LLIBRE. “Noches sin dormir” d’Elvira Lindo (2015), per a canviar d’aires

No he pogut evitar llegir l’últim llibre d’Elvira Lindo i encara que sé que no té cap relació clara amb un bloc d’història com aquest, vull compartir unes notes perquè és un llibre que posa de bon humor, i perquè tenia ganes de fer aquesta digressió.

El vaig comprar per ràbia, poc abans de Nadal. Li’l vaig regalar a Llúcia, la meua dona, perquè sabia que li agradaria i per a superar un cert sentiment de culpabilitat del tipus “amb la de coses que tinc per llegir”. Em trobava a la Llibreria Llorens d’Alcoi, arreplegant dos llibres seriosos que tenia encomanats, i una senyora d’uns cinquanta anys, en perfecte castellà d’Alcoi i amb la perfecta impertinència dels bufanúvols li demanava a Vero, la dependenta vivaç que em cau molt bé, “libros sobre Alcoy, ¿qué tienes sobre Alcoy?”, i el típic “no, no, sólo sobre Alcoy”. Evidentment eren per a regalar, per a quedar bé de la manera més grisa possible, i per a alimentar el sòrdid provincianisme de les petites ciutats que es pensen que són el melic del món. Al meu poble els llibres sobre temes locals són, diguem-ne, una tradició per a decorar les prestatgeries dels menjadors. Tanta ràbia tenia de l’escena i de com li parlava la “imbècil” a Vero que em vaig girar i quan vaig veure damunt d’un expositor aquest llibre sobre Nova York el vaig agafar.

Noches sin dormir. Último invierno en Nueva York és un diari de la popular escriptora i periodista Elvira Lindo, sobre l’últim hivern que va passar a Nova York, una ciutat que coneix bé per haver viscut més de deu hiverns allí amb la seua parella, l’escriptor Antonio Muñoz Molina.

LLIBRE. “El Imperio” de Ryszard Kapuscinski (1993), una crònica de l’URSS imperial i la seua desfeta

RESSENYA. Ryszard Kapuscinski:

“El Imperio” (1993)

Barcelona, Editorial Anagrama, 2008

359 pàgines, castellà (original en polonès), bibliografia final i cites il·lustratives abans de cada capítol.

RESSENYA

Aquesta obra és un relat periodístic a mitjan camí entre l’assaig polític, social i històric i un llibre de viatges, i el seu centre d’interés és l’antiga URSS: les seues característiques, la seua caiguda, entre 1989 i 1991, i el futur d’aquest territori.

Esta dividida en tres parts:

1. Els primers contactes de l’autor amb l’URSS, allà pel 1939, quan era només un xiquet, i anys després, durant l’hivern de 1967, en un viatge amb el Transsiberià.

2. Els anys 1989, 1990 i 1991, quan l’autor viatja per un país en clara fallida, durant la caiguda de l’URSS, de l’Imperi. En esta part s’analitza amb relats personals fins a quin punt l’Imperi fou despersonalitzador, absolutista i ineficaç, i es perfilen els problemes del futur immediat, en especial el problema del nacionalisme basat en els fonamentalismes religiosos.

3. La tercera part és un recull d’opinions i reflexions, fruit de converses i lectures.

Ryszard Kapuściński (1932-2007), va ser un periodista, historiador, escriptor i assagista polonès. Va treballar com a corresponsal a l’estranger, i fou especialista en la descolonització i en el Tercer Món. La seua obra és extensa i variada, i on destaquen obres com L’Emperador, sobre el emperador de Etiòpia Haile Selassie, El Sha, sobre l’època del Sha Mohamed Reza Pahlevi de Iran, Un dia més amb vida, on narra la descolonització portuguesa d’Angola el 1975 i les seues conseqüències, o Viatges amb Herodot, un llibre de difícil classificació on fa un homenatge a la Història d’Herodot i als que viatgen preguntant-se com és el món i per què és com és, als que traspassen les fronteres físiques i mentals.

Es tracta d’una obra molt fàcil de llegir, molt atractiva i ben escrita. És un magnífic retrat de la grisor burocràtica comunista. Destaca l’explicació dels crims contra la humanitat de l’estalinisme. També és una exposició de les herències i dels problemes que el totalitarisme soviètic ha deixat a Rússia, i a tots els països que conformaven el que Kapuscinski anomena L’Imperi, l’últim imperi territorial que ha existit, l’antiga URSS.

