SANITAT. Vídeo: “#NadieDesechado”

logo METGES DEL MÓNSANITAT

Vídeo: “#NadieDesechado”

Compartisc un vídeo de l’ONG Metges del Món, referent a la seua campanya “#NadieDesechado“.

Aquesta campanya té un interés ètic i solidari, i una urgència social que fa que siga molt adequada la seua difusió. També és bona per a reflexionar sobre en quina societat vivim, i quina en volem. Una reflexió pròpia de qualsevol estudi de les Ciències Socials.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DOCUMENTAL. “Ámame enCARNEcidamente” (2011)

cartell-loveMEATender(Actualitzat 27/12/2016)

Fitxa tècnica

  • Títol original: “LOVEMEATENDER”
  • Director: Manu Coeman
  • Producció: AT. PRODUCTION Y RTBF (BÈLGICA)
  • Durada: 52′
  • Qualificació: Majors de 12 anys

Documental

APLICACIÓ DIDÀCTICA

– Geografia humana. Sostenibilitat mediambiental. Distribució de recursos naturals (menjar, aigua, terra, etc.). Canvi climàtic (desforestació, gasos d’efecte hivernacle, etc.). Desigualtat entre països. La fam. La cultura de la banalització del menjar (fast-food). Comparació de l’explotació dels recursos entre la manera tradicional i la manera industrial (extensiva i intensiva).

– Història. Creixement econòmic després de la Segona Guerra Mundial. Globalització econòmica, política, social i cultural. Maneres de viure. Tradició-modernitat.

– Activitats: el documental es pot veure en una sessió ja que dura uns 52 minuts.

1. Durant la seua projecció s’ha de realitzar el qüestionari.

2. En una altra sessió es poden debatre les respostes del qüestionari i les cites per al debat.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

ARTICLE. Vicenç Navarro: “La causas reales de las políticas de austeridad”

sobretot us demane austeritatARTICLE. Vicenç Navarro:

“La causas reales de las políticas de austeridad”

Autor: Vicenç Navarro. Catedràtic de Polítiques Públiques a la Universitat Pompeu Fabra, i Professor de Public Policy a The Johns Hopkins University.

Data: 13 de desembre de 2012

Font: diari Público, bloc Dominio Público, 13/12/2012.

Comentaris inicials – Aplicació didàctica

Article molt bo del professor Vicenç Navarro per a entendre quins són els motius de les polítiques d’austeritat i a qui beneficien. Un esquema:

  1. L’austeritat no funciona. Les polítiques d’austeritat no estan fent que l’economia funcione millor. Al contrari, portem cinc anys d’austeritat i per a l’any 2013 s’espera un descens del 1,5% del PIB d’Espanya i del 0,4% a Europa.
  2. La majoria de treballs científics mostren l’error d’aquestes polítiques d’austeritat.
  3. Per què és un error? Perquè l’austeritat el que fa és fomentar que les rendes de treball baixen (treballadors amb salaris reduïts o sense treball), mentre que les rendes de capital (les finances) augmenten els seus beneficis. Hi ha una transferència de diners de la majoria de la població a les classes més riques i poderoses.
  4. Per a eixir de la crisi cal voluntat política per a redistribuir aquesta massa de diners.
  5. Aquesta redistribució no es fa degut al poder d’aquest 1% de la població que controla les finances.
  6. Els economistes que defenen les polítiques d’austeritat no són ni incompetents ni ignorants ni dogmàtics, senzillament defenen els interessos de les classes més riques i poderoses de les nostres societats.
  7. Les polítiques d’austeritat estan imposades pel capital financer, el qual controla les decisions dels sistema de govern de l’euro (el Banc Central Europeu i la Comissió Europea). Cap país ha triat democràticament l’austeritat. No estava a cap programa electoral. Quan un partit guanya les eleccions després diu que “no hi ha alternativa”. Per això són polítiques imposades, no elegides.
  8. Motiu 1 per a continuar amb l’austeritat: la redistribució faria guanyar menys diners al capital financer perquè una redistribució provocaria un augment de la inflació, i els que tenen molts diners (els bancs i el sector financer) perdrien part del seu poder adquisitiu.
  9. Motiu 2 per a continuar amb l’austeritat: amb les retallades en el sector públic aquest es degradarà i es farà ineficaç, així el capital financer podrà invertir en serveis i recursos públics que es privatitzaran a baix preu i que són un negoci segur. Guanyaran diners amb recursos estratègics per a qualsevol societat, i que per això són públics, com les pensions, l’educació i la sanitat, o inclús altres recursos més prescindibles però que donen beneficis com les Loteries de l’Estat. Cal recordar que no fa massa anys es van privatitzar empreses públiques de comunicacions (Telefònica), de navegació aèria (Iberia), d’energia (Iberdrola), d’automoció (SEAT), etc.
  10. Motiu 3 per a continuar amb l’austeritat: actualment les rendes de capital són superiors a les rendes del treball, és a dir que el capital financer i la patronal tenen més influència política que els treballadors. La balança del poder s’inclina cada volta més cap al capital.
  11. Per què l’1% té tant de poder? Perquè tenen el que s’anomena l’hegemonia ideològica, és a dir perquè dominen o tenen mitjans de comunicació, universitats, fundacions i centres d’estudi, partits polítics, etc., de tal manera que el dogma neoliberal, el famós “no hi ha alternatives”, ofega qualsevol altra proposta crítica i fonamentada. Per això sembla que “no hi ha alternatives”, però en qüestions socials sempre hi ha alternatives, i el que està passant en definitiva només és una confrontació d’interessos, entre l’1% i el 99%, i els de dalt estan guanyant.

