CONSUMISME. Vídeo: “iDiots”

idiot-obsolecencia-programada-consumismoLa companyia d’efectes visuals Big Lazy Robot va realitzar un curtmetratge d’animació que és una sàtira interessant de l’obsolescència programada (i percebuda), i altres observacions sobre els costums de la vida actual.

Big Lazy Robot també va cridar l’atenció fa temps (va estar entre els “Staff Pick” de Vimeo) gràcies a un altre curtmetratge titulat Keloid.

Els creadors del vídeo fan notar que cal prendre-s’ho massa seriosament, i que “és un vídeo promocional que vam fer per a riure’ns de nosaltres mateixos”. Malgrat això, és un vídeo molt interessant i amb una gran qualitat en les animacions.

Aplicació didàctica: consumisme, publicitat, geografia humana, obsolescència programada, economia, sector terciari.

  • Font d’informació: Iniciativa Debate, 23/12/2013
  • Enllaç del curtmetratge en Vimeo
  • Cita 1: “La nostra felicitat està basada en coses que no necessitem i estem dominats per entitats que no controlem”
  • Cita 2: “Tots tenim un i-diota dins, i això és molt divertit”
  • Més informació sobre l’obsolescència programada: documental “Comprar, llençar, comprar

Anuncis

ENDEVINALLA. Quin personatge històric és?

la-mandragoraUns dels plaers més senzills i reconfortants és escoltar un CD antic de música, sobretot si fa anys que no te’l posaves. Això m’ha passat hui i he trobat aquesta cançó: “Adivina, adivinanza“. És una cançó de 1981 escrita per Joaquín Sabina que es troba al disc La Mandrágora.

Aquesta cançó al·ludeix en clau d’humor a un personatge de la història d’Espanya. És molt fàcil d’encertar. Per això més que encertar el personatge la cançó és útil per a fer un repàs a tots els símbols, dogmes i bases ideològiques del règim polític que aquest personatge va liderar. Per ajudar a ubicar cada dada o fet he trobat un vídeo amb imatges que acompanyen molt bé la lletra.

Espere que us agrade. Ja en parlem.

Lletra de la cançó

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Teoría de la clase ociosa” de Thorstein Veblen (1899), un estudi sobre la ridícula vida dels rics

veblen - teoría de la clase ociosaRESSENYA. Thorstein Veblen:

“Teoría de la clase ociosa” (1899)

  • Madrid, Alianza Editorial, 2008
  • 390 pàgines, castellà, traducció i pròleg de Carlos Mellizo (16 pàgines)
  • Títol original: The Theory of the Leisure Class (1899)

Ressenya

La Teoria de la classe ociosa és un original treball en el qual l’economista Thorstein Veblen (1857-1929), fill de pares noruecs emigrats als Estats Units, analitza i crítica de manera satírica els mecanismes que porten a una determinada classe social a apropiar-se de l’oci i entregar-se al consum exacerbat.

Veblen fou professor a la Universitat de Chicago, entre altres, i va assolir certa popularitat com a professor heterodox entre els alumnes més inconformistes, si bé fou impopular entre els companys docents. Allà va escriure les seues dos obres que hui es consideren fonamentals: la Teoría de la classe ociosa (1899) i la Teoría de la empresa econòmica (1904).

Veblen dividia la societat en tres classes: 1. una classe predadora o ociosa, propietària dels negocis; 2. la classe tècnica, la que té els coneixements; i 3. una classe treballadora que produeix els béns. Veblen descriu la classe ociosa com una classe parasitària per a l’economia, que només es dedica al consum ostentós. No obstant això, aquest consum ostentós i ociós acompleix una funció social fonamental en la reproducció econòmica i en la reproducció simbòlica d’una societat, ja que provoca el desig d’emulació, la qual incentiva el consum de les altres classes socials (la tècnica i la treballadora).

Llegeix la resta d’aquesta entrada »