–

ÍNDEX DE CITES

1. Sobre la importància dels símbols per a un poble sense Estat (Armènia). Pàgina 57

2. Tres plagues amenacen al món. Pàgina 266

3. METÀFORA DE LA HISTÒRIA DE L’URSS. Pàgina 327

4. La Perestroika. Pàgina 334

5. Herències de l’antiga URSS. Pàgines 344-346

6. Processos i problemes de la vida russa a partir de 1993. Pàgines 348-349

–

CITES

1. Sobre la importància dels símbols per a un poble sense Estat (Armènia). Pàgina 57

“Un pueblo desprovisto de Estado busca salvación en los símbolos. La preservación del símbolo cobra para él tanta importancia como la defensa de las fronteras. El culto al símbolo se convierte en el culto a la patria. Es un acto de patriotismo.”

–

2. Tres plagues amenacen al món. Pàgina 266

“Al mundo lo amenazan tres plagas, tres pestes.

La primera es la plaga del nacionalismo.

La segunda es la plaga del racismo.

Y la tercera es la plaga del fundamentalismo religioso.

Las tres tienen un mismo rasgo, un denominador común: la irracionalidad, una irracionalidad agresiva, todopoderosa, total. […]”

– Continuar llegint:

GUIA de l’excursió a València – 3r d’ESO

GUIA DE L’EXCURSIÓ DOCENT A VALÈNCIA

 

Enllaç a la Guia en format PDF (2 pàgines)

(Recomanem imprimir la Guia per davant i per darrere, per a estalviar paper)

 

Fotografia del grup de l’excursió del dia 4 d’abril de 2012 al pati interior del Centre Cultural de la Beneficència (València)

 

Enllaç a la fotografia de grup en format gran (4.509 KB)

 

MES INFORMACIÓ

Grup d’alumnes: 3r d’ESO, grups A i E, de l’IES Rei En Jaume, d’Alzira, a la Ribera Alta.

Dia i hores: dimecres, 4 d’abril de 2012, de 8 a 14.30 hores

Motius pedagògics:

1. Geografia humana: visita al Museu d’Etnologia.
2. Geografia urbana: recorregut pel centre històric de València.
3. Geografia dels símbols: visita a la Torre del Miquelet, a la Catedral de València.
4. Convivència: jornada de pràctica de relacions basades en el respecte i en l’afecte, i comiat del segon trimestre      del curs.
5. Respirar: eixir almenys un dia de les quatre parets de l’aula.

Elaboració de la guia: La Guia de l’Excursió a València ha sigut elaborada amb textos i imatges cercades i presentades pels següents alumnes: Carla Bono, Sergi Colomer, Alexandra Dindiligan, Helena España, Rebeca Esteve, Carlos Fernández, Saliya Iqbal, Zahra Iqbal, Francesc Llopis, Ángela López, Ivan Martínez, José E. Navarro, Aarón Pérez i Carla Rodríguez.

La revisió i edició d’aquesta guia ha sigut realitzada per Roderic Ortiz, professor de Geografia i Història.

– – –

VÍDEO: “Una vida sobre una bicicleta”

Un vídeo d’eixos bonics per alegrar-te una mica el dia.

(A life on a bike // Une vie sur un vélo)

 

 

– – –

 

LLIBRE. “Viatges amb Heròdot” de Ryszard Kapuscinski (2006), per a saltar fronteres

RESSENYA: Ryszard Kapuscinski:

“Viatges amb Heròdot” (2006)

Barcelona, Editorial Empúries, 2006

256 pàgines, català.

–

Kapuscinski, Ryszard: Viajes con Heródoto  (2004)

Barcelona, Editorial Anagrama, 2009, 310 pàgs., castellà.

RESSENYA

Una de les obsesions de Ryszard Kapuscinski (Polònia, 1932-2007) va el ser el concepte i el fet de les fronteres. Als anys cinquanta del segle XX, quan era un jove aprenent de periodista, Kapuscinski viu obsessionat per viatjar. Per una d’eixes caramboles del destí la redacció del seu diari l’envia a l’Índia. Aquest sorprés corresponsal anirà amb només un llibre, les Històries d’Heròdot d’Halicarnàs, el qual resultarà decisiu per a la formació personal i professional del futur reporter.

Viatges amb Heròdot és un llibre amb diverses històries. Per una banda és un relat dels viatges de Kapuscinski cercant les notícies, elaborant cròniques des de tots els racons del món, i acompanyat amb un llibre que es va escriure al segle V a.C. També és un homenatge a l’Heròdot protorreporter i a la qualitat del seu relat. És un llibre on es barregen els tirs del AK-47 a la selva africana amb la por dels soldats de Salamina, les guerres mèdiques amb Louis Armstrong, el rei Darios i Xerxes de Pèrsia amb Dostoievski o la Polònia comunista.

El llibre, en resum, és una narració a mitjan camí entre l’autobiografia, el reportatge i la història. És sobretot un homenatge a Heròdot i tots aquells que han fet de la recerca del sentit del món una manera de viure.