DOCUMENTAL. “El poder”, una introducció senzilla i animada

el-poder-ciudadano-

Compartisc un documental de només 28 minuts sobre “El poder“, realitzat per Tres 14, un programa de divulgació científica de RTVE molt recomanable, i que es va emetre fa temps, el 12 de desembre de 2010. No obstant l’antigor, manté un ritme atractiu i uns continguts generals molt interessants d’algunes qüestions típiques sobre el poder, com per exemple: per què ens agrada manar, quan va sorgir el càstig, com podem mesurar el nostre poder a les xarxes socials, com afecten les hormones al poder, etc.

De tota manera és un documental molt bàsic, però que justament per això ens permet un primer acostament a aquest concepte fonamental de les ciències socials i també de la història.

Crec que amb alumnes es podria veure aquest documental a partir de 3r d’ESO, en Geografia Humana, quan es treballe l’organització de les societats; o en altres cursos posteriors per a treballar i debatre sobre qüestions generals del poder, de manera introductòria. Per a completar-ho, es podrien afegir alguns textos dels materials que podeu trobar després del vídeo.

Més informació:

Anuncis

PARTICIPACIÓ CIUTADANA. Jornada Participació 2.0 (Alcoi, 2014)

cartell-alcoi-participació-2.0-2014

El passat dissabte 29 de març vaig assistir a la jornada “Participació 2.0. Democràcia participativa des de la ciutadania. Nous reptes, eines i tecnologies”, que se va celebrar a Alcoi. Estava organitzada per la Regidoria de Participació Ciutadana de l’Ajuntament d’Alcoi i pel col·lectiu PreparaCción.

Segons informen al seu web, els objectius d’aquesta jornada eren:

  1. crear un espai de reflexió i debat que servisca per avaluar els processos participatius que estan portant-se a terme.
  2. compartir experiències de diferents institucions, en especial aquelles locals.
  3. conéixer eines i nous reptes per a la democràcia participativa.

En definitiva, es tractava de compartir entre els assistents un espai de reflexió, avaluació, participació i innovació al voltant de la democràcia participativa.

Ací teniu en gran el programa de la jornada.

En aquesta entrada només vull compartir algunes explicacions i recursos sobre participació ciutadana que es van tractar en aquesta jornada, i que estic segur que també poden servir en l’àmbit educatiu, tant a nivell teòric com pràctic, com per exemple a Educació de la Ciutadania, setmanes culturals, programacions didàctiques, reunions, etc.

Índex

  1. “Participar per a transformar col·lectivament: Qui? Com? Fins a on?” per Francisco Francés
  2. Algunes experiències municipals (Ontinyent, Xàbia, Villena i Alcoi)
  3. Noves tecnologies al servei de la participació
  4. World Café “Cap a on anem?” i Declaració d’Alcoi


Llegeix la resta d’aquesta entrada »

CONSUMISME. Vídeo: “iDiots”

idiot-obsolecencia-programada-consumismoLa companyia d’efectes visuals Big Lazy Robot va realitzar un curtmetratge d’animació que és una sàtira interessant de l’obsolescència programada (i percebuda), i altres observacions sobre els costums de la vida actual.

Big Lazy Robot també va cridar l’atenció fa temps (va estar entre els “Staff Pick” de Vimeo) gràcies a un altre curtmetratge titulat Keloid.

Els creadors del vídeo fan notar que cal prendre-s’ho massa seriosament, i que “és un vídeo promocional que vam fer per a riure’ns de nosaltres mateixos”. Malgrat això, és un vídeo molt interessant i amb una gran qualitat en les animacions.

Aplicació didàctica: consumisme, publicitat, geografia humana, obsolescència programada, economia, sector terciari.

  • Font d’informació: Iniciativa Debate, 23/12/2013
  • Enllaç del curtmetratge en Vimeo
  • Cita 1: “La nostra felicitat està basada en coses que no necessitem i estem dominats per entitats que no controlem”
  • Cita 2: “Tots tenim un i-diota dins, i això és molt divertit”
  • Més informació sobre l’obsolescència programada: documental “Comprar, llençar, comprar

SELECTIVITAT. HistoQuiz

histoquizHistoQuiz, una aplicació informàtica per a l’examen d’Història de la Selectivitat

HistoQuiz és una aplicació informàtica per a iPhone, per a repassar continguts d’Història per a la prova d’accés a la universitat (PAU), coneguda com la selectivitat. Aquesta aplicació ha sigut creada pel professor d’Història Marcel·lí Valdés, un bon company d’afinitats, junt a Gabriel Massana.

Es tracta d’un tipus de Trivial de la Història, amb 640 preguntes. Donat que els autors són catalans algunes preguntes són pròpies del currículum d’Història del Principat, però la majoria són comuns, és a dir preguntes de la Història d’Espanya dels segles XIX i XX.

Si bé tots sabem que l’examen de selectivitat, i la Història, és molt més que preguntes de tipus test, no per això deixa de ser útil, al ser una bona manera de repassar continguts i de fomentar la curiositat. També serveix, tal com deia l’Ovidi Montllor, “per a passar l’estona amablement”.

És, en definitiva, una bona manera d’arribar als joves, de motivar-los i d’excitar la seua curiositat per la Història, per la seua Història. Molt recomanable.

Enllaç de descàrrega: HistoQuiz

Vídeo explicatiu d’HistoQuiz:

Més informació sobre aquesta aplicació: blog appocalipsi

Més informació sobre la selectivitat: CONSELLS PER A SELECTIVITAT – 2n de BAT – Història d’Espanya

EDUCACIÓ. Què passa a Finlàndia?

