FRONTERES. La mort de Peter Fechter (Berlín, 1962)

01 Soldat RDA porta el cos de Peter Fechter - mur de Berlín

Hi ha una frase feta que diu “La mort d’un home és una tragèdia. La mort de milions és una estadística”. En aquesta entrada explique de manera breu la tragèdia de la mort del jove alemany Peter Fechter al intentar passar el mur de Berlín l’estiu del 1962. El cas de milers de persones que volen passar unes altres fronteres en l’actualitat és poc més que una dada estadística, com la mort per ofegament de quinze persones a la tanca de Ceuta el passat 6 de febrer de 2014. Algú coneix el seus noms?

Aplicació didàctica: fronteres, segle XX, guerra freda, el món dividit en dos blocs, el mur de Berlín, les tragèdies humanes, les migracions, les nacions i el nacionalisme, la repressió política, les desigualtats, etc.

Índex

  1. La mort de Peter Fechter
  2. Una reflexió personal i ràpida sobre la idea de frontera
  3. Diapositives “Peter Fechter y el muro de Berlín”
  4. Vídeo sobre la mort de Peter Fechter (3’ 58’’)
  5. El cas de la cançó “Libre”
  6. Més informació sobre fronteres i dignitat humana
  7. Imatges sobre Peter Fechter i sobre fronteres
  8. Nota final: l’origen de la frase “La mort d’un home és una tragèdia…”

1. La mort de Peter Fechter

El 17 d’agost de 1962, Peter Fechter, obrer de la construcció de 18 anys va intentar passar el mur de Berlín amb el seu amic Helmut Kulbeik. Helmut va poder passar, però Peter va rebre un tir des de la banda oriental. Durant una hora Peter va estar tirat a terra demanant ajuda sense que ningú el socorrera fins que va morir dessagnat. Aquest fet va quedar registrat pels periodistes de l’època i així Fechter va esdevenir un símbol molt visual i evident de la repressió de la zona comunista.

10 divisió de berlín en zones

Plànol de la ciutat de Berlín dividida en quatre zones

Per què Berlín? Després de la Segona Guerra Mundial Alemanya va quedar partida en dos països diferents, un sota la influència de la Unió Soviètica i els seus aliats i l’altre sota la influència d’Estats Units i els seus aliats. També la ciutat de Berlín es va dividir en dos zones i el 1961 es va construir el mur de Berlín, una tanca amb formigó, filferro i torres de control que separava les dos parts de la ciutat: per una banda estava la part oriental, la de la República Democràtica Alemana (del bloc comunista i que van ser els que van construir el mur); i per l’altra banda estava la part occidental, la de la República Federal Alemana (del bloc capitalista). Aquest mur va existir des de 1961 fins el 1989. Va ser una frontera molt visible, que separava ben clarament dos territoris i dos ideologies. Hi ha divergències sobre els morts que hi van haver per intentar passar aquest mur. Unes fonts diuen que hi van haver sobre 190 morts, d’altres sobre 270 morts. Al final tant se val la dada estadística. Hi van haver molts, massa, i Peter Fechter va ser un d’ells.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

MÚSICA. Bruce Springsteen: “Death to my hometown”

– Font d’informació: he trobat aquesta cançó al blog El Periscopio, de la periodista Rosa Maria Artal, a una entrada de lectura molt recomanable amb textos sobre la mort de 14 persones que volien entrar a Ceuta el dijous 6 de febrer de 2014: 14 vidas (más) sobre la conciencia.

Lletra de la cançó (en anglés i en castellà).

– Sobre Bruce Springsteen: El significat de Bruce Springsteen, a Historiata.

– Una imatge per a la reflexió:

sobran-inmigrantes-no-ignorantes

TEXT HISTÒRIC. “Els 25 Punts del Programa del Partit Nazi” (1920)

Primer que res un aclariment: aquest bloc no pretén fer apologia de les idees nazis, feixistes o qualssevol altres que atempten a la dignitat humana. És un blog de ciències socials i especialment d’història. (Per si de cas hi ha algun despistat…)

1 Das programm NSDAP - programa naziEn aquesta entrada vull compartir un text, els 25-Punkte-Programm (1920), molt important per a analitzar la ideologia política d’extrema dreta del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, més conegut com el Partit Nazi. El d’Adolf Hitler, sí.

Quan estudiem les característiques del feixisme i el nazisme sempre trobem que el feixisme i nazisme són moviments polítics i socials que defenen l’irracionalisme, la força dels sentiments irracionals. És a dir són moviments i ideologies que combaten la tradició il·lustrada de pensament polític, la qual es fonamenta en l’ús de la raó i defensa un sistema polític que permeta la recerca de la felicitat humana i el bé comú, almenys en la teoria.

A partir d’aquest irracionalisme doctrinal del feixisme i del nazisme propose un treball sobre aquest text, per a que puguem analitzar els sentiments, les emocions, els valors i els “danys col·laterals” que es poden deduir en cada punt del programa nazi, i per a passar després a analitzar-ho de manera racional.

També he afegit al final una sèrie d’imatges sobre els efectes de les polítiques nazis. Parlen per si mateixes, però poden utilitzar-se per a il·lustrar qualsevol debat sobre el nazisme i els valors (irracionals) de l’extrema dreta.