Article

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

ARTICLE sobre la sanitat pública: “Nada que perder, todo que perder” (3r ESO – 1r BAT)

Article sobre la sanitat pública

Nada que perder, todo que perder

Autor: Fernando Lamata, psiquiatra y ex secretario general del Ministerio de Sanidad.

Font: http://blogs.publico.es/dominiopublico/5256/nada-que-perder-todo-que-perder/

Data: 29 de maig de 2012

Enllaç a l’article Nada que perder, todo que perder en PDF

 

Aplicació didàctica

Per a comparar els models econòmics, socials i especialment sanitaris dels Estats Units i dels països d’Europa. PER ALS ALUMNES DE 3r D’ESO I DE 1r DE BATXILLERAT.

Resum:

En aquest article es comparen els sistemes de salut dels Estats Units i d’Europa.

Estats Units va apostar des del seu origen per un sistema social i sanitari basat en les regles del joc del lliure mercat (qui té recursos té una bona sanitat, qui no té recursos no). Segons l’autor açó és degut a que els Estats Units és un país jove que no ha patit cap catàstrofe general, a que cada persona individualment pensa que pot triomfar sense ajuda, i que l’Estat quant més lluny millor, que aquest no ha de ficar-se en cap assumpte personal, ni tan sols en la pròpia salut.

Mentretant Europa ha patit al llarg de la seua història moltes crisis, guerres, epidèmies, unes condicions de vida molt dures i catàstrofes de tot tipus, i açò ha provocat que els europeus hagen assumit que una persona sola no podia defendre’s de les possibles eventualitats del destí i que necessitava associar-se amb altres persones per a estar protegida, i per això van crear sistemes de protecció col·lectius pagats per tots, com la sanitat pública (també l’educació o les pensions). Però aquests sistemes de protecció no són inalterables, i la bonança europea des de fa anys ha fet que els més joves no vegen que res és etern, i que el que tant ha costat de construir és pot desmantellar i malvendre al capital financer internacional. A més aquest capital financer està ofegant econòmicament als països europeus aprofitant una crisi originada per aquest propi capital financer i especulatiu.

En definitiva, estem en una crisi, en un moment de canvi. La pregunta és: ¿mantindrà la població europea els seus sistemes de protecció col·lectius de tipus sanitari (molt més eficients i barats que els dels Estats Units)? o cedirà a la lògica del lliure mercat que vol privatitzar aquests recursos estratègics només per aconseguir beneficis unes quantes empreses privades? La qüestió i sobretot la resposta és política, és social, és de tots i totes nosaltres.

 

Article

Muchas veces me he preguntado por qué era tan difícil desarrollar un sistema sanitario universal en EEUU y por qué, en cambio, había sido posible en Europa. Ahora que los ataques del nuevo capitalismo financiero ponen en cuestión el modelo social europeo; ahora que mientras a la sanidad pública se le recortan más de 10.000 millones € poniendo en riesgo su futuro, se le dan a Bankia otros 19.000 [ahora ya son 23.500], vuelve a cobrar actualidad esta pregunta.

La hipótesis que presenté hace dos años en una Jornada sobre la Reforma Sanitaria de Obama organizada por la FADSP apuntaba dos factores relacionados entre sí: por un lado, desde que hace cien años EEUU había comenzado a ser potencia dominante no había conocido una derrota total, seguía siendo el Imperio, y por eso no era consciente de que “podía perderse todo”. Y, por otro lado, desde que empezó a forjarse como Nación, la mayoría de los norteamericanos estaban convencidos de que una persona siempre podía salir adelante con su propio esfuerzo, gracias al ejercicio de su libertad. Eran invencibles y Dios estaba de su lado (In God We Trust).

En Europa muchos años de historia habían fraguado otra psicología colectiva. Después de siglos de feudalismo, el desarrollo del capitalismo industrial impuso a los trabajadores unas condiciones de vida muy duras; la mortalidad infantil superaba los 150 por 1000 nacidos vivos (más que hoy en los países más pobres del planeta), se pasaba hambre física y no había ninguna protección social. Los trabajadores y los campesinos no tenían “nada que perder”. Eran conscientes de que un hombre solo no podría defenderse y necesitaba asociarse con otros trabajadores. El movimiento obrero fue adquiriendo fuerza y la revolución soviética hizo patente la amenaza para el orden establecido. Las luchas obreras y el miedo al comunismo fueron creando condiciones para que los capitalistas cedieran parte de su riqueza, de su poder, en toda Europa.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »