LLIBRE. Sicília, any 1667, «La revolució de la lluna» d’Andrea Camilleri


En un dia, només en un dia d’estiu em vaig llegir La revolución de la luna d’Andrea Camilleri. Amb quasi tres-centes pàgines és addictiva. Està ambientada en la Sicília de finals del segle XVII, quan pertanyia a la corona hispànica, sota el regnat de Carles II, l’últim Habsburg.
La novel·la conta la història de la dona del virrei, qui a la mort d’aquest pren el poder. El seu virregnat durarà només un mes, menys d’un mes, en realitat un cicle lunar (per això el títol), i en aquest breu període de temps farà molts canvis: assistirà a les dones desvalgudes, atacarà l’oligarquia corrupta i hipòcrita (en especial el malparit del bisbe), i deixarà impressionades a totes les persones que tracten amb ella.
Em va recomanar aquesta novel·la Alejandro Barber, company de l’institut de Cocentaina. Segons ell és una novel·la recomanable per als alumnes. A més a més en maig va eixir en edició de butxaca. La llàstima és que no està en valencià (editorials, esteu tardant). Després de llegir-la jo no acabe de veure-la com a lectura per als alumnes. Per una banda és una novel·la amb un aire a obra de teatre: hi ha molts diàlegs, pocs espais diferents, la majoria tancats, i encara que no hi ha molts personatges és fàcil confondre’ls. També hi ha alguna escena manifestament sexual, cosa que alegra la lectura, però també amb explotació de les dones i això no és gens «políticament correcte». Encara que siga en el segle XVII. Sí que és cert que hi ha una acció trepidant, hi ha tocs d’humor boníssims, i Eleonora de Mora, la «virreina», és un personatge captivador, molt bella i un tant misteriosa, intel·ligentíssima, una heroïna en tota regla.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “El reino de este mundo” d’Alejo Carpentier (1949)

portada carpentier el reino de este mundoRESSENYA. Alejo Carpentier:

“El reino de este mundo” (1949)

  • Barcelona, Editorial EDHASA, 1978
  • 170 pàgines, en castellà, estudi preliminar de Florinda Friedmann de Goldberg (40 pàgines), pròleg de l’autor on explica la seua concepció de “lo real-maravilloso” de la crònica d’Amèrica.
  • Edició més actualitzada a Alianza Editorial, enllaç

Ressenya

El reino de este mundo” és una novel·la sobre la percepció fantàstica de la gent i la història real d’Haití, entre l’època del colonialisme francés i la seua independència. El protagonista principal és Ti Noel, un esclau negre de la hisenda de monsieur Lenormand de Mezy. Amb ell recorrerem els esdeveniments d’aquest país entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX.

La novel·la comença amb la revolta del manco Mackandal, l’any 1757, el qual va causar pànic entre els latifundistes francesos amb l’ús del verí que feien els servents de les hisendes, fins que l’apressen i l’executen cremant-lo viu en una foguera.

La següent fita és en 1791, quan es feu una reunió dels cabdills negres en una clariana del bosc a “Bois Caiman”, on van preparar la revolta que va culminar amb la independència del país el 1804. Entremig assistirem a l’arribada del general Leclerc amb la seua esposa Paulina Bonaparte, qui agafarà a Soliman, un criat negre, per a que l’atenga durant una epidèmia de calentures. Ti Noel mentrestant anirà a Cuba amb el seu amo, el qual ha fugit després de la violació i assassinat de la seua dona. Anys després Ti Noel tornarà, lliure, però l’obligaran a treballar en la construcció de la fortalesa de La Ferriere del nou emperador negre Henri Christophe, qui resideix al palau de Sans-Souci, enmig d’una cort a l’europea, amb vestits luxosos i un ambient cortesà. La novel·la finalitza amb els últims periples de Soliman i de Ti Noel. El primer acabarà a Europa, i el segon, ja molt vell, retornarà a l’hisenda on va servir de jove per a passar els seus últims dies.

En aquesta novel·la el món real i el fantàstic es barregen contínuament, fins al punt de no saber en algunes ocasions si la història que s’explica és només ficció o si allò que sembla ficció és la història real. De tan irreal i meravellós que és tot.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Un día de cólera” d’Arturo Pérez-Reverte (2007), sobre el 2 de maig de 1808 a Madrid

Portada- Un día de cóleraRESSENYA. Arturo Pérez-Reverte:

“Un día de cólera” (2007)

Sobre el 2 de maig de 1808

  • Madrid, Editorial Alfaguara, 2007
  • 408 pàgines, en castellà, bibliografia comentada, mapa de Madrid de principis segle XIX

Ressenya

Madrid, 2 de maig de 1808. En aquest dia es va produir la famosa revolta popular contra l’ocupació dels exèrcits francesos a Madrid. L’esclat del motí va ser la sospita de l’eixida dels últims membres de la família reial cap a Baiona. En aquesta ciutat del sud de França ja es trobaven el rei Carles IV i el seu fill Ferran, barallats després del Motí d’Aranjuez del mes de març de 1808. L’emperador Napoleó Bonaparte actuava d’àrbitre entre pare i fill, alhora que augmentava la seua presència militar a Espanya. Els avalots al voltant del Palau Reial es van estendre per tot Madrid i prompte una massa enfurismada van atacar als francesos enllà on es trobaren. La reacció no es va fer d’esperar i l’exèrcit francés, comandat per Murat, va contraatacar i va reprimir amb ferocitat els revoltats.

Aquest llibre no té un protagonista concret, més bé són una multitud de persones que aquest dia van intervenir en un o en altre bàndol, o es van quedar a l’expectativa. Entre els revoltats hi havia humils menestrals, gent de classe baixa, i també alguns militars espanyols de baix rang. El fet heroic per excel·lència va ser la resistència de la caserna d’artilleria de Monteleón, comandada pels capitans Daoiz i Velarde. Mentrestant els alts comandaments de l’exèrcit espanyol i els membres de la Junta de Govern van tenir una actitud passiva i col·laboradora amb les forces d’ocupació franceses. També cal destacar la tragèdia dels lúcids, com els anomena Pérez-Reverte, aquelles persones que no estaven d’acord amb la presència francesa però tampoc defensaven la monarquia corrompuda, inútil i caduca dels Borbons espanyols.

Detall de "La càrrega dels mamelucs", de Goya

Detall de “La càrrega dels mamelucs”, de Goya

L’acció de la novel·la transcorre en un dia. Hora a hora i personatge a personatge va perfilant-se un dia de renecs i de ràbia desorganitzada i descontrolada, no de patriotisme ni d’honor, o com molt bé diu l’autor un dia de còlera.

Opinió personal: és una novel·la, no és un llibre d’història, però sí que és un llibre rigorós que ajuda a comprendre la història. Potser jo esperava més explicacions sobre la tragèdia dels anomenats “afrancesats”, i no tant de detall puntual i cartogràfic de la revolta, però en general és un obra que serveix d’introducció per a tractar la crisi de l’Antic Règim a Espanya. També crec que és un gran compendi enciclopèdic que ajuda a clarificar aquesta revolta, la qual sempre ha sigut molt manipulada pels defensors d’un nacionalisme espanyol tendenciós, ignorant i caspós.

Molt recomanable per a adolescents, i per a lectors inquiets amb ganes d’acció.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “El cavall verd” de Joaquín Borrell (1983), una novel·leta sobre l’expulsió dels moriscos

Sobre l’expulsió dels moriscos

Joaquin Borrell, El cavall verd, Picanya, Edicions del Bullent, 2004

159 pàgines, català, amb una introducció, edició original en castellà.

Enllaç a l’editorial

Segons l’editorial: “L’any 1609 Martí Vallalta, soldat llicenciat de les Índies, torna a la seua Marina natal. Aviat té l’ocasió de socórrer Ezme, una jove i misteriosa morisca de la vall de Laguar acusada de bruixeria. Mentre creix el seu amor, comencen els preparatius secrets d’un projecte de la monarquia hispànica, el qual amb arribada dels exèrcits d’Itàlia es posarà en marxa: l’expulsió dels moriscos del regne de València. Quinze mil homes, dones i xiquets, decidits a resistir-hi, s’apleguen a Laguar a les ordres de l’improvisat rei Mellini, moliner de Guadalest. Segons una vella profecia, allí un cavall verd, que els rebels identifiquen amb la muntanya de Pop, salvarà el seu poble dels enemics. S’alça el teló del moment més tràgic i decisiu de l’edat moderna valenciana.”

El seu autor és Joaquín Borrell (Benissa, 1956). Notari a València, es va estrenar al món literari amb la novel·la Caballo verde (1983). Ha publicat altres novel·les juvenils.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRES I PEL·LÍCULES PER A L’ESTIU, si voleu

llegir_estiuRECOMANACIONS PER A L’ESTIU…

 Aquesta entrada va dirigida amb molta estima als meus alumnes de l’IES Rei En Jaume d’Alzira.

En primer lloc us desitge a tots un estiu boníssim i que rebenteu de felicitat amb la gent que estimeu.

Jo crec que l’estiu és per a gaudir, per a descansar, per a estar amb els amics, i també per a fer altres coses, per a explorar inquietuds, per a desenvolupar la nostra personalitat d’una manera més lliure.

Per això crec que també és un bon moment per a gaudir amb lectures i pel·lícules intemporals, d’eixes que sempre són una bona opció per a una vesprada o una nit quieta, tranquil·la i calorosa d’estiu, quan estàs amb tu mateixa, amb un parell d’hores per davant, i un poc de mandra de tot.

La següent llista només és un recull de títols de llibres i de pel·lícules que a mi m’agraden i que crec que potser us poden agradar a vosaltres. Potser sí o potser no. El cas és que us la passe per si algú o alguna li pot servir, i si no tan amics.

Si no sabeu quin llibre o pel·lícula triar es podeu posar en contacte amb mi per a donar-vos algun consell, si voleu.

 – Llegeix la resta d’aquesta entrada »