LLIBRE i PEL·LÍCULA. “Al Este del Edén” de John Steinbeck (1952), literatura en cinemascope

Portada - Al este del Eden - Steinbeck - Caralt

  • Barcelona, Luis de Caralt editor, 1982
  • 736 pàgines, en castellà
  • Títol original: East of Eden
  • Altres edicions més actuals en castellà:
    • Editorial Tusquets, enllaç
    • Editorial Austral, més econòmica, enllaç
  • No he trobat cap traducció al català

A l’Est de l’Edèn és el relat de la trajectòria de dos famílies californianes, des dels seus orígens, una a Irlanda i l’altra a Connecticut, fins al seu establiment i vida a la vall de Salinas, a la Baixa Califòrnia, el “Dust Bowl”, el país dels relats d’Steinbeck. Es tracta d’un país rural i natural que creix amb fornades de nous vinguts.

Els personatges són rics i variats: la família de Samuel Hamilton, amb la seua dona i els seus nou fills, que viuen i treballen en un terreny esquerp, sec i estèril; i la família d’Adam Trask qui s’assenta en un terreny fecund del fons de la vall, després de recórrer el món en l’exèrcit i com a condemnat a treballs forçats, amb la seua dona Cathy, amb un passat tèrbol. Cathy representa el Mal i abandonarà al seu home i als seus dos fills bessons recent nascuts, i acabarà exercint la prostitució com a una faena que li permet el domini d’altres persones. Caleb i Aron (basats en Caïm i Abel) són els dos bessons, es criaran amb un pare rígid i trist, sense conèixer la vida de sa mare, però amb les meravelloses ensenyances de Lee, un cuiner xinès que a poc a poc assumeix el paper de pare espiritual dels dos xics. Lee és la consciència moral de la novel·la, sobretot després de la mort del vell Samuel Hamilton, un esperpèntic i extravagant personatge amb ressonàncies bíbliques, però amb útils i pràctics coneixements per a la vida.

Si la primera part completa l’ambientació i els orígens de cada personatge i família, la segona part és la de la universalitat del text, la de la reflexió dels desigs íntims de les persones, de les seus mancances i de les seues possibilitats. El pecat, la maldat, i la bondat són categories que trobem en tots, però serà amb Caleb i Aron on es plasmaran com a prototips quasi ideals. I per damunt de tot la saviesa i les reflexions del cada volta més ancià Lee, qui descobrirà el concepte de timshell. Aquesta és la paraula amb la qual es refereix Déu quan es dirigeix a Caïm després d’assassinar a Abel: timshell és “tu podràs”, i podràs dominar el pecat i la maldat. No com a obligació, ni com a predestinació, sinó com a opció lliure i valenta, a disposició de tothom. Aquí radica la grandesa del relat i la seua perdurabilitat. És una defensa de la llibertat humana enfront la maldat i això que diem el destí. “Tu podràs”, el què? Canviar allò que no t’agrada.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE i PEL·LÍCULA. “El raïm de la ira” de John Steinbeck (1939)

Portada - Steinbeck - Las uvas de la ira

“Las uvas de la ira” (1939)

  • Madrid, Alianza Editorial, 2006
  • 686 pàgines, en castellà
  • Títol original: “The Grapes of Wrath”
  • En català: “El raïm de la ira

Ressenya

El raïm de la ira és una novel·la que descriu el viatge i el drama de l’emigració dels components de la família Joad, des d’Oklahoma cap a Califòrnia. Els Joad són una família camperola i es veuen obligats a abandonar sa casa i les seues terres per les conseqüències de la Gran Depressió posterior al crac de 1929. Una crisi que es va veure agreujada en el camp nord-americà per les tempestes de pols i per la sequera que va assolar el centre dels Estats Units als anys 30 del segle XX.

Aquesta crisi de 1929 va fer que les petites i mitjanes explotacions familiars s’ensorraren, i les seues terres passaren a ser propietats dels bancs i de grans latifundistes. Els Joad van haver de partir, junt a milers de persones d’Oklahoma i Texas, cap a la “terra promesa” de Califòrnia. No obstant això, les expectatives d’aquest exèrcit de desposseïts no es van veure acomplides. La violència i la marginació social per als nouvinguts acabarà amb els somnis d’una vida millor. És la història tràgica d’unes persones acostumades al dur treball en la seua pobra terra i que esdevindran pàries, marginats, mentre les seues terres acabaran en mans de grans companyies sense escrúpols.

El raïm de la ira està considerada la novel·la per excel·lència per a visualitzar humanament els efectes de la crisi de 1929 sobre els camperols. És una gran novel·la tant pel que diu com per la manera com ho diu. El relat és bellíssim i amb moments èpics, com la travessada del desert, la mort de l’àvia, la vida al campament del govern per als pobres (els anomenats Hoovervilles), o el gest de l’agricultor que es rebel·la sordament davant les injustícies i que dóna faena a Tom Joad.

En aquesta novel·la trobem un reguitzell de moments senzills i alhora gloriosos, la recerca d’una eixida, d’un futur, d’una felicitat que ha sigut estripada per forces alienants, opaques i feixugues. És el relat èpic d’una família i d’un poble que manté la seua dignitat, que no es rendeix davant les adversitats.

Estem davant d’una obra reivindicativa que ha esdevingut un clàssic de la literatura contemporània. Tal com va dir John Steinbeck: “Vull col·locar una etiqueta de vergonya sobre els fills de puta cobdiciosos que són responsables d’açò [la Gran Depressió i els seus efectes]”. Quina actualitat, veritat?

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “El poni roig” de John Steinbeck (1933), quatre relats

  • Viena Edicions, Barcelona, 2011, 144 pàgines
  • Traducció de Joaquim Mallafrè

“El poni roig” és una novel·la breu que s’estructura en quatre relats, els quals tenen com a protagonista a Jody, un nen de deu anys que viu a un ranxo a la vall de Salinas, a la Califòrnia de principis del segle XX, el país literari per excel·lència de John Steinbeck.

Aquests quatre relats són com capítols del procés de maduració de Jody, dins d’un ambient rural i amb descripcions molt belles de l’entorn natural. També són protagonistes del relat l’aire, el fred i la calor, la llum i la foscor, els arbres i les flors, els sol sobre els tossals o els animals domèstics i salvatges, i estan descrits amb una mestria que Steinbeck anirà perfeccionant al llarg de tota la seua obra literària.

El primer relat, “El regal”, explica el canvi vital que li suposa a Jody que son pare li regale un poni roig. El nen experimentarà la felicitat però també la responsabilitat, la decepció, la impotència i la tristesa. El segon relat, “Les grans muntanyes”, ens fa somniar amb els horitzons, amb les noves terres més enllà de les muntanyes que emmarquen la vida de cada persona. El tercer relat, “La promesa”, explica l’any de l’embaràs de l’egua Nelly, que porta dins un poltre que serà per a Jody. És un exercici de paciència, de perseverança, i amb un final equívoc, agredolç, entre l’alegria i la tristesa més gran. Per últim, el quart relat, “El guia de la gent”, és un homenatge a l’avi del Jody, i tots aquells pioners que van travessar el continent fins arribar a Califòrnia, i que una vegada arribats van viure la resta de la seua vida somniant i recreant el seu periple, i també és una reivindicació de l’ideal de la frontera que es traspassa, del problema que se supera, del fet humà de somiar en anar més enllà, fins que un oceà t’atura en sec. Al final aquestes aventures de vells només són atractives per als més joves, i Jody és molt feliç amb els relats de l’avi i amb l’estrany magnetisme que irradia el patiment dels camins i de les vides passades.

El poni roig és una de les primeres obres de John Steinbeck (1902-1968), qui va ser un escriptor nord-americà molt reconegut a la seua època i englobat dins de l’anomenada “Generació perduda”. Steinbeck va saber descriure el món rural d’una manera un tant bucòlica però molt real. Els seus relats se centren en ambients naturals, i en la força i la resignació pròpia dels treballadors del camp, i també en la brutalitat inflexible de les lleis de la natura. Se sol classificar a Steinbeck dins de la tendència literària del realisme i de la crítica social, ideològicament pròxim a idees socialistes. Va ser autor d’obres tan importants i amb tanta transcendència com D’homes i ratolins (1937), Els ceps de la ira (1939, Premi Pulitzer 1940), i la monumental A l’Est de l’Edèn (1952). Va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1962.

En resum, per a mi El poni roig és una obra senzilla per a lectors de tot tipus, per a aquells que els agrada les bones històries i les descripcions belles, i no la lleugeresa insubstancial d’una obra comercial. Sobretot és una obra per a aquells que estan predisposats a endinsar-se en un món literari complet i amb temes eterns, construït a partir d’això que podríem anomenar la bellesa i la tristesa en la vida. No puc evitar-ho: m’agrada molt Steinbeck.

Més informació

– Una altra ressenya d’aquesta obra, al bloc La serp blanca (16-06-2011). Enllaç aquí.

– Web de Viena Edicions, pàgina El poni roig, amb diversos enllaços a reportatges i ressenyes.