ARTICLE. Pedro Olalla: “La violència de guant blanc” – Sobre la violència

Violència a Grècia

Manifestacions a Grècia (2012)

ARTICLE. Pedro Olalla:

“La violència de guant blanc” 

Sobre els tipus de violència

Autor: Pedro Olalla González de la Vega (Oviedo, Espanya, 1966) és escriptor, helenista, professor, traductor, fotògraf i cineasta. Viu i treballa a Atenes (Grècia).

Data: 10 de febrer de 2013

Font: 1. bloc de Pedro Olalla, enllaç aquí; 2. periòdic La Vanguàrdia, enllaç aquí.

Comentaris inicials – Aplicació didàctica

Atenció! Cal anar amb compte. “La violència de guant blanc” és un article d’opinió que fa una reflexió i comparació sobre els diversos usos de la violència.

El que està clar és que tota violència ha de rebutjar-se, que no és cap mitja ni moral ni eficient per arribar a un fi ètic. No obstant això, el que crec que diu l’autor és que malgrat això hi ha violències molt més cruels, generals i interessades que altres. També que no hem de ser simplistes en aquest assumpte i que cal analitzar els diversos tipus de violència, de les quals la pitjor és la de guant blanc, l’exercida des del poder.

Aquest és un text incòmode i valent, que serveix per a debatre qüestions de l’organització de les societats, com (1) el concepte de poder, (2) l’ús i monopoli legal de la compulsió sobre les persones (la violència) des del poder, (3) dels diferents tipus de violència, (4) de les seues repercussions i (5) dels discursos mediàtics que es fan a partir d’ells, entre d’altres.

Val la pena llegir-lo, però cal anar amb molt de compte i evitar les simplificacions típiques dels adolescents i dels no tan adolescents.


Article

“Avui en dia, mentre als carrers cremen contenidors i als parlaments cremen conquestes democràtiques, allò políticament correcte és condemnar la violència.

Potser la violència siga sempre violència, però els motius de la seva utilització no són sempre èticament iguals. No és la mateixa la violència que s’utilitza per abusar i agredir que la que s’utilitza per defensar-se de l’agressió i l’abús. No és la mateixa la violència nascuda del racisme i de la discriminació que la que naix de la lluita contra aquests. No és la mateixa la violència que s’exerceix per imposar els interessos propis que la que s’utilitza per defensar l’interès comú. No és la mateixa la violència que condemna a la necessitat extrema que la que lluita desesperadament per sortir-ne.

Altres tipus de violència

Altres tipus de violència

Però de totes les violències, la pitjor és la de guant blanc: l’exercida des del poder en favor d’interessos particulars i l’empara d’una fal·laç legitimitat democràtica. [1] La de governs que, lluny de garantir el dret a la manifestació pacífica, llancen gasos sistemàticament als que tracten d’exercir aquest dret per a no sentir còmplices de la injustícia, [2] la de “representants” que es fan els sords i que no s’atreveixen a traure el cap ni tan sols per la finestra del seu parlament per a veure que, des de fa ja temps, governen d’esquena a una ciutadania cada vegada més desesperada, [3] la violència d’estar mentint reiteradament a aquesta ciutadania i d’escamotejar un referèndum per pronunciar-se sobre pactes que la comprometran durant llargs anys i que estan sent signats en el seu nom per governs col·laboracionistes de molt dubtosa legitimitat democràtica, [4] la violència d’haver deixat a 30.000 persones sense llar dormint entre cartons un altre hivern més, [5] la violència d’haver situat ja al 21% de la població del país sota el llindar de la pobresa; [6] la violència de condemnar a una generació a l’atur, a l’emigració, o la misèria de ser contractat per 500 euros i cosit a impostos, [7] la violència de tallar el subministrament elèctric a les famílies mentre es subvenciona a fons perdut a la banca, [8] la violència que per veure complert el dret fonamental a l’habitatge s’haja d’hipotecar de per vida amb els lobbies de l’enginyeria financera, [9] la violència d’estar desmantellant l’Estat social i democràtic per a pagar la insensatesa dels polítics i el descontrol de l’especulació, [10] la violència d’estar alienant la riquesa i la sobirania nacional davant la submissió i la por dels seus veritables amos [el poble].

Aquesta és la violència que cal condemnar, la impune violència de guant blanc, la violència impol·luta dels hipòcrites que callen sabent-se còmplices d’un sistema que produeix a mans plenes misèria, explotació, desigualtat, colonialisme, guerra i mort, i que, sense això, fan un consternat gest de repulsa quan veuen volar una pedra o cremar un contenidor d’escombraries.

tiene un libroLa Violència, en el seu sentit original i etimològic, és una força vital, un ímpetu: la força que sustenta una idea, un argument, un acte, un cos, un estat, fins i tot una virtut. Violència (Βία) era a l’antiga Grècia una divinitat primigènia, que en les vessants del Acrocorinto compartia santuari amb Ananke, la Necessitat, “conciliant violència i justícia” (“βίαν τε και δίκην συναρμόσας“) va forjar Soló les lleis de la Democràcia; i no oblidem mai que, en el fons, la Justícia no és sinó una violència que tracta d’imposar-se sobre l’abús i la desigualtat, una violència que cal fer-se a un mateix per obrar conforme a la veritat i donant a cadascú el que mereix.

És l’ús de la força, i no la força mateixa, el que l’ètica ha de jutjar. Condemnar la violència sempre semblarà “políticament correcte”, però molt de compte amb la demagògia.”

(Traducció pròpia i amb l’ajuda de C. Segura)

MÉS INFORMACIÓ

Per als que volen/volem canviar les coses sense violència és molt recomanable donar-li una ullada al dossier “Com començar una revolució no violenta. Les idees de Gene Sharp”, enllaç aquí. Totalment recomanable i amb molt bones idees (de tàctica i d’estratègia).

Per cert, la no-violència és l’estratègia que necessita de major valentia i decisió de totes les estratègies que n’hi ha, però en desigualtat de condicions és la més eficient.

Anuncis

2 Responses to ARTICLE. Pedro Olalla: “La violència de guant blanc” – Sobre la violència

  1. Retroenllaç: TEMA. L’organització política de les societats | HISTORIATA

  2. Retroenllaç: LLIBRE. “Historia menor de Grecia” de Pedro Olalla, un munt d’històries bellíssimes | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: