29 29+01:00 Setembre 29+01:00 2014
Tinc dos notícies: una bona i l’altra no tan bona. La bona és que he canviat de faena. Des del dilluns 29 de setembre he començat una nova etapa laboral; en concret aniré al Departament de Participació Ciutadana de l’ajuntament del meu poble, Alcoi, al País Valencià.
La notícia no tan bona és que a partir d’ara hauré de deixar de banda una mica el bloc. Historiata ha estat un espai de felicitat els últims dos anys de la meua vida, mentre estava a una faena per a mi horrible i avorridíssima, i per això vull que quede clar que seguiré penjant apunts, però al ritme que puga perquè primer és, evidentment, la família i la faena alimentària. També es complica un poc la meua tornada a la docència, almenys durant un temps.
Per a mi la nova faena és:
- Il·lusionant: perquè tinc moltes ganes de canviar de lloc de faena, de sentir-me un poc útil. Sobretot perquè es tracta d’ajudar a crear un autèntic Departament de Participació Ciutadana al meu poble. Els objectius depenen de l’ambició política i de la demanda ciutadana. En principi treballarem en informar, formar i implementar processos per a desenvolupar una democràcia participativa a nivell local. Com per exemple amb els pressupostos participatius vinculants, el seguiment i l’aplicació efectiva de les decisions preses, el suport a les entitats veïnals, la transparència administrativa, el reforç dels canals de comunicació o la col·laboració amb els diversos consells i assemblees consultives. Per a un científic social, i els historiadors ho som, és il·lusionant. És història immediata.
- Complicada: sí, és una faena complicada, perquè pot tenir un punt d’abstracció molt elevat. Treballarem amb idees i amb la confrontació d’interessos. Si hi ha voluntat es poden fer moltes coses per al bé comú, si no acabarà sent un departament prescindible, que es dedicarà a les festes dels barris i poca cosa més. Per una banda hi ha molta gent indiferent, que no sap, no vol o no pot participar. El repte és provocar-los interés, que les seues veus es facen sentir. Per una altra banda hi ha gent a qui la participació ciutadana li provoca recels o directament rebuig i menyspreu. El repte és convéncer-los, o si açò és impossible almenys cal evitar que obstaculitzen els processos participatius. Tot açò és complicat, però també és un repte ambiciós que val la pena.
- “Perversa”: perquè resulta que és un departament que ha de ser interdepartamental. És a dir, que d’alguna manera toca les competències i funcions de les diferents àrees administratives d’un ajuntament o de qualsevol administració pública. La participació no és, no pot ser, un telèfon més d’un ajuntament. La participació ha de servir per definir col·lectivament el bé comú, i açò es fa, en part, en les decisions que es prenen en la gestió dels recursos públics, més enllà de votar cada quatre anys al partit polític o coloret que més li agrade a cadascú. La participació ha d’incomodar a la gent poderosa acostumada a manar i a gestionar des de despatxos i passadissos plens de racons foscos. Per això, per als poderosos, per als que utilitzen les lleis per al seu profit personal, per als que actuen amb inèrcies de tota la vida, la participació ciutadana és clarament “perversa”.
De tota manera vull deixar ben clara una cosa: m’han enviat a aquest departament de manera legal, sí, però a dit. El recurs jurídic utilitzat és una adscripció provisional, amb motiu d’urgència, perquè cal començar ja a preparar els pressupostos participatius de l’any que ve. De fet a l’Ajuntament d’Alcoi en aquests moments hi ha 25 adscrits provisionals, i jo seré el número 26. Havia d’haver pres possessió el passat 1 de juny (portem ja quatre mesos de retard). Aquest tipus d’adscripció legalment dura un màxim de sis mesos. En aquest temps s’ha de convocar un concurs per a ocupar la plaça i la intenció és que es convoque. No obstant això, al meu ajuntament hi ha alguns adscrits que porten anys i anys al seu lloc, i ningú els ha dit res, i especialment sempre he vist molt tranquils els sindicats. Per la meua part com no tinc grans padrins ni entre els grans buròcrates del meu ajuntament (amb salaris anuals bruts al voltant de 50.000 €), ni entre els polítics de partits de tota la vida, ni entre els capitosts de la gerontocràcia sindical (una autèntica màfia de gent infeliç), sinó que el recolzament a la meua designació ve per part d’un partit polític minoritari, diguem-li Esquerra Unida, és molt possible que en sis mesos o abans s’haja acabat tot, i que m’envien altra volta a alguna cova a ensobrar paperets o a contar clips. Però la veritat és que estic ben tranquil: si consolide la plaça de participació, bé; si no la consolide, també bé. En aquest moment de la meua vida les meues ambicions personals van per uns altres camins o com diu el nom d’una pàgina del facebook “Me pillas en esa etapa de la vida en la q le vas a vacilar a tu p— madre”.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »
HISTORIATA 