TASQUES. «El absolutismo y el parlamentarismo. 2º ESO. Semana 1-5 junio»

Carles I d’Anglaterra, pintat per Anton van Dyck, 1635.

 

Bon dia!

Esta semana vamos a ver dos aspectos muy interesantes del siglo XVII: el absolutismo francés y el camino hacia el parlamentarismo que tomaron los ingleses.

  • En Francia, Luis XIV fue el modelo de monarca absoluto, que tenía todo el poder, y el resto de reyes intentaron imitarle.
  • En Inglaterra, el rey Carlos I tuvo que hacer frente a una revolución del parlamento inglés, que no quería someterse al absolutismo del rey. Este conflicto llevó a una guerra civil, que ganó el parlamento dirigido por Oliver Cromwell. Después juzgaron, condenaron y le cortaron la cabeza al rey inglés. Esta limitación del poder del rey permitió en Inglaterra el desarrollo de la burguesía (los ricos comerciantes) y de la pequeña nobleza rural (gentry), y también permitió la expansión colonial inglesa, sobre todo en las colonias de América del Norte.

Para estudiar este tema hay dos sesiones de tareas, y también podéis elegir entre dos trabajos voluntarios (un texto o una película).

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TREBALL. Epitafis il·lustrats, per a 4t d’ESO

Aquest curs tinc dos grups de 4t d’ESO. El temari és enorme: comença al segle XVIII i arriba fins al present. Ens toca veure el final de l’Antic Règim i tota la Història Contemporània, tant la universal (diguem-ne occidental) com la espanyola i valenciana. Quasi res!

Per a treballar el punt de la Il·lustració, a més a més de les explicacions i de llegir un text extret de la Breu història del món de Gombrich, vaig encomanar als alumnes un treballet per parelles, i em sembla que els ha agradat prou. La veritat és que mai saps si el que proposes en classe eixirà bé o serà un desastre. Havien de fer una làpida, sí, sí, una làpida, amb un epitafi, per a un protagonista de la Il·lustració (un pensador o un rei “il·lustrat”). A la làpida s’havia de veure molt clar el nom, els anys de naixement i mort, una foto, una breu biografia, algunes de les obres que va escriure i alguna cita bonica. Vam utilitzar dos sessions en classe per a que els alumnes pogueren anar fent i jo els poguera ajudar. Havien de portar ells el material i també la informació de cada “mort”. Total, és el típic treball sobre una biografia però amb el morbo de fer una làpida, de penjar-la en una exposició i que tot el món la puga veure (i comparar). En principi, l’exposició estarà fins a Tots Sants.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

ARTICLE D’OPINIÓ: “La gran farsa de les sessions en el Congrés dels Diputats”

La gran farsa de las sesiones en el Congreso de los Diputados

Por Eduardo Garzón Espinosa

Fuente: http://eduardogarzon.net/?p=76

 

El miércoles de la semana pasada visité el hemiciclo del Congreso de los Diputados durante la sesión de control al gobierno. Me habían avisado de que el modo de funcionamiento de esa cámara representativa me iba a sorprender y, en cierto modo, a avergonzar. Y así ha sido; a pesar de ir prevenido y ser consciente de lo que me iba a encontrar, mi indignación ha alcanzado unos niveles inimaginables al observar con mis propios ojos el vergonzoso teatro bipartidista que allí tiene lugar.

Estas sesiones de control se realizan todos los miércoles del año. Consisten en que los grupos parlamentarios realizan una serie de preguntas al equipo de gobierno con el objetivo de controlar su actuación. La idea es que el debate y diálogo con la oposición sirva para enriquecer las medidas políticas o, al menos, para que la ciudadanía pueda conocer la opinión y los motivos que han impulsado al gobierno a adoptar determinadas decisiones.

Sin embargo, estas sesiones son de todo menos “de control”. He aquí los motivos:

 

Llegeix la resta d’aquesta entrada »