LLIBRE. “Utopia. El Estado perfecto” de Tomàs Moro (1516), la utopia de la disciplina social

Portada - MORO - UtopiaRESSENYA. Tomàs Moro:

“Utopia. El Estado perfecto” (1516)

Barcelona, Ediciones Abraxas, 2004

268 pàgines, castellà, diversos estudis

Títol original: “Libellus uere aureus, nec minus salutaris quam festiuus, de optimo reipublicae statu deque noua insula Utopia

RESSENYA

Segons la contraportada del llibre: “Utopia va ser escrita en llatí a Lovaina (1516) per gran humanista anglès Tomàs Moro (Thomas More), aleshores Lord Canceller d’Anglaterra. L’obra dibuixa la idea d’un Estat perfecte, ideal: Utopia, i per a això tria una forma d’estil humanista: el diàleg. Però l’Estat perfecte només pot existir a “Enlloc”, que és el que significa utopia en grec.”

L’obra està dividida en dos llibres a manera de diàleg entre l’autor, el seu amic Peter Giler (Petrus Aedigius) i un imaginari viatjant portuguès anomenat Rafael Hytlodeo, qui explicarà el seu viatge al país d’Utopia, i les característiques d’aquell país i de les seues gents.

El primer llibre és introductori, de diàleg pur, on Moro plasmarà algunes de les qüestions que el preocupen del seu país com la facilitat d’aplicació de la pena de mort i la seua poca utilitat, l’extensió de la ramaderia ovina i la pobresa que provoca als llauradors alienats de les seues terres, i la dificultat i els problemes que podria patir una persona amb sentit comú per posar-se al servei de la Corona, com és el cas de Tomàs Moro.

El segon llibre és el relat de l’illa d’Utopia. Hytlodeo narra l’organització política de l’illa, les seues característiques geogràfiques, l’estructura urbana i de població, l’economia, la guerra, les relacions amb altres pobles, etc. De vegades amb burla, però la major part del temps amb una admiració que contagia als seus interlocutors, per la honestedat dels seus governants, la moral dels seus ciutadans, el menyspreu de l’or, la sublim elevació de l’esperit, la tolerància religiosa, la dedicació al treball i a l’oci productiu.

Utopia és una illa que no existeix, i tots els noms i conceptes són jocs de paraules d’origen grec. És l’obra per excel·lència dels viatges fantasiosos, dels somnis especulatius dels filòsofs, amb un gran deute als pensadors antics.

Respecte a l’autor: Thomas More, o Tomàs Moro, 1478-1535. Va ser un dels humanistes anglesos més destacats. Va estudiar lleis i va exercir l’advocacia, i va ser membre de la Cort del rei Enric VIII, com a conseller i com a canceller del regne. Va realitzar alguns viatges diplomàtics al continent. Per no aprovar el matrimoni del rei amb Anna Bolena, i el cisma religiós amb l’església catòlica que va provocar, va ser condemnat a mort el 1535.

Retrat de Thomas More, realitzat per Hans Holbein el Jove

Retrat de Thomas More, realitzat per Hans Holbein el Jove

Observacions personals: és tracta d’un clàssic senzill. És una obra fàcil de llegir tenint en compte que va ser escrita fa quasi cinc-cents anys, però resulta un poc decebedora per la simplicitat dels arguments i la uniformitat quasi robòtica de la societat que propugna. Aquest llibre és un exemple de defensa d’una societat medieval mitificada que desapareix, enfront als nous canvis socials de l’època moderna. Per això té una lectura més conservadora que no progressista, encara que fa algunes crítiques molt directes de la societat de la seua època, i en especial de la manera d’actuar dels rics i dels poderosos. No obstant això, el tema principal del llibre no és la llibertat, sinó la disciplina, tal com explica R.W. Chambers al seu estudi “El significat d’Utopia”. Aquest llibre servirà com a base de ideologies i de models socials uniformitzadors i totalitaris, més que de les ideologies alliberadores, on trobarem al capdavant de la societat a una nova “aristocràcia” basada en la saviesa i la intel·ligència, un tipus de tecnocràcia que basa el seu poder en una moralitat molt rígida, com al model de Plató. Per tant, cal tenir cura amb possibles males interpretacions, especialment de gent que cita aquest llibre sense haver-lo llegit.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »