LLIBRE. “Los cosacos” de John Ure (1999), una aproximació històrica

Portada - John Ure - Los cosacosRESSENYA. John Ure:

“Los cosacos” (1999)

Barcelona, Editorial Ariel, 2002

205 pàgines, mapes, bibliografia, índex analític

Ressenya

Què és un cosac? Quines imatges ens vénen al cap en sentir aquesta paraula? Això és el que es pregunta el diplomàtic i escriptor anglés John Ure, i tracta de respondre-ho amb aquesta obra. No és un estudi voluminós, sinó més bé un assaig històric del poble cosac, des de les primeres referències al segle XV fins a la Perestroika i la caiguda de l’URSS a finals del segle XX.

L’obra comença amb una introducció molt literària i bella, amb la descripció de dos moments importants de la història dels cosacs. El primer al 1814, durant la parada militar dels vencedors de Napoleó Bonaparte a Londres, en la qual van participar els cosacs del tsar Alexandre I, i on van causar molta expectació i l’inici del mite romàntic de les virtuts cosaques a Occident. L’altre moment es va donar el 22 de gener de 1905, quan el tsar Nicolau II va ordenar a la l’exèrcit i a les forces cosaques carregar contra una multitud pacífica que estava manifestant-se a Sant Petersburg per a demanar millores laborals, en el que es coneix com “Diumenge sagnant”.

James McConnell, "Diumenge sagnant 1905" (1965)

James McConnell, “Diumenge sagnant 1905” (1965)

Admiració romàntica a Occident i un cert respecte, repulsió i temor a Orient. Aquesta és la visió clàssica del món cosac.

Els cosacs tradicionalment han sigut un poble guerrer. Cosac deriva de la paraula kirguís kazak que vol dir home lliure o aventurer. Eren un poble propi de terres de frontera, considerades a Occident com a llunyanes i inhòspites, i de vida molt dura. Ocupaven el sud de Rússia, la conca del riu Don, la part baixa del riu Dnièster (“cosacs zaporogos”), terres del Volga i el nord del Caucas (el riu Terk). La seua vinculació amb Rússia es va iniciar al segle XVI, amb el tsar Ivan IV Vasiliech, conegut com Ivan el Terrible (1530-1584), i des d’aleshores van tenir una vinculació especial amb els tsars russos com a forces armades i repressores d’elit, si bé van protagonitzar algunes rebel·lions que van posar en perill la mateixa Rússia.

Aquesta obra és un assaig breu, però repassa les fites principals de la història i l’evolució del poble cosac, encara que de quan en quan cau en tipismes i es tira de menys alguna explicació etnogràfica més detallada, en especial sobre el seu estil de vida i la seua estructura social.

També cal destacar l’anàlisi de les impressions que tenien els coetanis dels cosacs. En açò destaquen les visions angleses (així com les comparacions que fa dirigides a un públic anglosaxó) i sobretot de la literatura russa, entre d’altres: Aleksandr Puixkin o Pushkin (1799-1837), amb la novel·la La filla del capità sobre la revolta de Pugatxov; Nikolai Gogol (1809-1852), amb Taràs Bulba; Lev Tolstoi (1828-1910), amb Els cosacs; Borís Pasternak (1890-1960) en el principi de Doctor Givago; o Mikhaïl Xólokhov o Sholojov (1905-1984), amb El Don de plàcides aigües.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

LLIBRE. “El tigre” de John Vaillant (2010), la crònica humana i animal de la remota Sibèria

Portada - VAILLANT - El tigreRESSENYA. John Vaillant:

“El tigre” (2010)

Subtítol: “Una historia real de venganza y supervivencia”

Barcelona, Editorial Debate, 2011

Fotografies, notes al final, bibliografia, 382 pàgines

Ressenya

“El tigre” es un relat de no-ficció amb algunes dosis de suspens, que relata la persecució i caça d’un tigre d’Amur (Panthera tigris altaica), el qual va devorar dos persones en desembre de 1997 al territori del Primorski o Primorje, a l’extrem més oriental de Rússia, a la vora del Pacífic nord.

Amb un argument tan senzill ens trobem amb una obra interessant, fàcil de llegir i que enganxa. També es repassa la història de la caiguda de l’antiga Unió Soviètica comunista i la creació d’una nova Rússia capitalista i oligàrquica, però sobretot ens endinsa en un territori geogràfic natural, salvatge i llunyà, a l’altra punta del món, amb pobles indígenes, xamans, russos perduts i buscadors d’una nova vida, exmilitars, caçadors furtius i uns funcionaris que volen salvar de l’extinció una de les espècies de tigres més amenaçades del món pel comerç il·legal d’animals. Així el llibre esdevé tot un compendi sobre la història i la situació actual del tigre d’Amur, però també de la gent que hi viu en aquell territori, el Primorski o Primorje, i de les diverses relacions del ser humà amb un medi natural tan poc agraït i feréstec.

Tigre d'Amur ("Panthera tigris altaica")

Tigre d’Amur (“Panthera tigris altaica”)

És un llibre recomanable per a lectors/es que els agraden les històries de suspens de vida i mort, i amb explicacions de la natura i un poc d’història, així com les històries exòtiques. Jo he gaudit molt amb les seus pàgines si bé algunes vegades m’ha semblat un poc desordenat i repetitiu.

Nota final: respecte el gènere de novel·la de no-ficció cal apuntar que és molt antic, ja que és un tipus de relat basat en fets verídics però amb elements estilístics propis de la narrativa. Molts autors antics es podrien incorporar en aquest gènere, si bé es considera que el seu inici oficial va ser la publicació de l’obra “A sang freda” de Truman Capote el 1966.

–  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “El Imperio” de Ryszard Kapuscinski (1993), una crònica de l’URSS imperial i la seua desfeta

Portada - Kapuscinski - El ImperioRESSENYA. Ryszard Kapuscinski:

“El Imperio” (1993)

Barcelona, Editorial Anagrama, 2008

359 pàgines, castellà (original en polonès), bibliografia final i cites il·lustratives abans de cada capítol.

RESSENYA

Aquesta obra és un relat periodístic a mitjan camí entre l’assaig polític, social i històric i un llibre de viatges, i el seu centre d’interés és l’antiga URSS: les seues característiques, la seua caiguda, entre 1989 i 1991, i el futur d’aquest territori.

Esta dividida en tres parts:

1. Els primers contactes de l’autor amb l’URSS, allà pel 1939, quan era només un xiquet, i anys després, durant l’hivern de 1967, en un viatge amb el Transsiberià.

2. Els anys 1989, 1990 i 1991, quan l’autor viatja per un país en clara fallida, durant la caiguda de l’URSS, de l’Imperi. En esta part s’analitza amb relats personals fins a quin punt l’Imperi fou despersonalitzador, absolutista i ineficaç, i es perfilen els problemes del futur immediat, en especial el problema del nacionalisme basat en els fonamentalismes religiosos.

3. La tercera part és un recull d’opinions i reflexions, fruit de converses i lectures.

Ryszard Kapuściński (1932-2007), va ser un periodista, historiador, escriptor i assagista polonès. Va treballar com a corresponsal a l’estranger, i fou especialista en la descolonització i en el Tercer Món. La seua obra és extensa i variada, i on destaquen obres com L’Emperador, sobre el emperador de Etiòpia Haile Selassie, El Sha, sobre l’època del Sha Mohamed Reza Pahlevi de Iran, Un dia més amb vida, on narra la descolonització portuguesa d’Angola el 1975 i les seues conseqüències, o Viatges amb Herodot, un llibre de difícil classificació on fa un homenatge a la Història d’Herodot i als que viatgen preguntant-se com és el món i per què és com és, als que traspassen les fronteres físiques i mentals.

Es tracta d’una obra molt fàcil de llegir, molt atractiva i ben escrita. És un magnífic retrat de la grisor burocràtica comunista. Destaca l’explicació dels crims contra la humanitat de l’estalinisme. També és una exposició de les herències i dels problemes que el totalitarisme soviètic ha deixat a Rússia, i a tots els països que conformaven el que Kapuscinski anomena L’Imperi, l’últim imperi territorial que ha existit, l’antiga URSS.

ÍNDEX DE CITES

1. Sobre la importància dels símbols per a un poble sense Estat (Armènia). Pàgina 57

2. Tres plagues amenacen al món. Pàgina 266

3. METÀFORA DE LA HISTÒRIA DE L’URSS. Pàgina 327

4. La Perestroika. Pàgina 334

5. Herències de l’antiga URSS. Pàgines 344-346

6. Processos i problemes de la vida russa a partir de 1993. Pàgines 348-349

CITES

1. Sobre la importància dels símbols per a un poble sense Estat (Armènia). Pàgina 57

“Un pueblo desprovisto de Estado busca salvación en los símbolos. La preservación del símbolo cobra para él tanta importancia como la defensa de las fronteras. El culto al símbolo se convierte en el culto a la patria. Es un acto de patriotismo.”

2. Tres plagues amenacen al món. Pàgina 266

“Al mundo lo amenazan tres plagas, tres pestes.

La primera es la plaga del nacionalismo.

La segunda es la plaga del racismo.

Y la tercera es la plaga del fundamentalismo religioso.

Las tres tienen un mismo rasgo, un denominador común: la irracionalidad, una irracionalidad agresiva, todopoderosa, total. […]”

Continuar llegint: Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “La mare” de Maksim Gorki (1907)

Portada - GORKI - La madreRESSENYA. Maksim Gorki: “La madre” (1907)

Madrid, Editorial Edaf, S.A., 1997

394 pàgines, castellà, pròleg d’Andrés Sorel (pàgines 9-21)

RESSENYA

La mare” de Maksim Gorki és una d’eixes novel·les a les quals t’acostes amb veneració i una mica de por: “una obra mestra”, “una referència literària indispensable”, “un relat transcendental”… Però quan a un llibre així li lleves les idees preconcebudes, i tot el soroll de les opinions pedants, al final només queda un llibre i un lector.

Aquesta novel·la de Maksim Gorki, publicada el 1907, es considera una de les principals obres d’aquest autor rus i que va tenir major transcendència en el seu temps. S’ha considerat una novel·la política o propagandista, ja que va fer apologia de les idees més revolucionàries del moment (el socialisme i l’anarquisme), en un context d’autocràcia tsarista i poc després de la revolució fallida de 1905.

La novel·la narra la història d’una camperola rusa, Pelàgia, coneguda com “la mare”, que és analfabeta políticament però que gràcies al seu fill, Pavel, i els seus amics comença a descobrir les idees socialistes i el món dels revolucionaris russos que volen canviar l’ordre injust de la societat. Al principi Pelàgia rebutja qualsevol activitat política per por, però a poc a poc el personatge anirà evolucionant i al final “la mare” anirà compromentent-se amb la postura del seu fill i els seus companys, i es preocuparà per ells com si fos la mare de tots. En un determinat moment Pavel serà detingut per la policia tsarista, i a partir d’aquí la mare s’involucrarà en la lluita dels treballadors i contra la tirania, amb una actitud reverencial i quasi religiosa pel nou món que els revolucionaris volen construir. Pavel i els seus companys seran jutjats en un judici quasi teatral, del qual ja se sap el veredicte. L’al·legat de Pavel en aquest  judici és tot un manifest revolucionari i de futur. Seran declarats culpables i desterrats a Sibèria. El judici i la por a les represàlies no aparta a Pelàgia de la seua activitat política. Serà descoberta per la policia i colpejada. La novel·la acaba oberta, sense saber ben bé què passa amb la mare.

Ens trobem per tant davant d’una novel·la de descobriment, on acompanyem a una humil camperola russa en el seu procés d’implicació política davant les injustícies que pateix el seu poble. El fet de posar a una persona humil, poregosa i amb prejudicis, una dona major, com a protagonista permet a Maksim Gorki introduir-nos a poc a poc en el món dels que volen canviar el món, i fer que entenguem les seues raons des del punt de vista emocional a més del racional. És un exercici d’empatia i de compasió, de posar-se en el lloc de l’altre, de sentir com l’altre, de veure les coses des de la seua perspectiva. Per això, aquesta novel·la és considera propagandista i molt important dins de la novel·lística russa. La novel·lística russa del segle XIX i principis del XX fou molt rica i variada, i caracteritzada per criticar les institucions, la corrupció i les injustícies de l’autocràcia tsarista i per defensar un nova societat més justa, i per mostrar una certa manera idealitzada de ser del poble rus, una manera de ser basada en la força de la seua espiritualitat i en els seus lligams fraternals.

Maksim GorkiSobre l’autor: Maksim o Màxim Gorki, l’autor de “La mare”, i que es deia realment Alexéi Maximovich Pechkov (1868-1936), va ser un novel·lista, autor teatral i assagista rus, creador de l’anomenat realisme soviètic. Va nàixer el 1868, fill d’una família humil, a Nijni Nóvgorod (rebatejada com a Gorki en el seu honor i que va mantenir aquest nom entre 1932 i 1991). El seu nom literari, Gorki, significa en rus “amarg”. A poc a poc va anar fent-se conegut pels seus relats, i cap a finals del segle XIX va anar abandonant el romanticisme dels seus inicis i va començar a escriure influït pels problemes socials i compromés amb el moviment revolucionari. El 1907 va escriure La mare a Capri (Itàlia), on se n’havia anat per problemes de salut. El 1915 va tornar a Rússia, va recolzar la Revolució de 1917 i va ser membre actiu de les organitzacions literàries soviètiques. Després d’un altre interval de temps a Itàlia va tornar a Rússia el 1928 convidat per Stalin, qui volia recolzar-se en el seu prestigi, i on va viure, defenent el règim soviètic, fins la seua mort a Moscou el 1936.

Per acabar, malgrat ser una novel·la de lectura recomanable, crec que no és massa adequada per a joves, ja que és lenta en diversos moments i amb una narrativa que ha quedat antiga. A més a més per a entendre-la crec que cal tenir una certa idea del context històric i social del moment. En definitiva, em sembla que és una novel·la per a grans lectors i valents, amb ganes de superar i de gaudir l’encontre que sempre suposa un llibre i un lector, sense les pedanteries que altres puguen dir. Per a que no t’ho conten.

Aplicació didàctica

He seleccionat dos textos que crec que són molt adequats per a veure en classe, referents a la societat industrial.

1. El primer és sobre el paisatge d’una ciutat industrial i la gent que hi viu. En la majoria de llibres de text de Ciències Socials tenim textos literaris de Dickens sobre la industrialització i les seues conseqüències socials. Aquest de Gorki no ho desmereix en absolut, és un repàs magnífic i molt humà per a introduir-se en aquest tema.

2. El segon text és una apologia del socialisme que fa Pavel Pavlov, el fill de Pelàgia (la mare), en el discurs que pronuncia en el judici que li fan per haver participat en una manifestació. Encara que té un cert punt antic i desfasat és un bon resum de les idees que movien als revolucionaris durant l’època més cruenta de la revolució industrial. Val la pena, sobretot perquè no està tan desfasat.

CITES

1. DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE INDUSTRIAL I DE LA GENT QUE HI VIU. Pàgines 27-30 (en valencià).

– Enllaç al text en pdf en valencià – Enllaç al text en pdf en castellà

“La sirena de la fàbrica llançava el seu clamor estrident, cada dia, a l’aire fumat i greu del raval obrer. I de les casetes grises eixien precipitadament, com a paneroles espantades, gents esquerpes, amb el cansament encara en els músculs. En l’aire fred de l’alba, anaven pels carrerons sense pavimentar cap a l’alta gàbia de pedra que, serena i indiferent, els esperava amb els seus innumerables ulls, quadrats i viscosos. Se sentia el xipolleig dels passos en el fang. Les exclamacions ronques de les veus dormides es trobaven unes amb altres: injúries grolleres esgarraven l’aire. Hi havia també altres sons: el soroll sord de les màquines, el xiulet del vapor. Ombrívoles i adustes, les altes xemeneies negres es perfilaven, dominant el barri com grosses columnes.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

VÍDEOS de la Revolució Russa (1917)

PotemkinVÍDEOS DE LA REVOLUCIÓ RUSSA (1917)

Índex

  1. Resum de la Revolució Russa (1917-1941)  (6’ 02’’)
  2. 1/2 Història de la Revolució Russa  (8’ 46’’)
  3. 2/2 Història de la Revolució Russa  (5’ 50’’)
  4. Discurs de Lenin el 1919. Què és el poder soviètic?  (2’ 40’’)
  5. Diez días que conmovieron al mundo (1967)  (1 hora 16’ 36’’)
  6. El cuirassat Potemkin (1925), director Sergei M. Eisenstein, fragment de l’escala d’Odessa  (6’ 24’’)

1. Resum de la Revolució Russa (1917-1941)  (6’ 02’’)

Llegeix la resta d’aquesta entrada »