seua comunitat i model d’honestedat, defensa a un negre de l’acusació infundada de violació d’una jove blanca. Cal tenir en compte que ens trobem al racista Sud profund, on els prejudicis pel color de la pell suposa pràcticament la condemna. La defensa d’aquest home provocarà a Atticus moltes dificultats amb els seus veïns racistes. També hi ha altres històries, com els jocs i les entremaliadures dels fills d’Atticus, Scout i Jem, que són orfes de mare; la presència de Calpurnia, la criada negra que porta la casa d’Atticus; o el misteri del jove discapacitat mental que viu a la casa del costat i que no ix mai al carrer.

Pel·lícula "Matar un ruiseñor" (1962)

Pel·lícula “Matar un ruiseñor” (1962)

Sobretot és una novel·la sobre l’heroisme. Un heroisme senzill i ferm d’un home íntegre que defensa el que creu que és just. Sense violència o odi. Atticus Finch és un model de tenacitat, intel·ligència, prudència i justícia, i també de convivència. Atticus creu que no s’ha de véncer, sinó que s’ha de convéncer, perquè té molt clar que viu dins d’una comunitat, i que ell i els seus fills en formen part.

Respecte als trets autobiogràfics cal apuntar que el personatge d’Scout estaria inspirat en la pròpia Harper Lee i el d’Atticus Finch en son pare. Per cert, Finch és el cognom de soltera de la mare de Lee. L’amic de jocs d’Scout i Jem, que visita Maycomb només en estiu, estaria inspirat en les històries que l’escriptor Truman Capote li contava a Lee sobre la seua infantesa.

Aquesta novel·la va guanyar el prestigiós Premi Pulitzer l’any 1961. El director Robert Mulligan la va portar al cinema el 1962, amb un Gregory Peck insuperable en el paper d’Atticus Finch i amb la preciosa banda sonora d’Elmer Berstein, i va guanyar tres premis Óscar (millor actor, millor guió adaptat i millor direcció artística).

Imprescindible.

–  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Groucho y yo” de Groucho Marx (1972)

1 Portada - GROUCHO MARX - Groucho y yoRESSENYA. Groucho Marx:

“Groucho y yo” (1972)

Barcelona, Editorial Tusquets, 1995.

300 pàgines, castellà.

RESSENYA

“Groucho y yo” és un llibre divertidíssim del còmic nord-americà Groucho Marx (1890-1977). No és una autobiografia normal i linial, sinó un tipus de memòries escrites des del final d’una v ida plena de treball, aprenentages i èxits.

Groucho Marx és probablement el germà Marx més famós o almenys més conegut. Ens va deixar una pila d’acudits i frases fetes que encara de quan en quan apareixen en llibres i articles de premsa. L’humor, amb la seua capacitat de ridiculitzar tots els dogmes i normes socials, va ser la seua arma. Amb ell el rei sempre anava despullat. Va tenir èxit i va guanyar molts diners. Va començar d’actor als locals d’espectacles de les petites ciutats d’Estats Units a principis del segle XX. Treballava a una companyia creada gràcies a la constància de sa mare, els “Marx Brothers” (els “Germans Marx”), amb els seus germans Chico, Harpo i al principi amb Zeppo, fent espectacles de varietats on hi havia música, acudits i comèdia de situació, a un nivell molt popular. Als anys trenta van passar al cinema i van aconseguir l’èxit mundial amb pel·lícules còmiques com “Sopa d’oca”, “Una nit a l’òpera”, “Un dia a les carreres” o “Els germans Marx a l’Oest”.

Aquest llibre fa un recorregut de la vida de Groucho, però com ell vol, sense seguir un ordre típic. Destaquen les seues opinions davant els fets més diversos, com l’amor, els metges, el món de l’espectacle i de Hollywood, els productors de cinema, els crítics, el golf o la paternitat. Llegint-lo pareix que estigues escoltant-lo, en uns monòlegs molt ben travats, divertits per la seua irreverència i intel·ligència.

APLICACIÓ DIDÀCTICA

Nota personal: quan estudiava la llicenciatura d’Història, en el segon curs, en l’assignatura d’Història Contemporània, el professor Emilio Laparra va recomanar aquest llibre com a bibliografia bàsica per a entendre el “crack” del 29, de 1929. Me’l vaig comprar i el vaig llegir en tres dies. No em va decebre, i per això jo també el recomane com a una lectura divertida i enriquidora, i també per entendre un poc l’especulació financera i la fallida de la borsa de Nova York de 1929. Imprescindible, i divertit.

TEXT CLÀSSIC DEL “CRACK” DEL 29

Amb exercicis. En pdf, 4 pàgines.

Capítol 15: “De com vaig ser protagonista de les bogeries de 1929”

PDF en valencià (o català)   –   PDF en castellà

VÍDEO “La parte contratante”

De la pel·lícula “Una noche en la ópera

2 Groucho MarxÍNDEX DE CITES

1. Crítica als crítics d’espectacles. Pàgines 158-159.

2. El crac de 29. “De com vaig ser protagonista de les bogeries de 1929”. Capítol 15, pàgines 169-177

3. La dificultat d’escriure. Pensar. Pàgina 225

4. L’amor. Pàgines 234-236


CITES

1. Crítica als crítics d’espectacles. Pàgines 158-159.

“No voy a defender a los críticos. La verdad es que ignoro para qué sirven. Pero, sea lo que sea, tienen derecho a cumplir su misión en el teatro de cualquier empresario, por desastrosas que sean las consecuencias. Llegeix la resta d’aquesta entrada »