LLIBRE. “La condición humana” d’André Malraux (1933)

Portada - Malraux - La concidicon humanaRESSENYA. André Malraux:

“La condición humana” (1933)

  • Madrid, Unidad Editorial, 1999
  • 254 pàgines, en castellà, pròleg de Mario Vargas Llosa

Ressenya

Xina, 1927, la revolta del Koumintang a Xangai (Shanghai). El Kuomintang era un partit polític nacionalista xinés, el qual als anys 20 del segle XX estava format per una barreja social que anava des dels burgesos i els comerciants fins als comunistes.

Aquesta novel·la està ambientada en l’any 1927, quan aquest partit es revolta a Xangai (Shanghai) i pren el poder, en contra els senyors de la guerra i de les concessions colonials estrangeres. El partit comunista xinès intenta inclinar al balança del poder cap al seu costat, en contra de les directrius de la Internacional comunista soviètica. Un grup de comunistes així ho considera convenient, però prompte, un mes després, el general conservador Chang Kai Shek, recolzat per la burgesia i els membres de les concessions colonials, els atacarà i realitzarà una gran matança dels revolucionaris. A Xangai el grup comunista està liderat per Kyo, un home íntegre amb alts ideals; Katow, un rus revolucionari internacionalista; i Chen, un jove que se sent atret pel terrorisme com a la veritable acció revolucionària.

Els assassinats, la violència narrada cinematogràficament, les reflexions i angoixes de la “condició humana”, inclús les excentricitats del baró de Clapidde, un aventurer sense ofici ni benefici, fan de la novel·la un relat coral d’anhels i frustracions, de lluita d’interessos. També cal destacar els personatges de Ferral, el representant del Consorci francés de les concessions, i a Gisors, el pare de Kyo, el vell que ho veu tot des de la perspectiva de la vellesa i la saviesa preexistencialista.

“La condició humana” esdevé una narració perdurable quan la lliges gràcies a escenes com l’angoixa que Chen sent davant l’assassinat imminent que ha de perpetrar per aconseguir armes per al partit, o els atacs a les comissaries de policia, o la reunió de Kyo amb el comité del partit a Hankow, o la generositat de Kadow i el fragment de la píndola de cianur.

A “La condició humana” trobem un equilibri entre les reflexions dels personatges i l’acció de carrer, cosa que fa d’aquesta novel·la una obra mestra que ens endinsa en les passions humanes, de la dignitat i la condició humana, on les qüestions de vida i mort són el centre de l’existència.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

LLIBRE. “Rojo País Río Amarillo” d’Ange Zhang (2004), sobre la revolució cultural xinesa

01 Portada - rojo-pais-rio-amarilloRESSENYA. Ange Zhang:

“Rojo País Río Amarillo” (2004)

  • Lóguez Ediciones, Salamanca, 2009
  • 56 pàgines, en castellà, amb un annex sobre la Revolució Cultural xinesa
  • Subtítol: “Una historia de la Revolución Cultural China
  • Títol original: “Red Land Yellow River: A Store from the Cultural Revolution”

Ressenya

“Rojo País Río Amarillo” és un llibre en format gran i il·lustrat amb dibuixos de l’autor. Narra les vivències del jove Ange Zhang (Pequín, 1953), qui amb només tretze anys es veu immers en la Revolució Cultural Xinesa i de sobte descobreix que pertany al bàndol del “roïns” perquè prové d’una família culta, perquè son pare és un escriptor famós. En aquesta revolució només els camperols, treballadors i membres del partit comunista afins a Mao estaran al bàndol dels “bons”. Els intel·lectuals, aquells que lligen llibres i defensen la cultura i la tolerància com els escriptors i els professors, seran especialment perseguits. La missió d’aquesta revolució era exterminar l’antic pensament xinés, les velles tradicions i costums, i l’antiga cultura. Tot això havia de ser substituït per un pensament nou i millor.

Ange viurà aquesta revolució plenament i en contra dels seus orígens voldrà pertànyer als “Guàrdies Rojos”, els defensors de la revolució, formats per joves adolescents. El país sencer sembla adoctrinat amb les consignes del seu líder Mao Zedong, el “Gran Timoner”, que es trobaven al “Petit Llibre Roig”.

Els guàrdies rojos van tancar les escoles i tot el país va viure dos anys de desordres. El jove Ange va realitzar tasques de propaganda i va viure lluites entre diversos grups de guàrdies rojos, que competien en ardor revolucionari entre ells. L’any 1968 Mao va enviar els guàrdies rojos al camp, a aprendre dels camperols i a propagar les consignes del Llibre Roig. Ange va ser enviat a un poble llunyà on va treballar durament en el camp. No obstant això, ell sempre va mantenir el somni de tornar a la ciutat i d’acabar els seus estudis, i en especial dedicar-se a la pintura i a l’art. Després de tres anys al camp i set anys a una avorrida fàbrica va poder tornar a Pequín, i estudiar a l’escola d’art i dedicar-se al teatre i a la pintura. El 1989 va emigrar a Toronto (Canadà), que és on viu en l’actualitat.

Al final del llibre hi ha un annex molt recomanable amb un resum d’aquesta revolució.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »