MÚSICA i POESIA. Quin fred al cor, camarada!

Una cançó sobre la Guerra Civil

Aplicació didàctica

  • Guerra Civil (1936-1939), homenatge als soldats que estan al front lluitant per la República i passant molt de fred (“Doncs encara fa més fred al parapet d’avançada!”).
  • També es pot analitzar la propaganda política, la solidaritat, l’esperit de sacrifici, el paper dels intel·lectuals, etc.
  • Poesia, música, bellesa.

Dades del poema i la cançó

  • Poema de Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver (1899-1986). Aquest poema va ser llegit per l’autor en Ràdio Associació de Catalunya el 6 de desembre de 1937, i poc després va ser publicat en el setmanari L’Esquella de la Torratxa.
  • Musicat per Gabriel Sopeña.
  • Interpretat per Loquillo i Maria del Mar Bonet.

Lletra

Quin fred, reïra de bet!*,
quan bufa l’airet de la matinada,
tallant com un ganivet de fulla
esmolada.
 
Doncs encara fa més fred
al parapet d’avançada!
 
Quin fred en nit estelada
amb el cel cruel i net, quan hi ha glaçada
i cap llit no és prou estret ni té prou
flassada.
 
Quin fred al sòl, la paret
d’oficina esbalandrada,
sense foc ni cigarret,
on hom treballa amb calfred
fins a la vesprada,
fins a la vesprada.
 
Camarada,
si sota abric i barret
i amb bufanda ben nuada
oblides que al parapet d’avançada
uns homes lluiten pel dret
de la terra amenaçada
i tens fred,
quin fred al cor, camarada!

* Explicació de “reïra de bet!”: explicació que manifesta impaciència i ràbia, equivalent a “ira de déu!”.

Reïra = intensiu d’ira; bet = eufemisme de déu. (Font reagno)

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

POESIA. “Corrandes d’exili” de Pere Quart (1939)

Exili republicà 1939

L’1 d’abril de 1939, fa 74 anys, el general Franco va emetre l’últim part de guerra: “En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. El Generalísimo Franco. Burgos 1º abril 1939“.

Darrere quedaven quasi tres anys de Guerra Civil i s’iniciava una llarga postguerra, una “pau incivil” segons el professor Julián Casanova, la qual duraria quasi quaranta anys.

En els últims mesos de la Guerra Civil va haver un autèntic èxode de republicans que fugien de les repressàlies del bàndol sublevat, els “nacionals”. La professora Consuelo Soldevilla Oria va estudiar els exilis dels últims dos-cents anys de la Història d’Espanya (enllaç ací), i quantifica l’exili republicà en unes 680.000 persones, de les quals 465.000 es van exiliar a França des de Catalunya, en hivern pels passos dels Pirineus.

Un d’aquests refugiats va ser Joan Oliver (1899-1986), conegut amb el pseudònim de Pere Quart, un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana del segle XX. El seu caminar cap a l’exili va inspirar “Corrandes d’exili“, un poema bellíssim, publicat per primera vegada a Xile al poemari Saló de tardor (1947). Un poema amb les paraules que tot exiliat sent al seu cor quan abandona per la força la seua pàtria…

El cantautor Lluís Llach va fer una versió que va popularitzar aquest poema. Compartisc un vídeo amb imatges de la Guerra Civil i de l’exili republicà i acompanyades pel poema “Corrandes d’Exili” de Pere Quart, amb la música de Lluís Llach, guitarra de Refree i la veu de Sílvia Pérez Cruz.

Més informació

– “Corrandes d’exili”, versió de Lluís Llach, amb l’explicació de la seua trobada amb Joan Oliver (Pere Quart).

– “Corrandes d’exili”, versió d’Ovidi Montllor.

– “Corrandes d’exili”, recitades pel mateix Joan Oliver (Pere Quart) el 1970, al I Festival popular de poesia catalana, realitzat a la sala Price de Barcelona.

– “Corrandes d’exili”, versió Dagoll Dagom, maig 2018

Joan Oliver (Pere Quart), a escriptors.cat

Lletra de “Corrandes d’exili” a edu365.cat

(Lletra del poema) – Llegeix la resta d’aquesta entrada »