LLIBRE. «La belleza y el dolor de la batalla», un conjunt d’històries sobre la Primera Guerra Mundial

Per fi m’he llegit La belleza y el dolor de la batalla. És un totxo de més de 700 pàgines sobre la Primera Guerra Mundial, contada en 227 fragments a partir de les experiències de 20 participants. És, per tant, un relat coral i molt fragmentari, però resulta atractiu perquè et dóna la perspectiva dels que ho van viure. A més del front occidental, el típic de les trinxeres del nord de França, trobem altres escenaris no tan populars, com Àfrica de l’Est, Mesopotàmia (l’actual Iraq), Palestina, el mar Bàltic, el nord d’Itàlia, l’Europa balcànica o Turquia. Els protagonistes són majoritàriament joves, soldats dels dos bàndols i de diferents nacionalitats, però també hi ha infermeres, una jove estudiant, un aviador, un funcionari francés o un metge nord-americà.

L’autor del llibre, l’historiador suec Peter Englund, el que ha fet ha sigut agafar uns relats personals i seleccionar i ordenar fragments destacables per ordre cronològic. No trobarem una visió de conjunt o una síntesi. Tants fragments breus provoca a voltes cansament i fins i tot mareig, però al poc, quan et familiaritzes amb els personatges, la lectura és més fàcil perquè vas seguint els diferents fils.

He llegit aquest llibre pensant quin suc puc traure-li per a classe. Alguns fragments són magnífics, tremendament il·lustratius del que va significar aquella guerra, com per exemple el genocidi armeni, l’ambient de rereguarda o el paper de l’artilleria. Potser faça alguna activitat en grup, amb alguns fragments seleccionats, amb un dossier de textos, o una història de la vida quotidiana (la “antihistoria” que diu Peter Englund en la presentació), o potser no faça res i m’ho guarde per a mi. 

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LECTURA. Tres alumnes publiquen una ressenya de «La plaça del Diamant»

Estic devanit perquè tres alumnes meues de 2n de BAT s’han animat a publicar una breu ressenya en la revista comarcal El Comtat, de Cocentaina. És sobre La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, la novel·la que vam llegir en classe d’Història d’Espanya durant el primer trimestre del curs.

Aquesta activitat m’abellia molt, i em sembla que algunes alumnes l’han aprofitada. Tots van haver de presentar una ressenya, i farà un mes vaig demanar en classe voluntaris per publicar-la. Van eixir aquestes tres alumnes: Cinthia Alvado, Carla Palací i Elena Carbonell. Jo només he fet la introducció, les valoracions són d’elles, i recomane llegir-les perquè valen la pena.

Per cert, si voleu veure la llista de lectures que he encomanat aquest curs podeu consultar-les en aquest enllaç (lectures 2018-2019). En 2n de BAT ara mateix estem amb Réquiem por un campesino español de Ramón J. Sender.

Com la revista El Comtat no té els seus articles publicats en Internet (increïble, però cert), compartisc ací la ressenya, per si algú vol llegir-la. També, per si voleu veure la pàgina de la revista, ací teniu la teniu escanejada, en pdf: “Llegim història, llegim la plaça del Diamant“.

Llegim història, llegim “La plaça del Diamant”

AUTORES: Cinthia Alvado, Elena Carbonell i Carla Palací, alumnes de 2n de BAT, i Roderic Ortiz, professor d’història de l’IES Pare Arques, Cocentaina.

ARTICLE
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Pedra de tartera” de Maria Barbal (1985)

pedra-de-tartera_maria_barbal

Resulta que Pedra de tartera, escrita per Maria Barbal (Tremp, 1949), és una novel·la que ha esdevingut un clàssic modern de la literatura catalana, i jo fins fa uns mesos ni idea. Me l’he llegida en dos nits, és una novel·la breu, de no massa pàgines (159 només) i lletra gran, i els capítols són curts.

Narra en primera persona la vida de la Conxa, una dona nascuda a principis del segle XX a un poble de les muntanyes del Pallars. Amb ella repassarem diversos temes i moments històrics, com la vida quotidiana d’aquests pobles, les tasques agrícoles i ramaderes, les relacions humanes, l’amor i el festeig, les dificultats per portar endavant una família, i també l’arribada de la República el 1931, la Guerra Civil, la repressió durant el franquisme i l’abandó final d’aquests pobles i d’aquest tipus de vida. 

Açò va per gustos: a mi m’agrada molt la literatura de temàtica rural, i si és muntanyenca millor, com per exemple Solitud de Caterina Albert (coneguda pel pseudònim Víctor Català), La lluvia amarilla de Julio Llamazares, o més recentment Dos taüts negres i dos de blancs de Pep Coll.

Pedra de tartera s’afig a aquest grup de novel·les que retraten la duresa de la vida del camp, sense bucolisme, en un entorn aspre, on les persones són els principals enemics de les persones. Si bé a mi em sembla que peca d’un cert lirisme i intimisme exagerat, per altra banda és un bon repàs de la vida rural, de la vida de les dones, i de la vida durant bona part del segle XX a Espanya. A més a més el llenguatge és molt ric. Això ha fet que Pedra de tartera haja sigut una lectura típica d’institut, cosa que ha disparat les seues edicions i vendes. Per últim, cal assenyalar que va guanyar el premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil de 1984 i el premi Joan Crexells 1985. 

Enguany, 2015, s’ha celebrat el 30 aniversari i a Catalunya es veu que s’han fet multitud d’homenatges i la resta de parafernàlia. És una excusa tan bona com qualsevol altra per llegir una novel·la que potser no és per a tant, però que està bé, especialment per a iniciar als joves en aquestes històries.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

ROMÀNIC. Recursos sobre l’art romànic i la societat medieval

piràmide social edat mitjanaA eduCaixa, un projecte de l’obra social de La Caixa i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, podem trobar diversos recursos educatius.

Navegant, navegant he trobat una sèrie de vídeos curts i diversos interactius sobre l’art romànic i la societat medieval. Estan molt ben fets i sobretot són molt atractius per als alumnes (i per als professors també). Cada vídeo dura d’un minut i mig a dos. Estan en català i en castellà. També trobareu l’enllaç a la transcripció del text del vídeo. Els recomane.

Vídeos:

1. Decora la teva església

  • Comentari

Com si es tractara d’un programa de decoració, el vídeo mostra quins elements són comuns a l’interior de les esglésies romàniques i la seva disposició. 

  • Objectius didàctics

– Identificar els elements propis de l’interior de les esglésies romàniques.

– Extreure la funció simbòlica d’aquests elements.

2. Virtual romànic: el videojoc

  • Comentari

Utilitzant el format de videojoc, el vídeo explica l’organització social a l’Edat Mitjana. Presenta un simulador medieval que permet a l’usuari escollir entre quatre jugadors: un noble, un monjo, un camperol i una dona noble. Cada un dels perfils té una funció, uns objectius i, alguns, unes penalitzacions.

  • Objectius didàctics

– Identificar la composició social de l’Edat Mitjana.

– Establir vincles de poder entre els estaments socials.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE i PEL·LÍCULA. “Gràcies per la propina” de Ferran Torrent, entre l’amargor i l’alegria valenciana

portada-gràcies-per-la-propina-ferran-torrent

  • Títol: “Gràcies per la propina”
  • Autor: Ferran Torrent (Sedaví, 1951)
  • Alzira, Editorial Bromera, 2006, 16a edició, 198 pàgines.
  • Premi Sant Jordi de Novel·la 1994

Unes observacions:

M’ha agradat tant aquesta novel·la que mai obligaré a cap alumne a llegir-la. Per a mi ha sigut un plaer, i com diu Daniel Pennac hi ha verbs que no toleren l’imperatiu, com llegir, o estimar.

Parlant amb el meu germà Amand em deia que “Gràcies per la propina” no és una novel·la de Ferran Torrent, sinó la novel·la de Ferran Torrent. En té d’altres molt ben elaborades i divertides (a mi també em va agradar molt “L’illa de l’holandés”), però aquesta crec que la va escriure en estat de gràcia. Per acabar-ho d’arredonir hi ha una versió en cine meravellosa, dirigida per Francesc Bellmunt l’any 1997, un dels pocs casos de novel·les portades al cinema de manera digna i que no destorba a la versiò literària, ja que si veus la pel·lícula no és estrany que vulgues llegir la novel·la, i a l’inrevés.

Aquesta entrada només vol ser un senzill homenatge a aquesta obra i un recull de recursos, més o menys didàctics, per a tractar temes com la vida quotidiana a un poble de la rodalia de València durant la dictadura franquista, la repressió política i sobretot moral, el poder de l’església catòlica, l’educació nacional-catòlica o la divisió i la desigualtat de les classes socials. Però també trobarem sexe, o millor dit desig sexual, i també bonhomia, companyerisme, lleialtat entre persones, ganes de viure i de ser feliços.

No vull explicar l’argument per a que no servisca per a copiar-lo en treballets obligatoris, a més a més el podeu trobar en qualsevol altre web. Tampoc vull enrotllar-me explicant el llenguatge tan ben treballat, ni en la passió vital dels personatges que apareixen, ni en les situacions còmiques i tràgiques que els toca viure, ni vull copiar fragments típics, ni vull caure en una emotivitat cursi que no controle i que tantes vegades em domina.

Sí que vull dir que “Gràcies per la propina” val la pena llegir-la, i que per a mi és una de les poques (poquíssimes) novel·les dignes valencianes. És en definitiva una novel·la contra l’imperatiu, contra l’imperatiu de tota mena, i que et fa somriure molt, i de vegades plorar. Com a mi m’agrada.

Cita emblemàtica: “sigues lo que sigues en la vida, lo important és tindre cor

Recursos educatius

1. Primer un vídeo que he trobat, estrany i divertit, per a animar a llegir “Gràcies per la propina” (2’ 30’’)

2. Biografia de Ferran Torrent, web oficial viquipèdia

3. Fitxa del llibre a l’Editorial Bromera, enllaç

4. Propostes de lectura i de treball en línia, per educat365, enllaç

5. Fitxa de la pel·lícula, a filmaffinity, enllaç

6. Enllaç a la pel·lícula en youtube, en valencià, part 1part 2part 3part 4