CURTMETRATGE. “El Circ de la Papallona” (2009)

CURTMETRATGE. “The Butterfly Circus” (2009)

Cartell_The Butterfly Circus_2009Fitxa:

  • Títol en català: “El Circ de la Papallona”
  • Títol en castellà: “El Circo de la Mariposa”
  • Títol original: “The Butterfly Circus”
  • Any: 2009
  • País: Estats Units
  • Director: Joshua Weigel
  • Guió: Joshua Weigel, Rebekah Weigel
  • Actors/Actrius principals: Eduardo Verastegui, Nick Vujicic, Doug Jones, Matt Allmen, Mark Atteberry, Kirk Bovill, Lexi Pearl, Connor Rosen
  • Duració: 20 minuts
  • Sinopsi: El senyor Méndez és propietari del Circ de les Papallones, un espectacle realitzat per artistes que han superat grans dificultats. i que té com a objectiu fer feliç a les persones. Un dia coneixerà a Will, un discapacitat sense braços ni cames, i el destí farà que acabe en aquest circ i supere les seues limitacions per a exemple de la gent amb problemes.

Aplicació didàctica:

Es tracta d’una història de superació personal, amb un argument clàssic però no per això menys recomanable.

Destaca l’ambientació de l’època de la Gran Depressió dels anys 30 del segle XX, després del crac de 1929. També cal recalcar el paper de Will, interpretat per Nick Vujicic, un minusvàlid que ha fet de la seua discapacitat un exemple de superació personal i de reforçament de l’autoestima.

Vídeo en versió original subtitulada (V.O.S). T’acostumes de seguida, de veritat.

(Jo recomane la versió en VOS, però per als que no suporten la versió original n’hi ha una versió d’aquest curtmetratge doblat al castellà mexicà, amb una qualitat més que deficient: enllaç aquí.)

ENSENYAMENT. L’efecte Pigmalió

ENSENYAMENT. L’efecte Pigmalió

Per a explicar-lo comencem amb un vídeo.

1. Vídeo “L’efecte Pigmalió”

Aquest és un vídeo explicatiu de l’efecte Pigmalió aplicat a l’ensenyament molt ben fet i molt recomanable. Dura només 3 minuts. Està realitzat per Jon Dornaletetxe, Rafael Naveiro i María Moraner. En castellà.

2. Explicació breu

L’efecte Pigmalió és un mecanisme psicològic pel qual un resultat s’apropa a les expectatives prèvies perquè inconscientment s’ha modificat la conducta perquè així siga. El nom ve del mite de Pigmalió i la seva estàtua. Segons aquest efecte, una persona espera un resultat concret, que depèn en part d’altres persones o factors externs. La creença que l’obtindrà fa que modifique la manera de comportar-se i llavors altera aquests factors externs; així és molt probable que acabe succeint en contra de les possibilitats inicials. (Informació extreta i reelaborada de viquipèdia)

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Quién vive, quién muere y por qué” de Laurence Gonzales (2003), els ritmes de la supervivència

Gonzales, Laurence: Quién vive, quién muere y por qué (2003)

Madrid, Ediciones Desnivel, 2006

269 pàgines, castellà, apèndix, nota de l’autor, bibliografia

 

 

RESSENYA:

Quién vive, quién muere y por qué no és el típic llibre de supervivència amb dibuixos i receptes per a qui pense que encara pot anar per un món inexplorat i descobrir unes catarates Victòria o una vall encatada amb dinosaures. Aquest llibre tracta temes de supervivència com un fet quotidià, matemàtic, amb forces físiques que interactuen, amb qüestions neurològiques i psicològiques. És a dir, la supervivència com un fet natural, ni èpic ni extraordinari. Per a il·lustrar les explicacions hi ha exemples, on a vegades les persones afectades sobreviuen o no, però amb la morbositat que provoquen aquest tipus d’històries reduïda el més possible. Interessa l’exemple posat com un experiment, on el individus estudiats, persones en aquest cas, reaccionen segons les condicions ambientals i la idiosincràsia de cadascuna d’elles.

El valor d’aquest llibre és que presenta qüestions sobre la vida i la mort en activitats esportives i de risc amb una naturalitat que permet aplicar-les o imaginar-se-les en la vida qüotidiana. Sense pontificar, l’autor dóna alguns consells, explica algunes reaccions típiques humanes i clarifica algunes possibles estratègies per a la resolució de problemes o conflictes. Amb un estil senzill i molt pedagògic.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »