BELLESA. Eduardo Galeano: “Es tiempo de vivir sin miedo”

Eduardo Galeano - UtopiaBELLESA. Eduardo Galeano:

“Es tiempo de vivir sin miedo”

Perquè m’ha agradat moltíssim, perquè és bellíssim, vull compartir aquest vídeo de 9 minuts -només 9 minuts- amb explicacions i textos de l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano.

Conceptes que es tracten al vídeo: la por, la consciència moral, la solidaritat, la imaginació, la poesia, la utopia, els somnis d’un món millor, les històries…

Aplicació didàctica? Què tal pensar, reflexionar, sentir? o sobre la dignitat, o la bellesa, o la que considereu…

Més informació: POEMA. Eduardo Galeano: “Los nadies”

Anuncis

LLIBRE. “Utopia. El Estado perfecto” de Tomàs Moro (1516), la utopia de la disciplina social

Portada - MORO - UtopiaRESSENYA. Tomàs Moro:

“Utopia. El Estado perfecto” (1516)

Barcelona, Ediciones Abraxas, 2004

268 pàgines, castellà, diversos estudis

Títol original: “Libellus uere aureus, nec minus salutaris quam festiuus, de optimo reipublicae statu deque noua insula Utopia

RESSENYA

Segons la contraportada del llibre: “Utopia va ser escrita en llatí a Lovaina (1516) per gran humanista anglès Tomàs Moro (Thomas More), aleshores Lord Canceller d’Anglaterra. L’obra dibuixa la idea d’un Estat perfecte, ideal: Utopia, i per a això tria una forma d’estil humanista: el diàleg. Però l’Estat perfecte només pot existir a “Enlloc”, que és el que significa utopia en grec.”

L’obra està dividida en dos llibres a manera de diàleg entre l’autor, el seu amic Peter Giler (Petrus Aedigius) i un imaginari viatjant portuguès anomenat Rafael Hytlodeo, qui explicarà el seu viatge al país d’Utopia, i les característiques d’aquell país i de les seues gents.

El primer llibre és introductori, de diàleg pur, on Moro plasmarà algunes de les qüestions que el preocupen del seu país com la facilitat d’aplicació de la pena de mort i la seua poca utilitat, l’extensió de la ramaderia ovina i la pobresa que provoca als llauradors alienats de les seues terres, i la dificultat i els problemes que podria patir una persona amb sentit comú per posar-se al servei de la Corona, com és el cas de Tomàs Moro.

El segon llibre és el relat de l’illa d’Utopia. Hytlodeo narra l’organització política de l’illa, les seues característiques geogràfiques, l’estructura urbana i de població, l’economia, la guerra, les relacions amb altres pobles, etc. De vegades amb burla, però la major part del temps amb una admiració que contagia als seus interlocutors, per la honestedat dels seus governants, la moral dels seus ciutadans, el menyspreu de l’or, la sublim elevació de l’esperit, la tolerància religiosa, la dedicació al treball i a l’oci productiu.

Utopia és una illa que no existeix, i tots els noms i conceptes són jocs de paraules d’origen grec. És l’obra per excel·lència dels viatges fantasiosos, dels somnis especulatius dels filòsofs, amb un gran deute als pensadors antics.

Respecte a l’autor: Thomas More, o Tomàs Moro, 1478-1535. Va ser un dels humanistes anglesos més destacats. Va estudiar lleis i va exercir l’advocacia, i va ser membre de la Cort del rei Enric VIII, com a conseller i com a canceller del regne. Va realitzar alguns viatges diplomàtics al continent. Per no aprovar el matrimoni del rei amb Anna Bolena, i el cisma religiós amb l’església catòlica que va provocar, va ser condemnat a mort el 1535.

Retrat de Thomas More, realitzat per Hans Holbein el Jove

Retrat de Thomas More, realitzat per Hans Holbein el Jove

Observacions personals: és tracta d’un clàssic senzill. És una obra fàcil de llegir tenint en compte que va ser escrita fa quasi cinc-cents anys, però resulta un poc decebedora per la simplicitat dels arguments i la uniformitat quasi robòtica de la societat que propugna. Aquest llibre és un exemple de defensa d’una societat medieval mitificada que desapareix, enfront als nous canvis socials de l’època moderna. Per això té una lectura més conservadora que no progressista, encara que fa algunes crítiques molt directes de la societat de la seua època, i en especial de la manera d’actuar dels rics i dels poderosos. No obstant això, el tema principal del llibre no és la llibertat, sinó la disciplina, tal com explica R.W. Chambers al seu estudi “El significat d’Utopia”. Aquest llibre servirà com a base de ideologies i de models socials uniformitzadors i totalitaris, més que de les ideologies alliberadores, on trobarem al capdavant de la societat a una nova “aristocràcia” basada en la saviesa i la intel·ligència, un tipus de tecnocràcia que basa el seu poder en una moralitat molt rígida, com al model de Plató. Per tant, cal tenir cura amb possibles males interpretacions, especialment de gent que cita aquest llibre sense haver-lo llegit.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DOCUMENTAL. “Vivir la utopía” – Fonts orals de l’anarquisme espanyol

Aquest documental repassa la història de l’anarquisme espanyol, especialment entre la fundació de la Confederació Nacional del Treball (CNT) el 1910 i el final de la Guerra Civil el 1939, amb documents gràfics de l’època i testimonis dels protagonistes que ho van viure.

Breu explicació

Els anarquistes van ser molt importants a Espanya, sobretot a Catalunya, amb Barcelona com a ciutat més important, i a Aragó i a València, fins ben avançat el segle XX, cosa que és una excepció al del moviment obrer internacional. Van ser sovint protagonistes dels esdeveniments polítics i socials durant els anys de la República (1931-1939), i durant la Guerra Civil (1936-1939). Aquesta fou una guerra provocada per la rebel·lió d’una part de l’exèrcit espanyol contra el seu propi país, i recolzats per les classes conservadores autòctones i els règims autoritaris estrangers, especialment la Itàlia de Mussolini i l’Alemanya de Hitler.

A l’anarquisme espanyol se li atribueix un paper èpic en la història de la Guerra Civil espanyola: van véncer a l’exèrcit sublevat a Barcelona, cosa que va donar ànims a la resistència republicana i obrera contra els sublevats en la resta d’Espanya, van aconseguir el poder a Catalunya i van realitzar una revolució de la classe treballadora, i mentre organitzaven col·lectivitzacions a la reraguarda van enviar columnes de milicians al front per aturar l’avanç del feixisme.

Però també hi ha una cara menys amable, una història de repressió i d’assassinats desordenats a la reraguarda, i de desorganització en la marxa de l’economia, desorganització en el subministrament de material per als combatents, i desorganització en la lluita de les milícies antifeixistes, les quals eren espontànies i igualitàries, contra l’exèrcit regular sublevat, el qual era disciplinat i jeràrquic. Una desorganització que provocava un desprestigi del bàndol republicà a l’estranger i a l’interior, i que el govern de la República va intentar posar fi amb un pla per a recuperar el poder perdut, el qual va portar a la confrontació coneguda com “els fets de maig” (1937) entre els anarquistes i les forces governamentals, amb el recolzament dels comunistes, i que va marcar el principi de la fi del “poder” i de la revolució anarquista iniciada el 19 de juliol de 1936.

En aquest documental s’ofereix una visió molt humana de l’anarquisme gràcies a les declaracions de llibertaris que van participar directament en aquests canvis i les intervencions dels quals van desenvolupant-se durant tot el documental. Intervenen, entre d’altres: Ramón Álvarez (conseller de Pesca en el Consell d’Astúries i Lleó); Maria Batet (secretària de Federica Montseny); Federico Arcos (responsable de l’arxiu d’Emma Goldman); Antonio Zapata (comissió de vivenda de la Generalitat); Miguel Alba (responsable de transport de Barcelona); Severiano Campos (FAI). Acompanyat amb imatges dels esdeveniments històrics d’eixos anys.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »