GEOGRAFIA FÍSICA. Article: “En 6 claus: Com funciona un huracà?”

GEOGRAFIA FÍSICA

Article: “En 6 claus: Com funciona un huracà?”

Autor: Alberto Sicilia

Data: 31 d’octubre de 2012

Font: http://www.principiamarsupia.com/2012/10/31/en-6-claves-como-funciona-un-huracan/

(Traducció propia)

–

Article

“Com funciona un huracà?

Podem imaginar un huracà com un “motor” gegant que transforma la calor de l’oceà en una gran tempesta.

A l’Atlàntic, els huracans es formen entre juny i octubre, quan l’oceà ha estat escalfat durant els mesos d’estiu.

Espera, espera, com es transforma la calor de l’oceà en aquesta monstruositat?

Per explicar-ho seguirem el cicle de vida d’un huracà:

1. Tot huracà comença com una petita tempesta càlida a l’oceà.
2. El vent i les baixes pressions associades amb la tempesta acceleren l’evaporació de l’aigua a la superfície del mar.
3. Quan l’aire calent arriba a les capes altes de l’atmosfera, l’aigua evaporada es condensa: és a dir, passa de l’estat gasós a formar les gotetes d’aigua líquida que componen els núvols.
4. En condensar-se, l’aigua té la propietat de desprendre calor. Els meteoròlegs calculen que en alguns huracans l’energia despresa per condensació és equivalent a l’explosió d’una bomba nuclear de 10 megatones cada vint minuts.
5. Aquesta energia disminueix la pressió al centre de la tempesta, i provoca uns vents forts al seu voltant.
6. Si les condicions són favorables, aquest cicle s’alimenta a si mateix: quanta més evaporació, més condensació, quanta més condensació, més vents i quants més vents més evaporació (i tornem-hi). La tempesta creix fins a esdevenir huracà [vent sostingut de velocitat superior als 33 metres per segon o 117 km per hora].
7. En tocar terra, l’huracà perd la seva principal font d’energia (la calor del mar) i desapareix en poques hores.

Per què hi ha tants huracans al Carib i mai a Europa?

A prop de l’equador, els vents dominants de l’Atlàntic empenyen des de les costes d’Àfrica cap al Carib. Per tant, una petita tempesta disposa de tot l’oceà per créixer i convertir-se en huracà.

Al Pacífic, els vents dominants bufen cap al Japó i el Sud-est asiàtic. (Als huracans del Pacífic se’ls sol anomenar “tifons”, però són el mateix fenomen meteorològic.)

Quin paper juga el “canvi climàtic” en la formació d’huracans?

El canvi climàtic és un procés global, de manera que és molt complicat afirmar científicament que siga el responsable d’un huracà puntual (un fenomen molt concret i localitzat).

Però com hem vist adés, la font d’energia dels huracans és la calor de l’oceà. Per això molts meteoròlegs creuen que el canvi climàtic augmentarà tant la formació d’huracans com la potència d’aquests.

En un estudi publicat recentment, científics del MIT [Massachusetts Institute of Technology] afirmen que els grans huracans són el doble de probables en els anys càlids. (Podeu llegir aquí el seu article, en anglés).

Una curiositat, per què els huracans tenen nom? Qui els decideix?

L’Organització Meteorològica Mundial bateja cada huracà per facilitar la comunicació amb el públic.

Cada any es publica una llista de noms que va des de la lletra “A” fins a la “W”. El 2012, al primer huracà de l’any se li va cridar “Alberto”, al segon “Beryl”, al tercer “Chris”, etc. Per cert, en els anys parells sempre es comença per un nom masculí i en els anys imparells per un nom femení.”

–

MES INFORMACIÓ

– MOLT RECOMANABLE. Diagrama explicatiu de elmundo.es: Así se forman los huracanes.

– Article sobre els efectes de l’huracà Sandy a elPeriódico.cat, 30/10/2012.

– Imatges de l’huracà Sandy a EUA, a Público.es, 30/10/2012.

– Cicló tropical, a viquipèdia.

–