SETEMBRE. «Sequet però sanet»

Sant Vicent del Raspeig, des del Castell de Santa Bàrbara (Foto: Viquipèdia)

 

Curs nou, institut nou: enguany estaré a l’IES Maria Blasco de Sant Vicent del Raspeig (l’Alacantí).

La primera impressió és molt bona: les instal·lacions són prou noves i estan cuidades; els companys i companyes del departament de Geografia i Història són encantadors; tenim tres aules matèria de departament; m’han dit que l’alumnat en general és bo; la cantina és magnífica, molt neta, la porta un home que es va presentar amb molta amabilitat (no recorde el seu nom) i que també és músic i posa jazz, sí, jazz; m’han dit que la directiva no dona problemes i et recolza de seguida quan hi ha algun conflicte; les guàrdies funcionen de diferent manera: només fas guàrdies a companys del teu propi departament, i això allibera i simplifica la faena. També ajuda que està només a uns 40 minuts d’Alcoi per carretera bona.

El més curiós d’enguany, per a mi, és que només donaré classe en el nivell de 2n d’ESO. Tinc 6 grups, tots amb el mateix contingut curricular. Per una banda sembla massa repetitiu, potser acabaré fart de repetir 6 vegades el mateix, però la part bona, boníssima, és que la faena és molt més fàcil, perquè només hauré de preparar-me una matèria, amb les inevitables adaptacions. Enguany reglotaré la història medieval i la història moderna, i els dos temes de geografia humana que hi ha, però tindré més temps per a preparar-me l’oposició i fer altres coses. Els anys anteriors he anat estressadíssim. Per cert, aquest horari no l’he triat jo, és el que quedava.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

BON DIA, ningú ho ha demanat però fa bon dia

Elefant a l’IES Pare Arques de Cocentaina

 

Bon dia! Després d’un any i mig de descans encete una nova etapa a Historiata.

No vaig a calfar-me massa el cap i l’estil i els continguts seran semblants. Aniré fent segons em demane el cos i les meues inquietuds. Supose que compartiré lectures, alguns documentals i pel·lícules, un poc de música, alguns recursos educatius més concrets i potser alguna experiència de l’aula. Torne perquè hi ha coses que vull compartir, per posar-me una mica de disciplina de treball i sobretot perquè m’ho passe bé.

Aquest curs 2018-2019 estaré a l’IES Pare Arques de Cocentaina, a 10 minuts en cotxe de ma casa. Tinc un bon grapat de grups: un 1r ESO de Valors, dos 3r ESO, dos 4t ESO, un 1r BAT d’Història del Món Contemporani i per a rematar-ho un 2n BAT d’Història d’Espanya. Estaré entretingut, i segur que aprendré moltíssim.

El que més m’ha cridat l’atenció d’aquest institut és que tinc una aula matèria per a mi soletes, tota per a mi (i els alumnes, vaja), i estic contentíssim. Té vistes al nord, cap al castell de Cocentaina, la serra de Mariola i la muntanya del Benicadell. Podrem omplir les parets de fulls, imatges, línies del temps, cartolines, etc. Serà com un despatx-aula, perquè les hores que tinc buides no vindrà cap grup i podré treballar tranquil·lament ací. Estic pensant en portar-me una o dos plantes per a donar-li un toc més amable i viu.

Una altra cosa positiva és que tingut la sort de coincidir amb Alejandro Barber, també professor d’Història, que està guiant-me pacientment, i amb qui vaig compartir la carrera d’Història, excavacions arqueològiques i fins i tot l’Erasmus a Itàlia. Casualitats de la vida, vint anys després ens hem retrobat. Qui anava a dir-ho? Llegeix la resta d’aquesta entrada »

SETEMBRE. Nou curs i de professor a Xàtiva

ies-jose-de-ribera-xativa-2016

IES José de Ribera, a Xàtiva

 

No és broma. Després de quatre anys torne a l’ensenyament. Aquest curs estaré a l’IES José de Ribera, a Xàtiva (la Costera), i pel que sembla estaré ben divertit.

M’han assignat 7 grups i 5 nivells o assignatures diferents. A veure: tinc dos primers, un segon i un tercer d’ESO, un primer de Batxillerat i dos de Cultura Clàssica de segon. Això és una “tafarrà”, però ho agafe amb ganes i bon humor.

Per tant, abandone la faena de “Responsable” de Participació Ciutadana a l’Ajuntament d’Alcoi. Ho deixe perquè estava cansat de pegar-me cabotades contra la paret, perquè m’esgota la burocràcia i la sordidesa dels jocs de poder, i perquè tenia ganes de tornar a l’ensenyament. També m’ha convençut el fet que necessite punts per a aconseguir la plaça de professor: en les oposicions de fa dos mesos vaig traure un digne 7,55 en la part teòrica però em va enfonsar la falta de punts. Són les regles del joc, tal com hem deia un amic.

Així, aquest dilluns he començat la nova faena, he conegut a un bon grapat de companys (bellíssimes persones), he tingut les meues primeres classes i he gaudit de la tremolor del primer dia. Fins i tot he enviat a dos alumnes a passejar. També he suat com un campió (Xàtiva i la calor, no és un tòpic). Els pròxims dies seran interessants.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

SETEMBRE. Alegria

raïm setembre

Qui anava a dir-ho? Historiata, que va nàixer com un joc allà pel 2012, continua el tall. Ara comença un nou curs i amb ell noves il·lusions i incerteses.

Per la meua part vull mantenir el bloc, ampliar algunes seccions, continuar llegint, escoltant música, veient documentals, i potser crear altres seccions, com per exemple els continguts d’Història de l’Art o de Geografia (un treball pendent que tinc de fa massa temps).

També, potser, m’agradaria iniciar una secció sobre Participació Ciutadana. Els que seguiu, més o menys, el bloc sabreu que ara treballe de responsable del Departament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament del meu poble, Alcoi, i la veritat és que tinc ganes de contar algunes coses, i sobretot de compartir lectures, dubtes i experiències.

La llàstima és que enguany tampoc treballaré de professor d’Història, una faena que m’apassiona. Dic que és una llàstima perquè segurament enguany sí que podria treballar, perquè les borses estan menejant-se molt més que el 2012 i el 2013, però ho deixaré córrer. Tinc un cert compromís i responsabilitat amb la Participació Ciutadana, i encara que em dóna moltíssims maldecaps, la veritat és que hi ha determinats moments que compensa, més que res perquè sembla que estem fent el món un poquet millor, molt poquiu, sí, però estem fent.

Per això, ara que comença el mes de setembre crec que hem d’animar-nos mútuament a encarar el nou curs amb un optimisme actiu, creador, faener, i especialment amb ALEGRIA.

Salutacions! Açò ja va!

SETEMBRE. Si tu m’encens, jo mai pararé

setembreHola família! Com esteu?

Cada vegada m’agrada més setembre. Tornen els colors, notem la frescor, potser vindrà la pluja, i per la meua part tinc sempre la sensació d’iniciar una nova etapa, com un nou periple mariner. Per a mi setembre és el vertader començament de l’any.

–Quines coses noves vindran?

Doncs de tot un poc: per començar tinc dos fills menuts que creixen mirant-los i en uns deu dies naixerà la meua xiqueta, i només amb això ja vaig servit de felicitat, i de diversió. Respecte a la faena per desgràcia no crec que aquest curs vaja a treballar de professor, enguany les borses d’interins segurament tampoc tindran massa moviment, així que continuaré a l’ajuntament del meu poble, un lloc gris i ple de perversions a més no poder, encara que potser enguany hi haja algun canvi. Recordeu que estem en un any d’eleccions autonòmiques i municipals i això sempre anima la cosa.

–Eh, no contes rotllos, i Historiata què?

No sigueu impacients, respecte al bloc vull continuar penjant materials que m’agraden, com ressenyes de llibres, documentals, pel·lícules, articles de premsa, dossiers i monografies sobre alguna qüestió, materials per a fer bondat, reflexions educatives, etc. També m’agradaria molt penjar els recursos de l’assignatura d’Història de l’Art i de Geografia de segon de Batxillerat, però no sé si tindré temps i ànims, i per a fer-ho de qualsevol manera preferisc deixar-ho estar de moment.

–I si no eres professor en actiu, si no tens alumnes, per què fas tot això?

Faig el que faig per tres motius: 1. perquè vull; 2. perquè sí que em considere un professor, perquè jo crec que un professor és una persona que dedica la seua vida sobretot a aprendre, a professar, a exercir una disciplina científica, i un poc a ensenyar, i la meua il·lusió per aprendre coses noves cada dia no ha minvat, la meua curiositat és immensa, com la meua ignorància; i 3. perquè per a mi Historiata és un racó de felicitat, i evita que em rovelle, que em convertisca en un “home gris”, en un buròcrata indolent i pusil·lànime, un més, un entre tants. M’agrada el color.

–No t’avorriràs, eh?

Ja veus. Ah, que se m’oblidava! M’agradaria organitzar-me per a poder preparar la part teòrica de les oposicions per a professor de Secundària, els famosos setanta-dos temes i els exercicis pràctics. És el meu punt feble, i sense això mai aconseguiré una plaça de professor. Potser acabe penjant al bloc els resums que elabore. Serà una manera més de motivar-me. Ja vorem.

En fi, que si el curs passat vaig dir que ho volia tot, enguany us dic que si m’enceneu jo mai pararé.

Comencem!