TREBALL EN PDF, versió per a imprimir

Índex

1. Text: Els 25 Punts del Programa del Partit Nazi (1920)
2. Explicació del text: Els 25 Punts.
3. Exercici: Sentiments, emocions i suggestions al Programa Nazi
ANNEX 1. Llista de sentiments i emocions
ANNEX 2. Imatges: sobre els nazis i les conseqüències de les seues accions

1. Text: Els 25 punts del Programa Nazi (1920)

(Extret de redul, recursos educatius lliures)

Context: el 24 de febrer de 1920, es va celebrar a petició d’Hitler el primer míting multitudinari del partit en Munic, on Hitler va llegir els 25 punts del Programa del Partit, escrits per Hitler i Anton Drexler. Aquests punts van constituir el programa dogmàtic del nazisme i mai van ser canviats. En aquesta mateixa assemblea es va decidir el canvi de nom del moviment, passant a denominar-se “Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors”, les sigles del qual en alemany són NSDAP. Tot seguit el text:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DOSSIER. L’expulsió dels moriscos (1609)

DOSSIER. L’expulsió dels moriscos (1609)

  1. moriscosIntroducció
  2. Documental: “La expulsión de los moriscos”
  3. Enllaços interessants
  4. Novel·les
  5. Bibliografia molt bàsica

1. Introducció

Els moriscos eren els descendents dels musulmans de l’època de la conquesta cristiana de la península (la mal anomenada “Reconquista”), i que habitaven els regnes cristians hispànics durant el segle XVI i fins la seua expulsió el 1609. Estaven tots batejats, a Castella des de 1502 i a la Corona d’Aragó des de 1525, de manera que oficialment eren cristians. No obstant això, degut al seu aïllament i submissió als nobles, ja que habitaven sobretot terres senyorials, mantenien d’amagat la seua cultura, llengua i també religió.

La monarquia hispànica de Felip III d’Habsburg (1598-1621), seguint l’estela dels seus predecessors, va impulsar unes mesures d’uniformització política, cultural i religiosa als seus dominis. Entre aquestes estava esborrar qualsevol rastre d’altra religió que no fos la cristiana catòlica, i aquí entrava en confrontació amb el poble morisc.

El 22 de setembre de 1609 es va fer públic el decret d’expulsió que donava tres dies als moriscos per a abandonar les seues cases i terres, i per a dirigir-se al port més pròxim per a ser transportats al nord d’Àfrica. Aquest decret es va començar a aplicar a l’antic regne de València, ja que aquí és on hi havia major concentració de població morisca. Segons l’historiador Henri Lapeyre van ser expulsats 117.464 moriscos, d’un total de 350.000 habitants que tenia el regne de València a principis del segle XVII, una tercera part de la seua població.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

ARTICLE. Nacionalisme: “¿Por qué hay que estar orgulloso de ser español?”

nacionalisme-gracias-dios-por-ser-español

Aplicació didàctica

Reproduisc un article d’opinió que considere adequat per a tractar els següents aspectes:

  • Conceptes: nacionalisme de dominació, patriotisme, militarisme, els interessos “nacionals” de les elits, el poder dels símbols, els mites històrics i la manipulació històrica (les mentides i falsedats).
  • Actituds: contra l’irracionalisme; per a desmuntar els prejudicis, la xenofòbia i el xovinisme; contra la peresa mental i el borreguisme social; i també per veure amb un cert humor els suposats “valors sagrats” patris.

Activitat: al meu poble, per exemple, molts cotxes porten un adhesiu amb el següent text: “Som gent d’Alcoi”. Llegiu el text i penseu en els símbols “patriòtics” dels vostres pobles i/o ciutats. Parlem-ne.

Article

«Ser español, un orgullo; ser madrileño, un título». Así reza una pegatina que todos hemos podido leer alguna vez en la trasera de ciertos vehículos (sobre todo taxis, ignoro el porqué de esta peculiaridad). Imagino que hay pegatinas similares con nombres distintos en casi todas las ciudades y en casi todos los países del mundo. Los nombres variarán, pero la motivación es idéntica en todos los casos: el nacionalismo, esa enfermedad que es a la vez una demostración tajante de que en los enfrentamientos humanos no pesan tanto las ideas (porque el nacionalismo es siempre la misma idea) como las emociones primarias: lo que importa, lo que puede provocar una bronca de hooligans o una guerra mundial, es el detalle. Madrid o Barcelona, España o Burundi.

El madrileño o el londinense de pro estarán convencidos de que ser español o inglés, respectivamente, es motivo de orgullo, e incluso de que el hecho de haber nacido en tal o cual ciudad (suceso casual que no requiere esfuerzo ni decisión ni responsabilidad) representa nada menos que un título.

¿Hay alguna razón que justifique tal orgullo? Ya imaginarás que la respuesta a esta pregunta es «no». Pero, a diferencia del nacionalista, que en realidad no necesita justificar nada porque las emociones no tienen justificación, yo sí diré por qué no ha lugar a ese orgullo que a lo largo de la historia, sobre todo en los últimos doscientos años, no ha traído a nuestra especie más que estupidez, dolor, sangre, destrucción y enormes decepciones deportivas.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »