DOSSIER. L’expulsió dels moriscos (1609)

DOSSIER. L’expulsió dels moriscos (1609)

1. Introducció
2. Documental: “La expulsión de los moriscos”
3. Enllaços interessants
4. Novel·les
5. Bibliografia molt bàsica

–

1. Introducció

Els moriscos eren els descendents dels musulmans de l’època de la conquesta cristiana de la península (la mal anomenada “Reconquista”), i que habitaven els regnes cristians hispànics durant el segle XVI i fins la seua expulsió el 1609. Estaven tots batejats, a Castella des de 1502 i a la Corona d’Aragó des de 1525, de manera que oficialment eren cristians. No obstant això, degut al seu aïllament i submissió als nobles, ja que habitaven sobretot terres senyorials, mantenien d’amagat la seua cultura, llengua i també religió.

La monarquia hispànica de Felip III d’Habsburg (1598-1621), seguint l’estela dels seus predecessors, va impulsar unes mesures d’uniformització política, cultural i religiosa als seus dominis. Entre aquestes estava esborrar qualsevol rastre d’altra religió que no fos la cristiana catòlica, i aquí entrava en confrontació amb el poble morisc.

El 22 de setembre de 1609 es va fer públic el decret d’expulsió que donava tres dies als moriscos per a abandonar les seues cases i terres, i per a dirigir-se al port més pròxim per a ser transportats al nord d’Àfrica. Aquest decret es va començar a aplicar a l’antic regne de València, ja que aquí és on hi havia major concentració de població morisca. Segons l’historiador Henri Lapeyre van ser expulsats 117.464 moriscos, d’un total de 350.000 habitants que tenia el regne de València a principis del segle XVII, una tercera part de la seua població.

–

LLIBRE. “El cavall verd” de Joaquín Borrell (1983), una novel·leta sobre l’expulsió dels moriscos

Sobre l’expulsió dels moriscos

Joaquin Borrell, El cavall verd, Picanya, Edicions del Bullent, 2004

159 pàgines, català, amb una introducció, edició original en castellà.

Enllaç a l’editorial

–

Segons l’editorial: “L’any 1609 Martí Vallalta, soldat llicenciat de les Índies, torna a la seua Marina natal. Aviat té l’ocasió de socórrer Ezme, una jove i misteriosa morisca de la vall de Laguar acusada de bruixeria. Mentre creix el seu amor, comencen els preparatius secrets d’un projecte de la monarquia hispànica, el qual amb arribada dels exèrcits d’Itàlia es posarà en marxa: l’expulsió dels moriscos del regne de València. Quinze mil homes, dones i xiquets, decidits a resistir-hi, s’apleguen a Laguar a les ordres de l’improvisat rei Mellini, moliner de Guadalest. Segons una vella profecia, allí un cavall verd, que els rebels identifiquen amb la muntanya de Pop, salvarà el seu poble dels enemics. S’alça el teló del moment més tràgic i decisiu de l’edat moderna valenciana.”

El seu autor és Joaquín Borrell (Benissa, 1956). Notari a València, es va estrenar al món literari amb la novel·la Caballo verde (1983). Ha publicat altres novel·les juvenils.

–

LLIBRE. “Espigolant pel rostoll morisc” de Bernat Capó (1980)

Espigolant pel rostoll morisc és el relat d’un viatge literari pels pobles de la comarca de la Marina Alta i Baixa, i per la vall de Seta, a la comarca del Comtat. Bernat Capó, periodista i escriptor, és el seu autor, així com d’una nombrosa producció literària entre la qual cal destacar Costumari valencià o Terra de cireres.

Poc abans de l’any 1980 va realitzar l’excursió, que el portaria a escriure aquest llibre, per les terres muntanyenques del nord de l’actual província d’Alacant. Aquest espai geogràfic fou un dels nuclis més importants de població morisca al País Valencià fins la seua expulsió el 1609, per això el nom.

La volta a peu és la següent (i així s’organitzen els capítols): surt de Benissa cap a Senija, i continua cap a la vall de Xaló, passa per Llíber, Xaló, Alcalalí i Murla; es dirigeix a Castells de Castells, i d’allí munta cap a la vall de Seta, a la comarca del Comtat, i passa per Famorca, , Benimassot, Gorga, Benilloba i Benasau, puja el port de Confrides, baixa cap a la vall de Guadalest, i passa per Confrides, Benifato, Beniardà, Castell de Guadalest, s’acosta a Callosa d’En Sarrià i gira cap a Bolulla, puja a Tàrbena, aplega al coll de Rates, i acaba a Parcent.

Farà un relat del que va veient en eixe moment, però també del que va ser, sobretot l’emprempta dels moriscos i el drama de la seua expulsió el 1609. També la importància dels bandolers en aquests pobles, ací anomenats roders, i la fam, la por i l’aïllament que provoca la falta de comunicacions. Presenta una visió històrica que contrasta amb l’estampa del present (any 1980), d’uns pobles envellits, quasi despoblats, pobres, i tranquils, això sí, molt tranquils, massa i tot, i amb la nota exòtica final del turisme i alguna comuna “hippie”.