LLIBRE. «Petita crònica» d’Stefan Zweig (1929)

llibre_stefan_zweig_petita_crònica

Torne a Stefan Zweig per cabuderia. Resulta que sí que hi havia traducció al català del relat «El llibreter Mendel». Aquest relat me’l vaig llegir en castellà fa un parell de setmanes, publicat per l’Editorial Acantilado, i vaig compatir una breu ressenya. Poc després, gràcies a Enric Iborra, autor del bloc la serp blanca, em vaig assabentar que hi havia una edició recent en català, dins del volum Petita crònica, editat per Edicions de la Ela Geminada. Me’l vaig comprar de seguida.

Petita crònica és un recull de quatre relats, o cròniques, d’Stefan Zweig, que va escriure en els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial, i que va publicar conjuntament l’any 1929. Aquesta petita publicació va arribar a assolir un èxit de vendes de l’època. Són relats de ficció, però els estudiosos de Zweig consideren que tenen components autobiogràfics, o tal com diu Antoni Martí Monterde, al pròleg d’aquest volum, “poden llegir-se com una mena d’autobiografia profundament ficcionada, en què s’estableix una relació negativa respecte al positiu que representen les seves grans memòries, El món d’ahir. Memòries d’un europeu, redactades ja als anys quaranta i publicades pòstumament.”

Els quatre relats són «La col·lecció invisible», «Un episodi del llac de Ginebra», «Leporella» i «El llibreter Mendel».

«La col·lecció invisible» és un relat que ajuda a entendre les conseqüències de la gran inflació que va patir Alemanya i Àustria després de la Primera Guerra Mundial, quan es va enfonsar tot el sistema d’intercanvi monetari d’aquests països i la població va patir un greu empobriment. Els fets són els següents: un antiquari visita a un col·leccionista del que fa temps que no sap res, per a veure si li pot comprar alguna peça de la seua col·lecció per a satisfer la demanda dels nous rics. El vell col·leccionista s’ha quedat cec, i la seua família ha anat venent la seua col·lecció per a poder menjar sense que ell ho sàpiga, i li han posat làmines blanques on ell creu que té obres d’art. La situació és molt trista per a tots excepte per al vell col·leccionista, que creu que té un tresor entre els seus dits.

El segon relat és «Un episodi del llac de Ginebra», i en ell un home estrany, que ningú entén, i que al final resulta ser de nacionalitat russa, apareix al llac de Ginebra a punt d’ofegar-se. L’home està obsedit en tornar a la seua casa, sense atendre a raons de fronteres ni de guerres.

«Leporella» és el tercer relat, i narra l’obsessió malaltissa d’una camperola analfabeta de la zona del Tirol pel senyor de la casa on treballa com a serventa. Amb conseqüències dramàtiques.

«El llibreter Mendel» és, segons Antoni Martí Monterde, “segurament un dels relats més perfectes que van sortir de la ploma de Zweig”, i també “un cant d’amor als llibres i als llibreters” (un poc cursi, però no va gens desencaminat). Aquesta passió pels llibres del vell Jakob Mendel, un tipus d’àlter ego de Zweig, és tan pura i tan perfecta que resulta grotesca i irrisòria comparada amb el món canviant i violent de l’Europa dels anys de la Primera Guerra Mundial i la postguerra. M’encanta aquest relat.

One Response to LLIBRE. «Petita crònica» d’Stefan Zweig (1929)

  1. Retroenllaç: LLIBRE. «Mendel el dels llibres» d’Stefan Zweig (1929) | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: