LLIBRE. “El món d’ahir. Memòries d’un europeu” d’Stefan Zweig (1944)

zweig - el mundo de ayerRESSENYA. Stefan Zweig:

“El món d’ahir. Memòries d’un europeu” (1944)

  • Barcelona, Editorial Quaderns Crema, 2001
  • 536 pàgines, català.


[En castellà]

  • Stefan Zweig: El mundo de ayer. Memorias de un europeo  (1944)
  • Barcelona, Editorial Acantilado, 2009
  • 546 pàgines, castellà.

Ressenya en PDF (per a imprimir)

Ressenya

El món d’ahir. Memòries d’un europeu és l’autobiografia de l’escriptor austríac Stefan Zweig (1881-1942), publicada pòstumament el 1944.

L’obra és un recull de records personals i professionals de l’autor des de la seua infantesa fins poc abans de la seua mort, però no de manera sistemàtica, sinó segons la importància que li concedia Zweig als fets de la seua vida. Per exemple parla molt poc dels seus èxits i de la seua popularitat, deguda a les seues novel·les, biografies i obres de divulgació cultural que van ser molt ben rebudes en la seua època. Un dels motius del seu èxit va ser que les seues obres estan molt ben escrites, tenen arguments molt atractius com relats històrics o vitals èpics, i també tenen un caràcter pedagògic molt sincer i sense cap rastre de supèrbia o condescendència intel·lectual.

Zweig en aquesta autobiografia a més a més es dedica a analitzar el món que li va tocar viure. Primer el món aparentment tranquil i estàtic d’abans de la Primera Guerra Mundial, a l’Imperi Austrohongarés, per passar a narrar tot seguit l’horror de la guerra, la Gran Guerra, el “suïcidi d’Europa”, i les seues dramàtiques conseqüències en la consciència europea. L’auge del nazisme serà un capítol trist d’una Europa que Zweig veu que s’aboca altra volta cap al desastre. Per a ell només quedarà l’exili, ja que és un autor d’origen jueu, heterodox i cosmopolita, que no té cabuda en eixos països que tant estima. Zweig reivindica una ciutadania europea comuna, culta, tolerant, pacífica i no accepta ni vol entendre eixa Europa cada volta més fanatitzada, més violenta i destructiva.

Una altra part important d’aquestes memòries seran les relacions de Zweig amb alguns dels principals personatges de la cultura de l’època, com Rilke, Rolland, Thomas Mann, Hermann Hesse, Sigmund Freud o Salvador Dalí. Aquests personatges són d’un país que no està als mapes, sinó en la ment de les persones. Són gent inquieta, culta i amb esperances d’un futur millor, però en poc temps es trobaran separats per fronteres artificials, ràpidament fortificades amb armes i crits ensordidors, de ferro i metralla, hostils i destructives. Açò serà el que provocarà la mort primer anímica i després física d’Stefan Zweig, un esperit massa culte, sensible i tolerant per a l’època que li va tocar viure.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

VÍDEOS. Campanyes d’Amnistia Internacional

amnistia internacional catalàPetites obres d’art del món de la publicitat

(Amnistia Internacional)

Molt recomanable.

Per a pensar, per a emocionar-se, per a indignar-se, per a comprometre’s.

ÍNDEX

1. De peu per la llibertat els últims 50 anys. Però encara queda un llarg camí… 

2. Projecció. Tu pots salvar drets humans 

3. La nina russa. No deixes que l’encant de Rússia ens faça oblidar les seues atrocitats 

4. Fi a la pena de mort 

5. Mercat de bestiar – Esclavitud

6. Tots contra tots. Algú a favor?  

7. La teua firma és més important del que tu creus  

8. Children see, Children do [No és d’Amnistia Internacional]


1. De peu per la llibertat els últims 50 anys. Però encara queda un llarg camí… 

(27-05-2011)

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

ARTICLE I MÚSICA. Tolerància gràcies a l’amor

Tolerància gràcies a l’amor

La tolerància, l’empatia, la bondat, el respecte a l’altre són valors que tenim assumits com a necessaris per a una convivència pacífica, constructiva i feliç. Però de vegades ens resulta difícil explicar-los, assenyalar-los, fins i tot practicar-los.
En adolescents, sense quasi experiència vital, molts comencen a construir, a entendre, el seu lloc en aquest món sobre la base de prejudicis. Per això encara és més difícil explicar-los conceptes de la “família de la bondat”. Aquests prejudicis, portats de casa o vés a saber d’on, són més forts que les explicacions de cap professor o apòstol benintencionat, perquè els permet crear el sentiment de grup, de tribu, en un moment de la seua vida molt delicat i inestable.
Propose una manera d’arribar a ells gens original: si les raons no serveixen, utilitzem les emocions. I quina millor emoció que l’amor, sí, l’amor romàntic, fresc, bonic, perquè tots i totes necessitem estimar i que ens estimen (açò apareix a la coneguda piràmide de necessitats humanes de Maslow). La manca d’amor porta a la depressió i l’ansietat (ho diu la viquipèdia, i si ho diu ella així serà). Amb l’amor podem aconseguir fer bondat, aprendre la tolerància i el respecte, apreciar al diferent, ser més feliços.

Presente dos documents per a mi molt bonics. El primer és un article d’Elvira Lindo publicat a El País, sobre la celebració de Sant Valentí per una cadena de televisió dels EUA, la qual va emetre una història d’amor interracial. El segon document és la cançó Jenifer del grup català “Els catarres”, on un noi català típic s’enamora d’una noia de família immigrant. On hi ha prejudicis sempre trobem alguna història èpica d’amor que els venç. Romeo i Julieta sempre.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Fascismo, Neofascismo y Extrema Derecha” de A. Fernández García; J. L. Rodríguez Jiménez (2001)

Fernández García, A.; Rodríguez Jiménez, J.L.: Fascismo, Neofascismo y Extrema Derecha (2001)

Madrid, Arco Libros, S.L., 2001

102 pàgines, castellà, índex, 4 textos finals, bibliografia.

 

RESSENYA

Aquesta monografia estudia el feixisme, el neofeixisme i l’extrema dreta actual, des d’un punt de vista històric i polític, però també social, cultural, econòmic, i fins i tot psicològic. Tracta d’esbrinar les causes del sorgiment d’aquestes ideologies i moviments socials, els interessos que defenen, els individus i grups socials que hi ha darrere. Analitza de manera breu però molt clara el seu l’univers conceptual, i la seua evolució històrica al llarg del segle XX.

Els autors d’aquest monografia són Antonio Fernández, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Complutense de Madrid, i José Luis Rodríguez, professor d’Història Contemporània de la Universitat Rey Juan Carlos, especialitzat en el neofeixisme i l’extrema dreta.

A l’igual que la resta de d’obres d’aquesta col·lecció de l’editorial Arco Libros, aquesta és una petita monografia molt ben escrita i molt ben estructurada. Per a un historiador, i sobretot si és docent, és molt útil aquesta obra, ja que permet unificar el discurs d’aquesta ideologia al llarg del temps. És a dir permet poder vincular les diferents ideologies totalitàries de nacionalisme exacerbat abans i després de la Segona Guerra Mundial, i fins el present.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »