LLIBRE. “Ébano” de Ryszard Kapuscinski (1998), una bona descripció d’Àfrica

Ebano-Ryszard-Kapuscinski

M’agrada llegir a Kapuscinski. M’agrada perquè em sembla un periodista que sabia descriure molt bé, i això no és gens fàcil. La majoria de periodistes (i d’escriptors) cauen en tòpics i en sensibleries molt suades, i es dediquen a jutjar. Ébano és una descripció magnífica de l’Àfrica que ell va viure com a corresponsal d’un periòdic polonés, durant bona part de la segona meitat del segle XX, quan es van anar independitzant les colònies dels antics imperis europeus. No trobem quasi opinions de Kapuscinski, ell descriu, perquè sembla que té molt clar que Àfrica és un món propi, un gran continent molt divers i desconegut, i es nota que li fascinava.

Ébano (que en català es diu eben o banús) es llig molt bé, té vora trenta capítols i poc més de tres-centes pàgines. Per a mi serveix per a complementar l’àrida lletra dels manuals de Geografia, tant la part física com sobretot la humana. Està format per relats on apareixen moltes persones que l’autor es va trobant en els seus viatges, i on el canviant paisatge i la tòrrida calor africana estan ben presents.

En aquesta obra trobem diverses pinzellades de l’Àfrica post-colonial: grans líders del Tercer Món com Nkrumah de Ghana, la brutalitat de dictadures com la d’Idi Amín a Uganda, la guerra d’independència d’Eritrea contra el règim prosoviètic de Mengistu a Etiòpia, la història del colp d’Estat a Libèria el 1990 i l’assassinat detallat del dictador Samuel Doe, o matances com les de Rwanda entre hutus i tutsis el 1994. Ens queda el regust d’un continent ple d’estats fracassats, corrupció i guerres civils, amb el domini dels senyors de la guerra, la fam i la misèria anònima, el neocolonialisme, però també trobem magnífiques descripcions de l’inclement sol i l’omnipresent calor, de la sofrida vegetació que sobreviu malgrat tot, de la importància de l’aigua i dels pous, dels insectes i les malalties tropicals, del dia i de la nit africana, i especialment de la gent, gent pertot arreu, de les masses que fugen del camp i congestionen les ciutats, persones que tenaçment sobreviuen enmig d’un clima tan hostil. És la descripció d’una Àfrica quotidiana i riquíssima en la seua varietat.

Respecte a Ryszard Kapuscinski (Polònia, 1932-2007): va ser un escriptor i periodista polonès que va treballar de corresponsal per tot el món, però sobretot a Àfrica. Va escriure un bon grapat de llibres sobre les seues cròniques i els seus viatges. A Historiata podeu trobar la ressenya del relat impagable que va fer de la caiguda de la Unió Soviètica a L’Imperi (1993), o un llibre autobiogràfic de viatges a Viatges amb Heròdot (2004). Respecte a Ébano jo he llegit una edició en castellà publicada per Ediciones Folio el 2004, però he vist que hi ha una edició en català a l’editorial Empúries titulada Eben.

eben_ryszard_kapuscinski_empúriesPer acabar, reproduisc una selecció de fragments del llibre que m’han agradat molt i que es poden utilitzar per il·lustrar algunes qüestions en l’aula.

ÍNDEX:

  1. El concepte del temps a Europa i a Àfrica
  2. El provincianisme
  3. Liberia, un exemple d’hegemonia cultural (esclavista)
  4. Els warlords, els senyors de la guerra
  5. Què és la Història a Àfrica?


Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

DESIGUALTAT. Vídeo: “Así funciona el mundo” (2013)

DESIGUALTATL'abisme de la desigualtat

VÍDEO. “Así funciona el mundo”

 

  • Durada: 4′ 33”
  • Argument: vídeo amb estadístiques sobre la desigualtat econòmica mundial i el problema de dependència dels països pobres. Atenció: no cita les fonts de les estadístiques que presenta.
  • Font: attac tv, http://www.attac.tv/2013/10/18653

Més informació

LLIBRE. “Las vidas ajenas” de José Ovejero (2005), l’esquizofrènia de l’historiador honrat

Portada - Ovejero - Las vidas ajenasRESSENYA

José Ovejero: “Las vidas ajenas” (2005)

  • Madrid, Espasa-Calpe, 2006
  • 396 pàgines, en castellà, enllaç editorial
  • Premi Primavera de Novel·la 2005
  • Editada en còmic per l’editorial Funambulista

Ressenya

Argument: aquesta novel·la ens porta a la ciutat de Brussel·les, en el present immediat, amb uns personatges diversos que convergeixen en un afer tèrbol: el xantatge a un ric banquer, Lebeaux, per part d’uns afeccionats a xantatgistes que només busquen eixir de la situació desesperada de les seues vides.

El xantatge, basat unes fotografies sobre la brutal presència colonial belga al Congo, serà el nucli de l’acció i ens mostrarà les vides de cada personatge, les seues relacions, i el món en què viuen i que construeixen al seu voltant. Es tracta d’un món de pors, misèries, cinisme, desesperació i hipocresies, a una ciutat hostil, banal i burocràtica que ofega els desigs d’una vida millor. És un món literari que crea una realitat inspirada en la grisor del món, i en les grans preguntes que cada persona es fa de la seua vida i del món que l’envolta.

Personatges principals: per una banda tenim a Daniel, un antic estudiant d’Història drogaaddicte; Claude i la seua dona Veronique, supervivents nats, que treballen buidant pisos de gent ja morta; Chantal, la germana de Daniel, amb la seua filla Amèlie; Rachid, un taxista d’origen musulmà, que és la nova parella de Chantal; i Kasongo, un negre sequaç del dictador africà Mobutu, el qual hi hagué de fugir del Congo quan caigué la dictadura. Per una altra banda tenim a el banquer Lebeaux, amb 60 anys, que està casat amb Sophie, una jove mexicana de poc més de vint anys. Té com a conseller a l’advocat sense escrúpols Degand, qui coneix tots els negocis i draps bruts del vell banquer.

Opinió personal: potser sembla una novel·la prescindible (quina no ho és?), però a mi m’ha agradat molt. El millor per a mi són els personatges i la capacitat de l’autor de connectar-los. Daniel, el protagonista més perfilat, té un magnetisme especial, i amb els seus ulls veurem aquest microcosmos de confrontacions i supervivència. És una d’eixes novel·les que t’has de deixar portar pel relat i gaudir de les sensacions que et provoca. D’eixes que et fan pensar sense adonar-te’n.

Una novel·la sincera i molt ben escrita. Per a mi és molt recomanable i gens prescindible.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TEMA. La descolonització i els problemes del Tercer Món

GandhiTEMA 11

La descolonització i els problemes del Tercer Món

Cursos: 4t d’ESO – 1r de BAT

Presentacions de diapositives

  • La descolonització (per jorgelagim2), 41 diapos, en català, enllaç
  • La descolonització i el Moviment dels Països No Alineats (per profesorfrancisco.es), 16 diapos, enllaç

 

Mapes

  • Mapa. Mundial. Els països no alineats el 1961, enllaç
  • Mapa. Àfrica i Àsia. La descolonització, enllaç
  • Mapa. La independència de l’Índia (1947), enllaç
  • Mapa polític. Països independents d’Àfrica (anterior a 2011), enllaç
  • Mapa. Amèrica. Conflictes a Llatinoamèrica (1960-1990), enllaç

 

Documentals

  • DOCUMENTAL. “Hijos de las nubes” – Sobre el SAHARA OCCIDENTAL.
  • REPORTATGE. “Memòries d’Algèria“, del programa de RTVV Dossiers, sobre l’emigració valenciana a l’Algèria francesa entre 1830 i 1962, 29 minuts.

 

Pel·lícules

  • Lluny dels homes, director David Oelhoffen, 2014, ressenya
  • El último rey de Escocia, director Kevin Macdonald, 2006
  • Hotel Rwanda, director Terry George, 2004, recursos didàctics 1recursos 2
  • Ghandi, director Richard Attenborough, 1982, recursos didàctics
  • El león del desierto (Lion of the Desert, Moustapha Akkad, 1981)
  • La batalla de Argel, director Gillo Pontecorvo, 1965, recursos didàctics

DOCUMENTAL. “La guerra de la soja” (2009) – Geografia

Sobre els desequilibris alimentaris i mediambientals

Fitxa del documental

Realització: RTVE, programa “En portada”, enllaç aquí

Data: 1 de febrer de 2009

Durada: 42 minuts

Explicació: “La soia o soja transgènica és or per la multinacional propietària de la llavor [Monsanto], per als grans productors i les empreses multinacionals que l’exporten des d’Amèrica Llatina. No obstant això, és un negoci molt discutit per molts sectors que consideren que provoca molts danys i deixa pocs beneficis en els llocs on es conrea. Un equip de “En Portada” va viatjar fins a l’Argentina i Paraguai, dos països que juntament amb Brasil estan entre els grans productors i exportadors de soia transgènica del món.

Aquest és un dels tants problemes que comporta l’ús de transgènics. Aquest documental mostra clarament com molt lluny de les falses promeses d’acabar amb la fam, la revolució verda, amb la soia transgènica al capdavant, només ha aconseguit encarir encara més els cereals, ha deixat sense faena i sense terra a milers de persones, ha generat més fam, i per culpa dels herbicides que fan falta per a cultivar aquests productes tenim els sòls, rius , aire i aqüífers contaminats.

A més a més sembla que un dels principals efectes que tenen els conreus transgènics és que les grans multinacionals guanyen més diners al vendre més i més llavors, adobs i herbicides. Així estem transformant els graners del món en els graners d’un parell de corporacions. Un equip de TVE va estar al lloc dels fets i va enregistrar aquesta trista realitat, la de la producció de soia a Amèrica Llatina.

la bomba de la soia transgènicaAplicació didàctica

Geografia física i humana: sector primari, explotació dels recursos naturals, agricultura de plantació amb transgènics, la revolució verda, la soia o soja (Glycine max) com a font de proteïnes per a la producció de carn, contaminació del medi ambient, l’ús de llavors modificades i d’herbicides i d’adobs artificials, efectes d’aquest tipus d’agricultura sobre la salut de les persones, augment de la desigualtat econòmica i política, neocolonialisme, etc.

Nota del professor: és un documental interessant, que no és massa llarg però tampoc és molt dinàmic, per la qual cosa crec que no és recomanable per a veure en classe. Sí que és útil per a recomanar com a activitat voluntària, per a motivar als/les alumnes i per a il·lustrar els problemes i les qüestions adés esmentades.

Cita per a la reflexió

Jorge Rulli, Grup de Reflexió Agrària, Argentina:

“Tant Monsanto, que és l’amo de les llavors, com Cargill (i són dos empreses molt emparentades), s’han apropiat de la part més important de la vida d’un ser humà, que és la taula familiar. Són amos dels nostres aliments. El mercat dels aliments és avui en dia molt més fabulós que el de les armes o el de la droga. Dominant l’aliment de la gent domines el món.”