DOCUMENTAL. “Almansa 1707” (2007)

Felip V de Borbó (1700-1746)

Fitxa

• Títol: “Almansa 1707”
• Director: Mario Pereiró
• Any: 2007
• Durada: 17’ 42’’

–

Introducció

“Almansa 1707” és un documental realitzat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a commemorar l’efemèride dels tres-cents anys de la batalla d’Almansa.

Aquesta batalla es va produir el 25 d’abril de 1707, en el context de la Guerra de Successió de la corona espanyola (1701-1715), després de la mort de Carles II el 1700, l’últim rei de la Casa d’Àustria hispànica. En aquesta guerra van lluitar els defensors de l’opció d’un futur rei borbònic (França i Castella), en la persona de Felip d’Anjou, contra els defensors de l’opció austriacista (Anglaterra, Àustria, Holanda, Portugal i la major part dels regnes de la Corona d’Aragó), en la persona de l’Arxiduc Carles d’Àustria.

La desfeta de la coalició austriacista a la batalla d’Almansa va comportar la conquesta borbònica del Regne de València i la desaparició dels furs “por justo derecho de conquista” mitjançant la promulgació del Decret de Nova Planta del 29 de juny de 1707, els quals van imposar una decidida militarització, centralització i castellanització d’aquest regne.

Aquest documental explica en només un quart d’hora els antecedents d’aquesta guerra, els fets de la batalla d’Almansa i les seues conseqüències per al regne de València.

–

–

Més informació

– DOCUMENTAL. “Almansa 1707. De la revolta a la repressió”, INFO TV, dirigit per Manel Àlamo i Sergi Tarín, 55 minuts, MOLT RECOMANABLE, enllaç

– AUCA de la batalla d’Almansa, Edicions Bromera, 1 full, en pdf, enllaç

– Selecció de textos del llibre “Almansa 1707. Després de la batalla” de Joan Francesc Mira (2006), enllaç

–

Text històric

Abolició del furs d’Aragó i València (1707)

Fragment del Decret de Nova Planta per a Aragó i València, 29 de juny de 1707

«Considerant haver perdut els Regnes d’Aragó i de València, i tots els seus habitants per la rebel·lió que van cometre, faltant enterament al jurament de fidelitat que em van fer com al seu legítim Rei i Senyor, tots els seus furs, privilegis, exempcions i llibertats que gaudien i que amb tan liberal mà se’ls havien concedit, així per mi com pels Senyors Reis els meus predecessors, […] i tocant-me el domini absolut dels referits regnes d’Aragó i de València, ja que a la circumstància de ser compresos en els altres que tan legítimament posseisc en aquesta Monarquia, s’afegeix ara la del just dret de la conquesta que d’ells han fet últimament les meves Armes amb el motiu de la seva rebel·lió, i considerant també, que un dels principals atributs de la Sobirania és la imposició i derogació de lleis, les quals amb la varietat dels temps i mudança de costums podria jo alterar, fins i tot sense els greus i fundats motius i circumstàncies que avui concorren per això pel que fa als d’Aragó i València.

He jutjat convenient, així per això com pel meu desig de reduir tots els meus regnes d’Espanya a la uniformitat d’unes mateixes lleis, usos, costums i tribunals, governant-se igualment tots per les lleis de Castella tan lloables i plausibles en tot l’Univers, abolir i derogar enterament, com per descomptat done per abolits i derogats, tots els referits furs, privilegis, pràctica i costum fins aquí observades en els referits regnes d’Aragó i València, sent la meva voluntat, que aquests es reduisquen a les lleis de Castella, i l’ús, pràctica i forma de govern que té i ha tingut en ella i en els seus Tribunals sense cap diferència en res, podent obtenir per això els meus fidelíssims vassalls els Castellans oficis i ocupacions a Aragó i València, de la mateixa manera que els Aragonesos i Valencians han de poder d’ara endavant gaudir-los a Castella sense cap distinció […].

–

Pintura de la batalla

Quadre de la batalla d’Almansa, pintat per Buonaventura Liglio i Philippo Pallota el 1709, dimensions 3’91 x 1’60 m, ubicat al Palau de Benicarló de València, seu de les Corts Valencianes.

–