LLIBRE. “Una imatge no val més que mil paraules” de Jesús Tuson (2001)

RESSENYA. Jesús Tuson:

“Una imatge no val més que mil paraules (contra els tòpics)” (2001)

Editorial Empúries, Barcelona, 2008 (14a edició)

110 pàgines

–

Ressenya

“Una imatge no val més que mil paraules” és una petita obra per a desmuntar una sèrie de prejudicis lingüístics molt generalitzats. És petita per breu, no pel contingut, el qual està molt ben estructurat en tres blocs i en quinze capítols, cadascun d’ells dedicat a un prejudici.

La primera part analitza unes quantes qüestions generals sobre les llengües, sobre la situació actual de les llengües. És a la segona i a la tercera part on trobem l’anàlisi de les afirmacions més intolerants, basades en la ignorància i en un partidisme ben manifest. Afirmacions com “La meva llengua és la més fàcil de totes”, “Les llengües amb més parlants són més útils”, “En algunes llengües no es pot parlar de coses abstractes” o “Un estat plurilingüe és molt car de mantenir”. Són autèntiques perles de la mala llet i del centralisme umbilical sorrut i provincià que es pot trobar a qualsevol Estat-nació amb vocació centralista i uniformadora.

El professor Tuson, amb una fina ironia i un to pedagògic tranquil i perseverant, va desmuntant aquests prejudicis, els quals no tenen cap base científica, i ens regala un petit gran llibre sobre la tolerància, l’estima a la diversitat lingüística i la fascinació per la riquesa de les llengües.

Sobre l’autor: Jesús Tuson (València, 1939) ha sigut professor de lingüística a la Universitat de Barcelona. És autor de llibres populars i divulgatius de la seua especialitat com El luxe del llenguatge, Mal de llengües, o Històries naturals de la paraula. Tal com diu l’editorial: “Jesús Tuson defensa, per damunt de tot, el luxe del llenguatge i la capacitat que tenim de donar coherència al nostre món i sentit a la vida amb les paraules.”

–

Aplicació didàctica

És un llibre totalment recomanable per a qualsevol persona que tinga interés en ampliar el seu món immediat, i també en adquirir arguments divertits i esmolats contra la intolerància i l’estupidesa dels ortodoxos que només fan que repetir discursos de barra de bar.

A l’aula es pot treballar o bé com una lectura completa, o bé repartint els capítols entre els alumnes i fent una posada en comú. Pel seu contingut és un llibre propi de l’àrea de les ciències socials, i es pot treballar transversalment en diverses assignatures.

–

LLIBRE. “Històries naturals de la paraula” de Jesús Tuson (1998)

RESSENYA. Jesús Tuson:

“Històries naturals de la paraula” (1998)

Barcelona, Editorial Empúries, 2006

114 pàgines

–

Ressenya

Segons l’editorial: “No sabríem com imaginar un món sense paraules: un univers emmudit. El mar sense que ningú digués mar; els núvols privats de les paraules gris, blanc i brillant, o de les expressions amb què desitgem la pluja necessària; les criatures que van creixent cap a un món complex òrfenes dels mots d’ànim; els amants sense paraules d’amor… Cal, doncs, tenir cura de les paraules, salvar-les i conservar-les, perquè no tornin a la foscor i al silenci.” Així acaba aquest llibre de Jesús Tusón, que és alhora un homenatge al poder de la llengua i un recorregut apassionat i divertit per la vida quotidiana de les paraules. Històries naturals de la paraula fa una revisió atrevida de vells conceptes com el bilingüisme, la tolerància o la unitat de la llengua, i converteix la lectura en un joc sorprenent i deliciós, on el lector sempre guanya.”

Aquesta obra està dividida en una presentació, quatre parts i una cloenda. Les quatre parts són:

1. “Paraules i coses”, amb l’evolució de les paraules i els seus significats, paraules de coses concretes i de coses abstractes.
2. “Paraules i mentides”, on es tracta el tabú, l’eufemisme i el disfemisme.
3. “Paraules i situacions”, s’explica la diferència entre el bilingüisme i la diglòssia, i s’analitza el fet de la desaparició de llengües.
4. “Tres paraules”, sobre la unitat de la llengua, de les llengües i sobre la tolerància i l’estima a la diversitat.

Destaca especialment pel seu to pedagògic a l’hora d’explicar conceptes científics de la lingüística, per il·lustrar-los amb multituds d’anècdotes, i per la defensa que fa dels valors morals per a la convivència. Tot això d’una manera molt entretinguda.

L’autor és Jesús Tusón (València, 1939), qui va ser professor de lingüística a la Universitat de Barcelona. Ha publicat molts treballs i monografies, però destaca el seu vessant divulgador, amb llibres de gran èxit com: El luxe del llenguatge, Mal de llengües, El llenguatge i el plaer, El llenguatge, L’escriptura, ¿Com és que ens entenem? i Una imatge no val més que mil paraules.

L’aplicació didàctica d’aquesta obra és molt àmplia, ja que no tracta només qüestions lingüístiques, sinó també de convivència i de respecte. Serveix per a tractar temes com la democràcia, la tolerància, el respecte, la solidaritat, la discriminació de persones i de llengües, les identitats “assassines”, etc. Està adreçada a qualsevol persona interessada en aquests temes, i especialment per a joves amb ganes de llegir un llibre entretingut i que els provocarà un petit trasbals en les seues idees preconcebudes. Totalment recomanable.

–