FOTOGRAFIA. Excursió històrica i fotogràfica per Alcoi

Detall de…

 

El passat 31 de gener de 2019 vam fer una excursió a Alcoi amb els alumnes de 2n de BAT. El motiu era eixir un dia de l’aula; l’excusa era veure elements històrics dels segles XIX i XX d’una antiga ciutat industrial. Alcoi, el meu poble, era l’opció més còmoda.

Enguany no tinc massa ganes d’organitzar res, però em va animar Almudena, una alumna que el curs passat va llegir la novel·la Els lluitadors de Francesc Gisbert i va quedar impressionada pel que contava. Fa temps vaig fer una ressenya sobre aquesta novel·la (podeu consultar-la en aquest enllaç), i encara que no em va agradar reconec que té elements històrics interessants per als alumnes. Vaig quedar fins i tot amb Francesc, l’autor, per a que vinguera a mitjan matí, però a última hora em va avisar que no podia, per culpa d’un refredat cruel. 

Per a que l’excursió tinguera un poc de tensió (i per a que es fixaren en allò que volíem) vaig preparar una mena de gimcana fotogràfica. Els alumnes havien d’anar amb el mòbil en la mà, els vam donar una llista d’espais i edificis i podien fer totes les fotografies que volgueren. En acabar l’excursió me n’havien d’enviar només huit. Per als alumnes que no van vindre, pel motiu que fóra, també els vaig preparar un “treballet”. Ah! En les fotos no podia eixir cap persona, per si de cas.

Per si és del vostre interés, ací teniu el full que vaig facilitar als alumnes: Gimcana fotogràfica a Alcoi (31-01-2019)

Tot seguit compartisc la foto de grup (amb cara de fred) i una selecció de fotos dels alumnes.

Galeria amb la selecció de les fotos dels alumnes (clica damunt per a veure-les millor):

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

URBANISME. Documental: “Barri Viu – Barri Boom” (Alcoi, 2008)

aparcament solars el partidor 90

Fitxa

  • Títol complet: “Barri Viu – Barri Boom. Derribando el olvido”
  • Realització i muntatge: Diego Jorge Álvarez
  • Iniciativa de l’Associació de Veïns El Partidor (Alcoi, País Valencià)
  • Any: 2008
  • Durada: 46 minuts

Explicació

Els veïns del barri del Partidor, al centre històric d’Alcoi (País Valencià), es veuen assetjats per una política urbanística basada en l’enderrocament de cases obreres antigues, per a fomentar l’especulació immobiliària en uns solars al mateix centre de la ciutat. També es troben davant la deixadesa i el menyspreu per part dels governants per conservar el patrimoni històric que representen els habitatges obrers d’aquesta ciutat, la qual va ser bressol de la revolució industrial al País Valencià.

Alcoi no són només cases modernistes o festes de moros i cristians. La classe treballadora d’Alcoi va ser protagonista del desenvolupament industrial i va estar al capdavant de les reivindicacions socials que volien millorar les seues condicions de vida, en el que es considera una lluita històrica per la seua dignitat.

Cal recordar que els drets de hui són conseqüència de les lluites del passat; a l’igual que els drets de demà ho seran de les lluites de hui. Aquests fets històrics, aquestes lluites, van tenir el seus escenaris, i un d’ells és aquest barri popular d’Alcoi.

Per tant, a l’igual que va passar amb la destrucció de la vila antiga, el que està passant al barri del Partidor és la destrucció d’un dels últims testimonis d’habitatges del patrimoni industrial històric d’Alcoi. També és la destrucció d’un espai de convivència per part d’uns veïns que han vist com es degradava el seu barri fins a un punt pràcticament irreversible.

Esborrar un barri obrer és més que esborrar (o remodelar) un espai urbà actual; és esborrar també un testimoni del passat que a hores d’ara no és ideològicament favorable per als interessos dels poders polítics establerts. Evidentment conservar aquest barri tampoc és favorable per als interessos econòmics dels especuladors.

Com es diu al documental:

“En l’espai es juga el major envit del poder, i el nou urbanisme és la tècnica idònia per a instrumentalitzar l’espai, i acabar així tant amb els conflictes presents com amb la memòria dels combats antics.”

Documental: “Barri Viu – Barri Boom. Derribando el olvido”

Nota: aquest documental està dividit en cinc fragments a Youtube. Per això, a més d’inserir la primera part, pose tots els enllaços a continuació:

Part 1  –  Part 2  –  Part 3  –  Part 4  –  Part 5

Copy Left Creative Commons – No Comercial

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TEMA. El gran capitalisme. La Segona Revolució Industrial

Piràmide social del capitalismeTEMA 4

El gran capitalisme. Les grans potències europees

La Segona Revolució Industrial

Curs: 1r de BAT

Esquemes – Apunts

Presentacions de diapositives

  • La 2a Revolució Industrial: del capitalisme al moviment obrer, per Eladi Fernàndez, 33 diapos, en català, enllaç
  • La Segona Revolució Industrial i l’Imperialisme (per mguadu fb), 33 diapos, en castellà, enllaç
  • La Segona Revolució Industrial i l’Imperialisme (per Isabel Moratal), 69 diapos, en castellà, enllaç

Altres recursos

  • Dossier. La revolució industrial. El proletariat, bloc atenearte, enllaç
  • DOCUMENTAL. “Charles Darwin i l’arbre de la vida”, sobre l’evolucionisme, BBC, 2009, enllaç

Pel·lícules

 –

TEMA. La revolució industrial. La societat industrial. Els moviments obrers

1 revolució industrialTEMA 3

La revolució industrial

La nova societat de classes

El naixement dels moviments obrers. El socialisme i l’anarquisme

Curs: 4t d’ESO – 1r de BAT

Esquemes – Apunts

Presentacions de diapositives

  • La revolució industrial, MOLT BO, per Eladi Fernàndez, 27 diapos, en català, enllaç
  • La revolució industrial (per profesorfrancisco.es), 42 diapos, en castellà, enllaç
  • L’aparició del moviment obrer (per Rafael Urías), 13 diapos, en castellà, enllaç
  • Marxisme i anarquisme, 7 diapos, en català, enllaç

Mapes

  • Mapa. Europa. La difusió de la Revolució Industrial, enllaç
  • Mapa. Europa. Els congressos de la I-II Internacional, enllaç

Altres recursos

  • Dossier. La revolució industrial. El proletariat, bloc atenearte, enllaç
  • Esquema visual sobre Karl Marx, enllaç

Documentals

  • DOCUMENTAL. “¿Qué hizo la Revolución Industrial por nosotros?” 6 capítols de 30 minuts, BBC, 2003, en castellà, enllaç al 1r capítol

Pel·lícules

  • Oliver Twist (Roman Polanski, 2005)
  • Germinal, director Claude Berri, 1993, recursos didàctics: rec. 1rec. 2rec. 3
  • Daëns, director por Stijn Coninx, 1992

Lectures – Articles

  • ARTICLE. “La propiedad es un robo“, per Julián Casanova, sobre Pierre Joseph Proudhon i l’inici de l’anarquisme, 27/06/2013, enllaç

Lectures – Llibres

  • LECTURA. Francesc Gisbert: “Els lluitadors” (2005), enllaç a la ressenya
  • LECTURA. Maksim Gorki: “La mare” (1907), descripció d’un paisatge industrial i d’una manifestació obrera un 1r de Maig, enllaç a la ressenya
  • LECTURA. Mario Vargas Llosa: “El Paraíso en la otra esquina” (2003), enllaç a la ressenya
  • LECTURA. Werner Blumenberg: “Marx” (1962), biografia de Karl Marx amb textos interessants, enllaç a la ressenya

LLIBRE. “El Paraíso en la otra esquina” de Mario Vargas Llosa (2003), una evocació de Paul Gauguin i Flora Tristán

Portada - Vargas Llosa - El Paraíso en la otra esquinaRESSENYA. Mario Vargas Llosa

“El Paraíso en la otra esquina” (2003)

Madrid, Alfaguara, 2003

488 pàgines, castellà

RESSENYA

Aquesta és una novel·la sobre la vida de dos persones del segle XIX i la seua recerca de la felicitat: la feminista i revolucionària Flora Tristán (1803-1844) i el seu nét, el famós pintor postimpressionista Paul Gauguin (1848-1903), que malgrat no coincidir cronològicament, sí que van compartir la vocació de viure plenament.

Flora Tristán és filla d’un ric burgès del Perú independent, que viu en la misèria al París de principis del segle XIX i es explotada pel seu marit, de qui acabarà separant-se. Va viatjar infructuosament al Perú per fer valer els seus drets com a descendent de la rica família Tristán, i a Anglaterra, per estudiar la situació dels obrers i de les dones, sobretot de les prostitutes. Arran la seua conscienciació social es dedicarà a estudiar les idees dels socialistes utòpics i es llançarà a defensar els drets dels obrers i de les dones. Voldrà crear la “Unió Obrera”, una mena d’Internacional Socialista avant la lettre, però cansada i malalta morirà abans de veure acomplits els seus somnis.

Paul Gauguin és un pintor francés postimpressionista, turmentat pel desig de tornar al món primigeni, bàsic, sexual i salvatge de les cultures primitives. Deixarà la seua faena de corredor de Borsa, abandonarà la seua dona i els seus cinc fills, i es dedicarà plenament a pintar. Fart de la civilització s’embarcarà cap a Tahití, al bell mig de l’oceà Pacífic, i després recalarà a les Illes Marqueses. Allí morirà, lluny, molt lluny d’Europa i del món civilitzat, però prop del primitivisme que tant cercava. Ens deixarà les seues colpidores pintures com a testimoni del seu periple vital a la recerca de la felicitat.

Aquesta novel·la és un relat sobre el món de les utopies que fou el segle XIX. Una protagonista, ella, vol avançar cap a una societat millor; mentre que l’altre, ell, vol tornar a un hipotètic salvatgisme primitiu. El dilema està entre avançar, cap a una cosa que no existeix encara, o tornar enrere, cap a una cosa que no sabem si ha existit mai fora del món dels somnis. Endavant i enrere. El nexe d’unió és clar: el desig d’aplegar a un Paradís on siga possible la felicitat per als éssers humans. Flora intentarà aplegar al paradís quedant-se a França i entregant-se en cos i ànima a la causa de la revolució. Una revolució obrera, social i també dels costums, i que allibere a les dones, i en el pla personal rebutjant el sexe. Gauguin intentarà aplegar al paradís anant-se’n. Serà una revolució personal feta en el camí, en la distància, rebutjant la hipocresia del seu món, llançant-se a la sexualitat sense tabús, i sobretot serà una revolució plasmada en la seua manera de pintar, els seus colors i els seus temes. Llegeix la resta d’aquesta entrada »