LLIBRE. “Fascismo, Neofascismo y Extrema Derecha” de A. Fernández García; J. L. Rodríguez Jiménez (2001)

Fernández García, A.; Rodríguez Jiménez, J.L.: Fascismo, Neofascismo y Extrema Derecha (2001)

Madrid, Arco Libros, S.L., 2001

102 pàgines, castellà, índex, 4 textos finals, bibliografia.

 

RESSENYA

Aquesta monografia estudia el feixisme, el neofeixisme i l’extrema dreta actual, des d’un punt de vista històric i polític, però també social, cultural, econòmic, i fins i tot psicològic. Tracta d’esbrinar les causes del sorgiment d’aquestes ideologies i moviments socials, els interessos que defenen, els individus i grups socials que hi ha darrere. Analitza de manera breu però molt clara el seu l’univers conceptual, i la seua evolució històrica al llarg del segle XX.

Els autors d’aquest monografia són Antonio Fernández, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Complutense de Madrid, i José Luis Rodríguez, professor d’Història Contemporània de la Universitat Rey Juan Carlos, especialitzat en el neofeixisme i l’extrema dreta.

A l’igual que la resta de d’obres d’aquesta col·lecció de l’editorial Arco Libros, aquesta és una petita monografia molt ben escrita i molt ben estructurada. Per a un historiador, i sobretot si és docent, és molt útil aquesta obra, ja que permet unificar el discurs d’aquesta ideologia al llarg del temps. És a dir permet poder vincular les diferents ideologies totalitàries de nacionalisme exacerbat abans i després de la Segona Guerra Mundial, i fins el present.

Cal tenir en compte que en els últims anys s’observa, especialment a Europa, un augment de la xenofòbia i el racisme, de l’anomenada sensació d’inseguretat pel futur (real o fictícia) i del discurs victimista (“la culpa la tenen els altres”; “ens estan atacant”; “hi ha una conspiració”). També trobem casos d’incompetència i de corrupció dels polítics instal·lats en el sistema, que la premsa lliure difon per això, perquè és lliure, no com a un règim dictatorial on hi ha censura.

Tot açò està ajudant a crear un ambient de por i d’incertesa en àmplies capes socials, que els grups radicals d’extrema dreta arrepleguen en forma de vots per a uns partits que defenen un ultranacionalisme xovinista, un culte a la violència, un discurs de paternalisme econòmic i una simbologia nacional recarregada, entre d’altres elements.

En conclusió, aquesta petita obra ajuda a desemmascarar els fonaments, estratègies i intencions dels moviments d’extrema dreta, alhora que permet vincular-los amb els feixismes i neofeixismes. També ens dota d’un corpus conceptual i argumentatiu per a poder analitzar i explicar aquests moviments.

Informant-nos d’aquests moviments els desactivem, perquè aconseguim un dels principals objectius de la cultura i de l’ensenyament: que les persones no tinguen una por irracional, i així no siguen vulnerables als cabdills “carismàtics” amb solucions simples i dràstiques (tràgiques), és a dir als “salvapàtries” de tota la vida.

–

Per acabar alguns aclariments conceptuals:

El feixisme és una ideologia i una pràctica política que es va desenvolupar durant l’època d’entreguerres, i que va afectar especialment a Europa, en concret a Itàlia i a Alemanya. Els autors tracten de definir-lo, explicar els seus orígens, repassen les seues interpretacions, i expliquen els casos italià i alemany, així com la seua difusió.

El neofeixisme sorgeix després de la derrota de l’Alemanya nazi i dels seus aliats a la Segona Guerra Mundial. És una ideologia que defén el feixisme, la seua pràctica, les seues idees i símbols, i que tractarà de negar els crims que van provocar els règims feixistes. En aquesta obra sobretot analitzen el neofeixisme a Alemanya, Itàlia i Espanya.

L’extrema dreta manté moltes idees del neofeixime, però es diferencia en que vol ser una nova ideologia política, i vol allunyar-se de la llosa que pesa sobre el feixisme i els seus crims. És com un feixisme actualitzat. Destaquen partits d’aquesta ideologia a França, Itàlia i Europa de l’Est, i crida l’atenció que estiga sorgint una extrema dreta a països rics, amb un Estat del Benestar consolidat i eficient, com és el cas dels Països Baixos, Bèlgica, els països escandinaus o Àustria.

–

Textos annexos:

1. B. Mussolini: Crítica al liberalisme (1923)

2. A. Hitler: Apologia de la força (1942)

3. J.A. Girón: El neofranquisme falangista (1977)

4. Programa del Front Nacional francés per a les eleccions legislatives de 1997

–

APLICACIÓ DIDÀCTICA

– Per als feixistes: per a obrir-los els ulls i mostrar-los a la cara la seua por a la llibertat (si volen i quan vulguen).

– Per als no feixistes: per a donar-los eines interpretatives i argumentatives contra els que utilitzen discursos simplistes.

– Feixisme, neofeixisme i extrema dreta. Què són? Com actuen? Què diuen que faran? Què volen fer realment? Quan van aparéixer? Qui els recolza? On estan consolidant-se? Quins perills representen?… Preguntes per a crear incerteses, per a raonar, per a educar la responsabilitat (l’anàlisi de conseqüències), és a dir per a desactivar les veritats dogmàtiques de l’extrema dreta i els feixismes.

– – –