Xile, 11 de setembre de 1973

Xile, el colp d’estat de l’11 de setembre de 1973

1. Cançó: “Te recuerdo Amanda” de Víctor Jara

2. Text: l’últim discurs del president Salvador Allende

Aquesta setmana he hagut d’explicar el colp d’estat de Xile de 1973… una història tristíssima. Amb Pinochet, la CIA i els “Chicago Boys” (els neoliberals de Milton Friedman) d’una banda, i Salvador Allende, Víctor Jara i la il·lusió i l’esperança d’un món millor a l’altra.

La repressió política

La repressió política

Com totes les bones tragèdies, les de veritat, la història acaba malament. Parlem clar: (1) guanyaran els “roïns”, els quals es repartiran la riquesa del país, i anys després per “pragmatisme” o “reconciliació nacional” ningú els podrà demanar comptes, i (2) moriran assassinats els “bons”, i d’aquests només ens quedarà alguna imatge, algun discurs (“…las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor”) i alguna cançó.

Sembla poca cosa, tal volta ho siga, però suficient per a un professor d’història. Perquè hem de defendre les paraules i els arguments, mantenir els seus significats profunds, transmetre el somni d’un món millor. Per això serveix la història, per a què si no?  

Dos minuts i cinquanta-dos segons de bellesa: “Te recuerdo Amanda” de Víctor Jara.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis