LLIBRE. “Budapest, 1956” de Estíbaliz Ruiz de Azúa (1997)

Imatge pàgina 1 bat - Budapest 1956LLIBRE. Estíbaliz Ruiz de Azúa

“Budapest, 1956” (1997)

  • Madrid, Arco Libros, S.L., 1998
  • 76 pàgines, castellà, índex, annex amb 6 textos històrics, bibliografia final.

Ressenya

Aquesta breu monografia històrica és una anàlisi de la revolució hongaresa de 1956, que va esclatar amb la manifestació del 23 d’octubre a Budapest, i que es va perllongar fins el 4 de novembre, quan els tancs soviètics del Pacte de Varsòvia aixafaren l’anomenat “moviment popular i democràtic de masses”, per mantenir l’statu quo del repartiment d’Europa establert a les conferències de Ialta-Postdam, després de la Segona Guerra Mundial.

L’autora és Estíbaliz Ruiz de Azúa y Martínez de Ezquerococha i és professora titular d’Història Contemporània de la Universitat Complutense de Madrid.

En resum, es tracta d’una síntesi breu, clara, organitzada i sobretot útil. La seua escriptura i estructura és formal i correcta, i permet fer-se una idea ràpida d’aquest esdeveniment, de les seues principals causes i de les seues dramàtiques conseqüències.

L’estudi s’estructura en les següents vuit parts:

  1. De la democràcia (1945) fins la república popular d’Hongria (1953).
  2. El fracàs del “Nou curs” (1953-1956), de resultes de la desestalinització iniciada amb Malenkov a l’URSS i per Imre Nagy a Hongria.
  3. De la manifestació a la revolució.
  4. “El triomf de la llibertat i de la independència”, del 23 d’octubre al 4 de novembre de 1956.
  5. L’actuació de la comunitat internacional: el bloc soviètic, el bloc occidental i el paper de les Nacions Unides.
  6. La fi de la revolució: “Deu salve a Hongria!”. Instal•lació del govern de Kádár i la repressió.
  7. Les idees i els projectes de la revolució.
  8. Memòria de la revolució: el debat historiogràfic.

ruiz de azua - budapest1956També conté sis textos històrics que il•lustren aquest esdeveniment:

  1. Declaració d’Imre Nagy (1-11-1956)
  2. Missatge del cardenal Mindszenty.
  3. El trencament de Kádár amb Nagy.
  4. L’última declaració oficial del govern de la revolució (per István Bibó, el dia 4 de novembre de 1956)
  5. La versió kadarista de la revolució.
  6. El bloc occidental i la solitud de la revolució hongaresa, per Henry Kissinger.

Nota personal

“Budapest, 1956” és un deute que tenia amb un esdeveniment que m’apassionava des que el vaig conéixer, fa molts anys, gràcies a les velles revistes del “Selecciones del Reader’s Digest” de mon pare, que com se sap eren financiades per la Secretaria d’Estat dels EUA per a la seua lluita ideològica contra el comunisme durant la Guerra Freda.

En una d’aquestes revistes, de l’any 1957 o 1958, hi havia un relat que m’encantava: “El pont d’Andau” de James A. Michener, en el qual contava aquesta revolució i la posterior repressió des d’un punt de vista molt maniqueu i sensibler, mitjançant el testimoni de diversos participants, tots anticomunistes. Malgrat això està molt ben escrit i és un bon exemple de propaganda política al pintar als soviètics com enemics del poble, de la llibertat i de la democràcia, sense fer cap menció a l’actuació passiva, fins i tot cínica, del bloc occidental, que van abandonar al poble hongarés a la seua sort, en aquest cas a la repressió violenta, d’acord amb el repartiment territorial del “pastís” europeu que es va establir a les conferències aliades de Teheran, Ialta i sobretot Postdam (1945).

Aplicació didàctica

Història contemporània: la Guerra Freda: la revolució hongaresa de 1956 (23 d’octubre – 4 de novembre); precedents des de 1941; conseqüències fins 1962; el pacte de Varsòvia; el bloc comunista; lONU.

Conceptes històrics i polítics com revolució, sublevació, repressió, dignitat, llibertat, independència.

Cites

1. Execució i últimes paraules dImre Nagy, pàgina 54:

El 16 de junio de 1958 fue ejecutado Imre Nagy (…). Sus últimas palabras constituyeron un auténtico testamento político: “He intentado dos veces salvar el honor de la palabra “socialismo” en la cuenca del Danubio: en 1953 y en 1956. La primera vez me vi impedido por Rákosi, la segunda por el ejército soviético. En este proceso, en este tejido de odio y de mentiras, he de sacrificar mi vida por mis ideas. La sacrifico con gusto. Después de lo que habéis hecho a esas ideas, mi vida no tiene ya valor. Estoy seguro de que la historia condenará a mis asesinos. Una sola cosa me repugnaría: ser rehabilitado por los que van a asesinarme.”

2. Conclusió, pàgina 65:

“El movimiento de 1956 fue, pues, el primero en la Europa centro-oriental contra la tiranía del poder totalitario. István Bibó, el último político representante de la legalidad revolucionaria en abandonar el Parlamento, compendió su significado en una escueta fórmula: fue una “revolución por la dignidad humana”. Este objetivo, en el que la realización de la libertad del individuo se fundía con la de la libertad de la nación, puede explicar por qué el recuerdo del levantamiento ha permanecido, pese a su derrota, a la represión feroz y a la denigración kadarista. (…)
Los principios proclamados entonces en Hungría, defensa de los derechos del hombre, libertad, democracia, soberanía nacional, coexistencia pacífica entre las naciones, neutralidad, respeto de la comunidad internacional hacia la voluntad de los ciudadanos expresada libre y democráticamente, siguen siendo perfectamente válidos en la actualidad para la reorganización del mundo en paz.”

Anuncis

One Response to LLIBRE. “Budapest, 1956” de Estíbaliz Ruiz de Azúa (1997)

  1. Retroenllaç: TEMA. La Guerra Freda i la política de blocs | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: