ARTICLE. Vicenç Navarro: “Franquismo o fascismo” – Característiques d’un règim feixista

arriba españaARTICLE. Vicenç Navarro: “Franquismo o fascismo”

Característiques d’un règim feixista

Article molt recomanable per a analitzar i debatre en classe conceptes polítics de la història contemporània d’Espanya i també del món “occidental”, com per exemple: dictadura, règim autoritari, totalitarisme, i evidentment franquisme i feixisme. Destaquen especialment les onze característiques d’un règim feixista. El debat està servit.

Font: diari Público.es, 9 de juliol de 2013, enllaç

Autor: “Vicenç Navarro ha sido Catedrático de Economía Aplicada en la Universidad de Barcelona. Actualmente es Catedrático de Ciencias Políticas y Sociales, Universidad Pompeu Fabra (Barcelona, España).” Blog personal.

Introducció. Característiques d’un règim feixista:

(De l’1 al 8 pel prof. Malekafis; del 9 a l’11 pel prof. Navarro)

“1. estaba dirigido por un hombre presentado por el régimen como superhumano.

2. este caudillo superhumano utilizó a un partido, creado antes del régimen, que le ayudó a tomar el poder y establecer su liderazgo en los distintos aparatos del Estado.

3. este partido tiene que tener una ideología nacionalista extrema, con deseos imperialistas, con un canto a la fuerza militar y a la fuerza y masculinidad en general

4. tiene que tener pleno control de todas las instituciones mediáticas creadoras de opinión con fines propagandísticos, desde la radio, la prensa, las escuelas, las universidades.

5. este control tiene que tener como objetivo el de transmitir la ideología del régimen con el fin de crear una nueva mentalidad y un nuevo tipo de sociedad.

6. el régimen debe intentar romper con un orden anterior para crear uno nuevo.

7. el régimen debe presentarse como creador de una sociedad nueva.

8. el régimen debe basarse en tener una alianza con grupos de poder económico y otros, subordinados al estado, que sirvan al poder totalizante.

9. el régimen debe ser racista.

10. el régimen debe negar que el mundo empresarial y el mundo del trabajo tengan intereses contrapuestos [paternalismo laboral].

11. el régimen debe ser profundamente anticomunista.”

Article

La dictadura que el golpe militar de 1936 estableció en España, que la gobernó desde 1939 hasta 1978, se define fuera de España como una dictadura fascista. [Por ejemplo] Cuando el Sr. Juan Antonio Samaranch, delegado de deportes durante aquella dictadura, y más tarde Presidente del Comité Olímpico, visitó Atlanta en EEUU para inaugurar los Juegos Olímpicos que tomaron lugar en aquella ciudad, la nota biográfica que el The New York Times publicó de él lo presentó como Director General de Deportes del régimen fascista liderado por el General Franco. Y así en Gran Bretaña y Suecia (entre otros muchos países) donde también viví y trabajé por largos periodos de mi vida. Solo en España se conoce aquel régimen como la dictadura franquista, término ampliamente utilizado no solo por las derechas sino incluso también (sorprendentemente) por las izquierdas. La causa de definir aquel régimen de esta manera se debe a un proyecto conservador altamente exitoso que tenía por objeto presentarlo como un régimen caudillista, autoritario, liderado por un general, que limitaba la expresión de libertades sin intentar, sin embargo, cambiar la sociedad e imponer una ideología totalizante a la población. Los que intentaban hacer esto último eran los regímenes totalitarios, tales como los regímenes comunistas. Estos eran no solo autoritarios sino también totalitarios pues promovían el comunismo, que es una ideología totalizante que quería establecer una nueva cultura, ideología y manera de pensar diferente y opuesta a la de un sistema democrático, laico y republicano.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

LLIBRE. “Un escritor en guerra. Vasili Grossman en el Ejército Rojo, 1941-1945” d’Antony Beevor i Luba Vinagradova

Portada - Beevor - Un escritor en guerraRESSENYA. Antony Beevor, Luba Vinagradova:

“Un escritor en guerra. Vasili Grossman en el Ejército Rojo, 1941-1945” (2006)

  • Barcelona, Editorial Crítica, 2006
  • 479 pàgines, en castellà, notes a peu de pàgina i finals, bibliografia, mapes, índex alfabètic.

Ressenya

Un escritor en guerra” és una obra sobre la Segona Guerra Mundial a partir d’un recull de notes, articles i cartes de l’escriptor rus Vassili Grossman. Aquests materials donen per si soles tota la solidesa a l’obra, al mostrar a un bon home en uns temps molt difícils, interessat per les persones humils, de caràcter franc i sincer, i amb una escriptura molt expressiva.

Sobre Vassili Grossman: Vassili Grossman (Berdíchev o Berdýtxiv, 1905 – Moscou, 1964). Escriptor i periodista rus, va cobrir amb les seues cròniques la batalla d’Stalingrad i va ser el primer en donar la notícia al món de l’existència dels camps d’extermini nazis. Escriptors com Màksim Gorki i Mijail Bulgákov van aplaudir les seues primeres obres literàries. Autor de novel·les i relats, “Vida i destí” és la seua obra més important, el “Guerra i pau” del segle XX diuen alguns, la publicació de la qual seria prohibida pel règim soviètic de Khrusxov, i li costaria a l’autor l’ostracisme cultural. El seu retrat de la societat de la URSS amb el rerafons de la guerra havia posat en evidència el ensorrament moral i ideològic de la dictadura comunista i la fortalesa de l’ànima humana davant del terror.

Opinió personal: “Un escritor en guerra” és un just tribut a un periodista de guerra excepcional i una recuperació històrica dels efectes dramàtics de la Segona Guerra Mundial sobre poble rus. Aquesta guerra l’han contada sobretot els nord-americans, i com és normal ells apareixien com els protagonistes. Aquest llibre ajuda a comprendre la visió russa de la guerra, ja que va ser al front oriental on aquesta confrontació es va mostrar en tota la seua crueltat. Sort que persones com Vasili Grossman estaven allí per a contar-ho, i que molts anys després, caigut ja el règim soviètic, investigadors com Antony Beevor i Luba Vinagradova recuperen i difonen les seues paraules. Els comentaris de Beevor i Vinagradova ajuden a enllaçar les paraules de Grossman amb l’acció de la guerra, encara que així i tot són necessaris alguns coneixements sobre aquesta guerra per a poder gaudir aquesta obra i copsar la seua importància.

Per a mi és un dels millors llibres que he llegit sobre la Segona Guerra Mundial. Serveix d’introducció per a després llegir les novel·les de guerra de Grossman, i sobretot serveix per a fer-se una idea del que va ser aquesta guerra al front rus.

Recomanable sobretot per als/les interessats/des en la història bèl·lica i en concret en la Segona Guerra Mundial.

–  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Rojo País Río Amarillo” d’Ange Zhang (2004), sobre la revolució cultural xinesa

01 Portada - rojo-pais-rio-amarilloRESSENYA. Ange Zhang:

“Rojo País Río Amarillo” (2004)

  • Lóguez Ediciones, Salamanca, 2009
  • 56 pàgines, en castellà, amb un annex sobre la Revolució Cultural xinesa
  • Subtítol: “Una historia de la Revolución Cultural China
  • Títol original: “Red Land Yellow River: A Store from the Cultural Revolution”

Ressenya

“Rojo País Río Amarillo” és un llibre en format gran i il·lustrat amb dibuixos de l’autor. Narra les vivències del jove Ange Zhang (Pequín, 1953), qui amb només tretze anys es veu immers en la Revolució Cultural Xinesa i de sobte descobreix que pertany al bàndol del “roïns” perquè prové d’una família culta, perquè son pare és un escriptor famós. En aquesta revolució només els camperols, treballadors i membres del partit comunista afins a Mao estaran al bàndol dels “bons”. Els intel·lectuals, aquells que lligen llibres i defensen la cultura i la tolerància com els escriptors i els professors, seran especialment perseguits. La missió d’aquesta revolució era exterminar l’antic pensament xinés, les velles tradicions i costums, i l’antiga cultura. Tot això havia de ser substituït per un pensament nou i millor.

Ange viurà aquesta revolució plenament i en contra dels seus orígens voldrà pertànyer als “Guàrdies Rojos”, els defensors de la revolució, formats per joves adolescents. El país sencer sembla adoctrinat amb les consignes del seu líder Mao Zedong, el “Gran Timoner”, que es trobaven al “Petit Llibre Roig”.

Els guàrdies rojos van tancar les escoles i tot el país va viure dos anys de desordres. El jove Ange va realitzar tasques de propaganda i va viure lluites entre diversos grups de guàrdies rojos, que competien en ardor revolucionari entre ells. L’any 1968 Mao va enviar els guàrdies rojos al camp, a aprendre dels camperols i a propagar les consignes del Llibre Roig. Ange va ser enviat a un poble llunyà on va treballar durament en el camp. No obstant això, ell sempre va mantenir el somni de tornar a la ciutat i d’acabar els seus estudis, i en especial dedicar-se a la pintura i a l’art. Després de tres anys al camp i set anys a una avorrida fàbrica va poder tornar a Pequín, i estudiar a l’escola d’art i dedicar-se al teatre i a la pintura. El 1989 va emigrar a Toronto (Canadà), que és on viu en l’actualitat.

Al final del llibre hi ha un annex molt recomanable amb un resum d’aquesta revolució.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE i PEL·LÍCULA. “1984” de George Orwell (1949), la distopia per excel·lència

Portada - Orwell - 1984

Barcelona, Ediciones Destino, 2006

319 pàgines, en castellà, apèndix “Los principios de neolengua

En català es pot trobar una edició econòmica a labutxaca

1984 és la distopia per excel·lència, el relat sobre un futur negre imaginat a partir de les experiències de George Orwell (1903-1950) amb l’stalinisme dels anys 30 del segle XX. Tal com diu l’editorial “aquesta novel·la, escrita el 1948, és un dels grans al·legats del segle XX contra el totalitarisme.”

El seu argument és tan conegut que resulta popular:En el futur hipotètic en què se situa l’acció, el món està dominat per tres grans superpotències, totes tres enfrontades entre elles per principis ideològics diferents, però totes tres totalitàries. Winston Smith, el protagonista, viu a Londres i treballa al ministeri de la Veritat reescrivint i retocant la història de la seva superpotència. Quan s’adona que amb aquesta feina l’únic que fa és contribuir a la farsa del seu govern, i sobretot quan entra en relació amb una jove rebel, és quan topa frontalment amb el Gran Germà, que controla fins al més mínim detall de la vida privada de tothom, amb uns mecanismes de domini que recorden els del nazisme i els de l’estalinisme.”

george-orwell-bbc

Eric A. Blair, conegut com “George Orwell” (1903-1950)

Aquesta novel·la fa por i mandra, no per si mateixa, sinó per la fama que arrossega com a “clàssic imprescindible”. Per això recomane oblidar aquest soroll i dedicar-se a llegir-la com si no hagueres sentit res d’ella abans.

La novel·la està estructurada en tres parts clarament diferenciades. El llenguatge és tan senzill que resulta transparent, el que fa inquietant el relat és l’acció dins d’un ambient asfixiant.

Detalla molt bé i et fa sentir com seria un món de malson sense llibertats, el qual pot esdevenir real, especialment en eixos petits o grans gestos de misèries quotidianes que tothom es troba al llarg de la seua vida, en els rituals socials de condemna de qualsevol heterodoxia.

Especialment m’ha cridat l’atenció la creació i definició del concepte neollengua, un dels recursos més palpables i perdurables de la novel·la, amb la idea de l’empobriment i el control del llenguatge per a dominar així la realitat.

Tot seguit compartisc la seua possible aplicació didàctica i uns textos que trobe significatius.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Vida y destino” de Vassili Grossman (1960), una novel·la total

Portada - GROSSMAN - Vida y destinoRESSENYA. Vassili Grossman:

“Vida y destino” (1960)

  • Barcelona, Círculo de Lectores – Galaxia Gutenberg, 2007
  • 1111 pàgines, castellà, (original en rus), llista de personatges principals
  • Edició en català: “Vida i destí”, Editorial labutxaca, 2011

Ressenya

El 31 de gener de 1943 es rendia als soviètics el 6é Exèrcit alemany comandat pel general Friedrich von Paulus a Stalingrad. En aquells moments Vassili Grossman era un periodista rus que estava cobrint informativament la Gran Guerra Pàtria, i fruit de les seues observacions i de la seua sensibilitat va escriure anys després la que seria una de les grans obres literàries del segle XX, “Vida y destí”.

Aquesta novel·la és un retrat coral de persones amb les seues pors i els seus anhels. De fons tenim el front oriental de Segona Guerra Mundial, i en concret la Batalla d’Stalingrad, la qual va marcar, amb molt de patiment, el canvi de tendència de la guerra a favor dels aliats. A Stalingrad es va dir “No passaran”, i no van passar. Va ser el començ de la fi del nazisme.

La novel·la és una successió de fets d’aquella època, amb la guerra i les miserables polítiques de la reraguarda, i el lloc que les persones es busquen de petites llibertats humanes: una xerrada, un descobriment científic, retardar vuit minuts una ofensiva de tancs per a salvar vides. És una novel·la que relata accions vitals creades des de la profunda humanitat del lliure albir, enmig d’una època d’extrems totalitaris que neguen l’individualitat.

Alguns protagonistes destacats: la família Shaposhnikov, amb Víktor Shtrum, un físic nuclear; Liudmila, la dona d’Shtrum; Abarchuk, el primer home de Liudmila, empresonat a un gulag des del 1937; Anna Semiónovna, la mare d’Shtrum, una jueva de Berdíchev; Krímov, comissari polític; Spiridónov, director de la central elèctrica d’Stalingrad; soldats, generals, gent normal, pares, mares, fills…

Llegeix la resta d’aquesta entrada »