DISCURS. Charles Chaplin: “El gran dictador” (1940)

DISCURS ANTIBÈL·LIC

Charles Chaplin: “El gran dictador” (1940)

Un discurs clàssic i imprescindible. Contra les guerres i les dictadures i a favor de la llibertat i la democràcia.

TEXT DEL DISCURS

“Lo siento. Pero… yo no quiero ser emperador. Ese no es mi oficio, sino ayudar a todos si fuera posible. Blancos o negros. Judíos o gentiles. Tenemos que ayudarnos los unos a los otros; los seres humanos somos así. Queremos hacer felices a los demás, no hacernos desgraciados. No queremos odiar ni despreciar a nadie. En este mundo hay sitio para todos y la buena tierra es rica y puede alimentar a todos los seres. El camino de la vida puede ser libre y hermoso, pero lo hemos perdido. La codicia ha envenenado las armas, ha levantado barreras de odio, nos ha empujado hacia las miserias y las matanzas.

Hemos progresado muy deprisa, pero nos hemos encarcelado a nosotros mismos. El maquinismo, que crea abundancia, nos deja en la necesidad. Nuestro conocimiento nos ha hecho cínicos. Nuestra inteligencia, duros y secos. Pensamos demasiado, sentimos muy poco. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

LLIBRE. “El Imperio” de Ryszard Kapuscinski (1993), una crònica de l’URSS imperial i la seua desfeta

Portada - Kapuscinski - El ImperioRESSENYA. Ryszard Kapuscinski:

“El Imperio” (1993)

Barcelona, Editorial Anagrama, 2008

359 pàgines, castellà (original en polonès), bibliografia final i cites il·lustratives abans de cada capítol.

RESSENYA

Aquesta obra és un relat periodístic a mitjan camí entre l’assaig polític, social i històric i un llibre de viatges, i el seu centre d’interés és l’antiga URSS: les seues característiques, la seua caiguda, entre 1989 i 1991, i el futur d’aquest territori.

Esta dividida en tres parts:

1. Els primers contactes de l’autor amb l’URSS, allà pel 1939, quan era només un xiquet, i anys després, durant l’hivern de 1967, en un viatge amb el Transsiberià.

2. Els anys 1989, 1990 i 1991, quan l’autor viatja per un país en clara fallida, durant la caiguda de l’URSS, de l’Imperi. En esta part s’analitza amb relats personals fins a quin punt l’Imperi fou despersonalitzador, absolutista i ineficaç, i es perfilen els problemes del futur immediat, en especial el problema del nacionalisme basat en els fonamentalismes religiosos.

3. La tercera part és un recull d’opinions i reflexions, fruit de converses i lectures.

Ryszard Kapuściński (1932-2007), va ser un periodista, historiador, escriptor i assagista polonès. Va treballar com a corresponsal a l’estranger, i fou especialista en la descolonització i en el Tercer Món. La seua obra és extensa i variada, i on destaquen obres com L’Emperador, sobre el emperador de Etiòpia Haile Selassie, El Sha, sobre l’època del Sha Mohamed Reza Pahlevi de Iran, Un dia més amb vida, on narra la descolonització portuguesa d’Angola el 1975 i les seues conseqüències, o Viatges amb Herodot, un llibre de difícil classificació on fa un homenatge a la Història d’Herodot i als que viatgen preguntant-se com és el món i per què és com és, als que traspassen les fronteres físiques i mentals.

Es tracta d’una obra molt fàcil de llegir, molt atractiva i ben escrita. És un magnífic retrat de la grisor burocràtica comunista. Destaca l’explicació dels crims contra la humanitat de l’estalinisme. També és una exposició de les herències i dels problemes que el totalitarisme soviètic ha deixat a Rússia, i a tots els països que conformaven el que Kapuscinski anomena L’Imperi, l’últim imperi territorial que ha existit, l’antiga URSS.

ÍNDEX DE CITES

1. Sobre la importància dels símbols per a un poble sense Estat (Armènia). Pàgina 57

2. Tres plagues amenacen al món. Pàgina 266

3. METÀFORA DE LA HISTÒRIA DE L’URSS. Pàgina 327

4. La Perestroika. Pàgina 334

5. Herències de l’antiga URSS. Pàgines 344-346

6. Processos i problemes de la vida russa a partir de 1993. Pàgines 348-349

CITES

1. Sobre la importància dels símbols per a un poble sense Estat (Armènia). Pàgina 57

“Un pueblo desprovisto de Estado busca salvación en los símbolos. La preservación del símbolo cobra para él tanta importancia como la defensa de las fronteras. El culto al símbolo se convierte en el culto a la patria. Es un acto de patriotismo.”

2. Tres plagues amenacen al món. Pàgina 266

“Al mundo lo amenazan tres plagas, tres pestes.

La primera es la plaga del nacionalismo.

La segunda es la plaga del racismo.

Y la tercera es la plaga del fundamentalismo religioso.

Las tres tienen un mismo rasgo, un denominador común: la irracionalidad, una irracionalidad agresiva, todopoderosa, total. […]”

Continuar llegint: Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “La pasión del poder. Teoría y práctica de la dominación” de José Antonio Marina (2008)

RESSENYA. José Antonio Marina:

“La pasión del poder. Teoría y práctica de la dominación” (2008)

Barcelona, Editorial Anagrama, 2008

231 pàgines, castellà, no té bibliografia.

 –

RESSENYA

Aquesta és una obra que analitza les característiques i els processos del poder. El poder en l’esfera familiar, en l’empresarial i en la política. Analitza les definicions que s’han donat, el repartiment de recursos, i especialment el pas de la força bruta i la coacció al complex món de les legitimacions i les persuasions.

També destaca en l’anàlisi dels poders de tipus dictatorial, els cabdillatges, basats en la cessió de les llibertats pròpies a determinats individus. Relaciona els sentiments amb els coneixements, i la potència creadora humana de realitats, de “ficcions” diu Marina, i com eixes ficcions ens permeten crear noves realitats de relacions humanes, fins aplegar a les “ficcions necessàries”, com pot ser el concepte de sobirania o els valors de la llibertat, la igualtat o la solidaritat en les relacions de poder.

L’autor d’aquest assaig és José Antonio Marina (Toledo, 1939), un filòsof, assagista i pedagog espanyol. Va treballar de professor d’institut d’ensenyament secundari. Ha publicat diverses obres sobre el món ètic del ser humà, de les quals destaquen: Teoría de la inteligencia creadora, Los sueños de la razón, La lucha por la dignidad (amb María de la Válgoma), La inteligencia fracasada, Anatomía del miedo, Las arquitecturas del deseo y La pasión del poder. (Enllaç a wikipedia de l’autor)

En resum, la pasión del poder és un assaig divulgador del món del poder i tot el que l’envolta. Està molt ben escrit i es llig de manera fàcil. Té un discurs i uns arguments molt ben enllaçats, amb nombrosos exemples i clarificacions. Les cites són molt il·lustratives, si bé falta la referència de cada una d’elles, més que siga al final de l’obra, així com una bibliografia general del tema. Açò últim és una llàstima: és comprensible que per a facilitar la lectura haja sacrificat les notes a peu de pàgina però és difícil d’entendre que no haja col·locat una bibliografia o notes al final per a qui vulga aprofundir en el tema. No obstant això, és un llibre que es llig amb plaer per tots els interessats en qüestions socials i d’actualitat, perquè el poder i el seu ús és un tema que ens afecta a tots i que sempre és actual.

APLICACIÓ DIDÀCTICA

– El poder, el repartiment social dels recursos (1. recursos organitzatius – poder; 2. recursos materials – diners, objectes; 3. recursos simbòlics – prestigi, honor, respecte), la desigualtat.

– L’ús del poder, la força-coacció i la negociació-persuasió, les abstraccions o “ficcions” polítiques i socials, el concepte de sobirania i de legitimitat, etc.

– Especialment és útil per a tractar temes d’Història Contemporània i d’anàlisi de la nostra realitat actual.

ÍNDEX DE CITES

1. La fascinació del poder. Els tres salts de fase. Pàgines 24-25

2. Poders directes i indirectes. La guerra com a poder directe. Pàgines 68-69

3. El poder mediat i els processos de decisió.Pàgines 77-78

4. Dos grans mecanismes de poder: el càstig i el premi. Pàgines 79-80

5. L’èxit de l’Estat segons SPINOZA. Pàgina 83

6. Les passions de la política: aristocràtiques, liberals i democràtiques. Pàgina 84

7. Sentiments mobilitzadors: fúria, odi i ressentiment. Pàgina 85

8. La seducció.Pàgina 88

9. El lideratge.Pàgines 90-91

10. L’aparença com a poder. Pàgina 102

11. Les mitologies polítiques: NAPOLEÓ BONAPARTE.Pàgina 103-105

12. Diferència entre poder i autoritat. Pàgina 117

13. Definició de legitimitat. Pàgina 139

14. El poder, la política, l’Estat i la democràcia. Pàgines 185-186

15. Una versió espanyola: la teoria del cabdillatge. FRANCO. Pàgina 194

16. Més ficcions: la legitimació del règim monàrquic. SPINOZA.Pàgines 196-197

17. La ficció necessària: i ara què fem? Pàgines 209-211

19. La ficció necessària. Toc de sometent. Pàgina 228

18. Cap a una metafísica de la ficció.Pàgines 223-226

Continuar llegint: Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Castellio contra Calvino. Conciencia contra violencia” d’Stefan Zweig (1936), una història èpica

  • Editorial Acantilado, Barcelona, 2010 (edició original 1936)
  • 252 pàgines, introducció i set capítols.
  • Traducció de Berta Vias Mahou.
  • Títol original: “Castellio gegen Calvin”.

Ressenya

Primer que res una confessió: Stefan Zweig és un dels meus autors favorits. Per això aquesta ressenya, més que una ressenya, és un sentit homenatge a una de les personalitats més interessants i lúcides que va viure durant l’era del “suïcidi” d’Europa, tal com ell deia, a les primeres dècades del segle XX.

Després de la ressenya hi ha unes recomanacions breus per a l’aplicació didàctica de l’obra, una selecció de textos del llibre i uns enllaços recomanables per a qui vulga ampliar la informació.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TREBALL OBLIGATORI. Història del Món Contemporani. 1r de BAT. Temes monogràfics

TEMES MONOGRÀFICS DE LA HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

Treball obligatori de l’assignatura d’Història del Món Contemporani, de 1r de BAT, de la 3a avaluació.

 

EXPLICACIÓ DEL TREBALL

El treball consta de les següents parts:

1. Cercar informació sobre el tema triat. Es pot fer individualment o per parelles.

2. Preparació d’un resum de 1 o 2 pàgines, que haureu de fotocopiar i d’entregar una còpia als vostres companys i al professor.

3. Un full amb les fonts utilitzades per a la recerca d’informació, el qual haureu d’entregar al professor.

4. Explicació en classe amb una presentació de diapositives (unes 10 o 15 diapositives, màxim). Heu d’explicar el tema, no llegir-lo. Podeu tenir un guió en la mà. Presentacions: la setmana del 7 al 10 de maig i del 14 al 16 de maig (qui vulga pot presentar-ho abans. Després no.)

 

LLISTA DE TEMES I ASSIGNACIÓ DE L’ALUMNAT (AMB INICIALS)

 

Un consell: no ho deixeu per al final. Comenceu buscant i llegint la informació que apareix al llibre de text. En molts casos és suficient. Després busqueu informació a Internet (viquipèdia, però també altres pàgines d’Història. Al meu bloc teniu uns quants enllaços). Per últim elaboreu el resum o esquema, el full amb les fonts consultades i la presentació. La presentació ha de tenir un màxim de 10 o 15 diapositives. Les imatges podeu trobar-les en els webs que consulteu o en Google Imatges.

És més important un treball senzill i clar, que no un treball amb massa informació i desordenat.

Ànims.

 – – –

ARTICLE d’opinió: “La extrema derecha económica (EDE)”

La extrema derecha económica (EDE)

Esta ideología se basa en la convicción de que todos somos rehenes de la cultura del dinero.

Per Jordi Muixí Rosset, diari El País, 14 de març de 2012

 

“De lo mucho que se ha hablado hasta ahora de la crisis económica hay dos aspectos que resultan sorprendentes: el tratamiento de la economía como una ciencia pura que no admite discrepancias y su carácter aséptico, desvinculado de cualquier ideología.

Parece como si todo lo que nos está pasando sea irremediable, que nadie sea responsable de nada, que nadie sea dueño de su vida y que todos aceptamos resignadamente las consecuencias deshumanizadoras de una enfermedad que nos destruye como personas y como sociedad y que no somos capaces ni de reconocer.

Se intentan obviar las raíces ideológicas de todo lo que nos sucede, cuando no parece absurdo situar el origen de la crisis actual en los mandatos de Reagan y Thatcher y su acentuación tras la caída del muro de Berlín. Mucha gente celebró el colapso del comunismo, incluyendo buena parte de sus partidarios, decepcionados por la deriva totalitaria del sistema.

Entonces…

– – – Llegeix la resta d’aquesta entrada »

VÍDEOS de la Revolució Russa (1917)

PotemkinVÍDEOS DE LA REVOLUCIÓ RUSSA (1917)

Índex

  1. Resum de la Revolució Russa (1917-1941)  (6’ 02’’)
  2. 1/2 Història de la Revolució Russa  (8’ 46’’)
  3. 2/2 Història de la Revolució Russa  (5’ 50’’)
  4. Discurs de Lenin el 1919. Què és el poder soviètic?  (2’ 40’’)
  5. Diez días que conmovieron al mundo (1967)  (1 hora 16’ 36’’)
  6. El cuirassat Potemkin (1925), director Sergei M. Eisenstein, fragment de l’escala d’Odessa  (6’ 24’’)

1. Resum de la Revolució Russa (1917-1941)  (6’ 02’’)

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

VÍDEOS. Campanyes d’Amnistia Internacional

amnistia internacional catalàPetites obres d’art del món de la publicitat

(Amnistia Internacional)

Molt recomanable.

Per a pensar, per a emocionar-se, per a indignar-se, per a comprometre’s.

ÍNDEX

1. De peu per la llibertat els últims 50 anys. Però encara queda un llarg camí… 

2. Projecció. Tu pots salvar drets humans 

3. La nina russa. No deixes que l’encant de Rússia ens faça oblidar les seues atrocitats 

4. Fi a la pena de mort 

5. Mercat de bestiar – Esclavitud

6. Tots contra tots. Algú a favor?  

7. La teua firma és més important del que tu creus  

8. Children see, Children do [No és d’Amnistia Internacional]


1. De peu per la llibertat els últims 50 anys. Però encara queda un llarg camí… 

(27-05-2011)

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Los jerarcas sovièticos. De Lenin a Gorbachov” de Carlos Taibo (1996)

RESSENYA. Carlos Taibo:

Los jerarcas sovièticos. De Lenin a Gorbachov (1996)

Madrid, Arcos Libros, 1996

96 pàgines, castellà, bibliografia.

RESSENYA

Carlos Taibo Arias (Madrid, 1956) és un escritor, editor i professor Titular de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat Autònoma de Madrid.

El recorregut personal i polític dels màxims dirigents soviètics és utilitzat en aquest llibre com a fil conductor per a explicar el que va ser l’URSS.

En les seues pàgines s’analitzen els esdeveniments de major relleu succeïts sota la direcció de Lenin, Stalin, Khrusxov, Brezhnev i Gorbatxov, des de 1917 fins 1991, alhora que se subratllen els principals problemes i interpretacions que les èpoques respectives han suscitat. Açò permet aproximar-nos a la història de la Unió Soviètica, des del punt de vista no massa ortodox durant l’existència d’aquest país, el del poder i el de les actuacions dels seus líders, òbviament cadascun d’ells amb el seu propi caràcter. Cal que recordem que aquest país era la llar del marxisme-leninisme i de la societat sense classes, cap on convergien les mirades dels comunistes de tot el món, i el país que liderà el bloc comunista durant la Guerra Freda, i que junt als Estats Units protagonitzà no poques tensions internacionals. Per això, estudiar l’URSS des del punt de vista personal dels seus líders ens dóna el valor afegit de centrar el focus d’atenció sobre els individus, en una societat on els valors defensats eren socials i comuns, no particulars ni personals.

És un text senzill i molt clar. Una bona introducció a la Història de l’URSS a partir dels seus líders. Cada jerarca s’analitza en dos parts: primer una explicació dels fets i després un apartat de problemes i interpretacions.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Fascismo, Neofascismo y Extrema Derecha” de A. Fernández García; J. L. Rodríguez Jiménez (2001)

Fernández García, A.; Rodríguez Jiménez, J.L.: Fascismo, Neofascismo y Extrema Derecha (2001)

Madrid, Arco Libros, S.L., 2001

102 pàgines, castellà, índex, 4 textos finals, bibliografia.

 

RESSENYA

Aquesta monografia estudia el feixisme, el neofeixisme i l’extrema dreta actual, des d’un punt de vista històric i polític, però també social, cultural, econòmic, i fins i tot psicològic. Tracta d’esbrinar les causes del sorgiment d’aquestes ideologies i moviments socials, els interessos que defenen, els individus i grups socials que hi ha darrere. Analitza de manera breu però molt clara el seu l’univers conceptual, i la seua evolució històrica al llarg del segle XX.

Els autors d’aquest monografia són Antonio Fernández, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Complutense de Madrid, i José Luis Rodríguez, professor d’Història Contemporània de la Universitat Rey Juan Carlos, especialitzat en el neofeixisme i l’extrema dreta.

A l’igual que la resta de d’obres d’aquesta col·lecció de l’editorial Arco Libros, aquesta és una petita monografia molt ben escrita i molt ben estructurada. Per a un historiador, i sobretot si és docent, és molt útil aquesta obra, ja que permet unificar el discurs d’aquesta ideologia al llarg del temps. És a dir permet poder vincular les diferents ideologies totalitàries de nacionalisme exacerbat abans i després de la Segona Guerra Mundial, i fins el present.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »