LLIBRE. “Una imatge no val més que mil paraules” de Jesús Tuson (2001)
15 15+01:00 Abril 15+01:00 2013 Deixa un comentari
RESSENYA. Jesús Tuson:
“Una imatge no val més que mil paraules (contra els tòpics)” (2001)
Editorial Empúries, Barcelona, 2008 (14a edició)
110 pàgines
–
Ressenya
“Una imatge no val més que mil paraules” és una petita obra per a desmuntar una sèrie de prejudicis lingüístics molt generalitzats. És petita per breu, no pel contingut, el qual està molt ben estructurat en tres blocs i en quinze capítols, cadascun d’ells dedicat a un prejudici.
La primera part analitza unes quantes qüestions generals sobre les llengües, sobre la situació actual de les llengües. És a la segona i a la tercera part on trobem l’anàlisi de les afirmacions més intolerants, basades en la ignorància i en un partidisme ben manifest. Afirmacions com “La meva llengua és la més fàcil de totes”, “Les llengües amb més parlants són més útils”, “En algunes llengües no es pot parlar de coses abstractes” o “Un estat plurilingüe és molt car de mantenir”. Són autèntiques perles de la mala llet i del centralisme umbilical sorrut i provincià que es pot trobar a qualsevol Estat-nació amb vocació centralista i uniformadora.
El professor Tuson, amb una fina ironia i un to pedagògic tranquil i perseverant, va desmuntant aquests prejudicis, els quals no tenen cap base científica, i ens regala un petit gran llibre sobre la tolerància, l’estima a la diversitat lingüística i la fascinació per la riquesa de les llengües.
Sobre l’autor: Jesús Tuson (València, 1939) ha sigut professor de lingüística a la Universitat de Barcelona. És autor de llibres populars i divulgatius de la seua especialitat com El luxe del llenguatge, Mal de llengües, o Històries naturals de la paraula. Tal com diu l’editorial: “Jesús Tuson defensa, per damunt de tot, el luxe del llenguatge i la capacitat que tenim de donar coherència al nostre món i sentit a la vida amb les paraules.”
–
Aplicació didàctica
És un llibre totalment recomanable per a qualsevol persona que tinga interés en ampliar el seu món immediat, i també en adquirir arguments divertits i esmolats contra la intolerància i l’estupidesa dels ortodoxos que només fan que repetir discursos de barra de bar.
A l’aula es pot treballar o bé com una lectura completa, o bé repartint els capítols entre els alumnes i fent una posada en comú. Pel seu contingut és un llibre propi de l’àrea de les ciències socials, i es pot treballar transversalment en diverses assignatures.