LLIBRE. “Històries naturals de la paraula” de Jesús Tuson (1998)

RESSENYA. Jesús Tuson:

“Històries naturals de la paraula” (1998)

Barcelona, Editorial Empúries, 2006

114 pàgines

–

Ressenya

Segons l’editorial: “No sabríem com imaginar un món sense paraules: un univers emmudit. El mar sense que ningú digués mar; els núvols privats de les paraules gris, blanc i brillant, o de les expressions amb què desitgem la pluja necessària; les criatures que van creixent cap a un món complex òrfenes dels mots d’ànim; els amants sense paraules d’amor… Cal, doncs, tenir cura de les paraules, salvar-les i conservar-les, perquè no tornin a la foscor i al silenci.” Així acaba aquest llibre de Jesús Tusón, que és alhora un homenatge al poder de la llengua i un recorregut apassionat i divertit per la vida quotidiana de les paraules. Històries naturals de la paraula fa una revisió atrevida de vells conceptes com el bilingüisme, la tolerància o la unitat de la llengua, i converteix la lectura en un joc sorprenent i deliciós, on el lector sempre guanya.”

Aquesta obra està dividida en una presentació, quatre parts i una cloenda. Les quatre parts són:

1. “Paraules i coses”, amb l’evolució de les paraules i els seus significats, paraules de coses concretes i de coses abstractes.
2. “Paraules i mentides”, on es tracta el tabú, l’eufemisme i el disfemisme.
3. “Paraules i situacions”, s’explica la diferència entre el bilingüisme i la diglòssia, i s’analitza el fet de la desaparició de llengües.
4. “Tres paraules”, sobre la unitat de la llengua, de les llengües i sobre la tolerància i l’estima a la diversitat.

Destaca especialment pel seu to pedagògic a l’hora d’explicar conceptes científics de la lingüística, per il·lustrar-los amb multituds d’anècdotes, i per la defensa que fa dels valors morals per a la convivència. Tot això d’una manera molt entretinguda.

L’autor és Jesús Tusón (València, 1939), qui va ser professor de lingüística a la Universitat de Barcelona. Ha publicat molts treballs i monografies, però destaca el seu vessant divulgador, amb llibres de gran èxit com: El luxe del llenguatge, Mal de llengües, El llenguatge i el plaer, El llenguatge, L’escriptura, ¿Com és que ens entenem? i Una imatge no val més que mil paraules.

L’aplicació didàctica d’aquesta obra és molt àmplia, ja que no tracta només qüestions lingüístiques, sinó també de convivència i de respecte. Serveix per a tractar temes com la democràcia, la tolerància, el respecte, la solidaritat, la discriminació de persones i de llengües, les identitats “assassines”, etc. Està adreçada a qualsevol persona interessada en aquests temes, i especialment per a joves amb ganes de llegir un llibre entretingut i que els provocarà un petit trasbals en les seues idees preconcebudes. Totalment recomanable.

–