Finlàndia

Finlàndia és un països que millor ha eixit parat en els resultats dels informes PISA dels últims anys.

L’informe PISA és un document amb els resultats del Programa Internacional per a l’Avaluació d’Estudiants (en anglés Programme for International Student Assessment), en el qual l’OCDE avalua cada tres anys el rendiment escolar dels joves de 15 anys de diferents països.

Què passa a Finlàndia? Com s’ho fan? En què es basa el seu sistema educatiu? Podem aprendre d’ells?

Per analitzar què passa a Finlàndia en matèria educativa presente dos documents molt recomanables i il·lustratius i un recull d’enllaços per a ampliar la informació:

  1. el primer document és una pel·lícula documental nord-americana de l’any 2011 titulada “El fenomen finlandés”. Amb només 60 minuts entens (i veus i sents) com treballen allí. La veritat és que fa enveja, però el millor és que dóna moltes idees per a transformar i millorar la pràctica docent, com en les explicacions de les lliçons, tractament de continguts, procediments, organització del temps, avaluacions, etc.
  2. el segon document és un article d’Antoni Verger, professor de Sociologia de la UAB, on compara el model educatiu finlandés i les propostes per a la nova llei d’educació que està preparant-se a Espanya, l’anomenada LOMCE o llei Wert. Totalment clarificador. Anem a la ruïna.

1. DOCUMENTAL. “El fenomen finlandés” (2011)

  • Director: Sean T. Faust
  • Any: 2011
  • Durada: 62 minuts
  • Presentador: Tony Wagner, membre del Programa d’Innovació Educativa al Centre d’Emprenedors a la Universitat de Harvard (EUA).
  • Títol original: The Finland Phenomenon: inside the world’s most surprising school system
  • Idioma: anglés, subtitulat en castellà
 –

Altres enllaços al documental per si de cas: enllaç 1  –  enllaç 2

Breument. Idees principals de Finlàndia Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Enseñanza con TIC en el siglo XXI. La escuela 2.0” de R. Palomo López (2008)

RESSENYA. R. Palomo López et alii:

“Enseñanza con TIC en el siglo XXI. La escuela 2.0” (2008)

Autors: José Sánchez Rodríguez, Julio Ruiz Palmero, Rafael Palomo López.

Editorial MAD, Alcalá de Guadaira (Sevilla), 2008, 118 pàgines.

Imatges, icones, gràfics, quadres de text, enllaços web.

Ressenya

Aquesta és una obra sobre les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) aplicades a l’educació que segurament ja estarà desfasada, però de moment encara és una bona aproximació per als neòfits que volem introduir-nos i ampliar els nostres coneixements en aquests mitjans digitals educatius.

A mi em va servir per a perdre-li la un poc la por al món de les TIC, i així crear amb il·lusió i un poc d’idea aquest blog, Historiata, amb modèstia i acceptant les meues limitacions. De tota manera cap manual substitueix un amic informàtic, que com tots sabem són els “sacerdots” de la “nova religió”, i jo sóc afortunat, en tinc un i molt bo (veure Panda Creatiu).

Per tant, es tracta d’un petit manual, amb molts exemples i moltes imatges, que s’estructura en set capítols: 1. la web 2.0 en educació; 2. els blogs; 3. els wikis; 4. aplicacions ofimàtiques on line; 5. compartir recursos multimèdia; 6. altres ferramentes; 7. portals de gestió de continguts.

Repetisc: cal tenir en compte que és un llibre de l’any 2008. Actualment hi ha molts més recursos, però serveix com a introducció.

ÍNDEX DE CITES I ENLLAÇOS

  1. Diferències entre un web 1.0 i un web 2.0. Pàg. 16
  2. Avantatges de la utilització dels blogs en educació. Pàg. 29
  3. Crear un blog en un moment. Llocs gratuïts. Pàg. 39
  4. Blogs imprescindibles en educació. Pàg. 41
  5. Aplicacions ofimàtiques on line
  6. Compartir recursos multimèdia

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

GRÀFIC. 100 anys de tecnologia en un gràfic

L’evolució de l’adopció domèstica de la tecnologia els últims 100 anys en un gràfic

El 1900, menys del 10% de les famílies era propietària d’una estufa, o tenia accés a electricitat o telèfons, i encara faltava una dècada per al model de cotxe Ford-T.

The Atlantic – Autor: Derek Thompson – 7 Apr 2012 (En anglés l’original. Traducció lliure i totalment millorable)

 Font: http://www.theatlantic.com/technology/archive/2012/04/the-100-year-march-of-technology-in-1-graph/255573/

– – –

Aquest és l’últim episodi de la trilogia de The Atlantic en la despesa familiar en el segle XX. En primer lloc, vam veure els canvis dels pressupostos familiars entre 1900 i 2003 (1). En segon lloc, vam explicar per què el menjar sembla molt més barat en les albors del segle XX que fa un segle (2). Aquests dos articles eren sobre números.

 Però no es pot mesurar el progrés d’un segle només amb els números. No es tracta només que l’esperança de vida en nàixer ha passat de 49 anys en 1900 a 78 anys avui dia, sinó també que la qualitat de les nostres vides ha millorat per les lleis (per exemple: la seguretat de les noves lleis contra la discriminació), per la cultura (per exemple: l’ascens de les dones a la universitat i el lloc de treball) i per la tecnologia.

És per això el següent gràfic d’Economia Visuals, on es mostra l’evolució de l’adopció de les noves tecnologies al llarg del segle XX, és un dels meus favorits:

 

Dediqueu-li un moment. Això és un munt de dades en una gràfica linial. Una manera de veure-les és ignorar tot el que hi ha a la part superior i seguir amb seus ulls la línia del 10%:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »