BELLESA. Documentals de “Planet Earth II”

Com que sóc un fan de David Attenborough i dels documentals sobre el món natural de la BBC vull compartir uns vídeos que m’han encantat. Es tracta del trailer de Planet Earth II, i també el vídeo viral de la iguana fugint d’un grup de serps, i de regal unes imatges del lleopard de les neus, un dels meus animals favorits. Vull tenir-los sempre a la mà.

Per què? En primer lloc ja ho he dit, perquè m’agraden molt els vídeos bonics, i en segon lloc perquè de vegades necessite alimentar-me de bellesa, encara que sone cursi.

De fet, enguany en l’última hora dels dijous i dels divendres em toca classe amb els dos grups que tinc de 1r d’ESO, i que són molt molt molt vius. Una manera de poder acabar amb un poc de dignitat aquestes sessions és la promesa que faig als alumnes de veure un vídeo bonic al final de classe si es porten bé, i de moment em funciona. Podem estar una bona mitja hora fent classe “normal”, i en acabant veiem un vídeo o dos, i així se n’anem tots ben contents a casa. La setmana que ve els posaré els vídeo de les serps i estic segur que els encantarà, com a mi. No tot ha de ser pissarra i clarió… 😉

Vídeo 1: trailer de Planet Earth II

–

DESIGUALTAT. El discurs viu de Berta Cáceres

Berta Cáceres (1973-2016)

 

“Despertemos, despertemos humanidad, ya no hay tiempo.

Nuestras conciencias serán sacudidas, por el hecho de estar solo contemplando la autodestrucción basada en la depredacción: capitalista, racista y patriarcal.”

Berta Cáceres, abril de 2015

–

Per al Dia de la Dona d’enguany (8 de març) havia compartit un recurs molt bonic titulat el Diluvi canta «I tu, sols tu», però de vegades alguns fets trenquen la nostra normalitat banal.

Fa 5 dies,  el passat 3 de març, va ser assassinada Berta Cáceres (1973-2016), una dona hondurenya, líder indígena del poble Lenca, defensora del medi ambient i dels drets humans.

L’abril de 2015 Berta va guanyar el Premi Mediambiental Goldman, el màxim guardó que existeix per a premiar la defensa del medi ambient, per la seua lluita contra la construcció de la presa d’Agua Zarca, al riu Gualcarque (Hondures), una obra que anava a realitzar-se per empreses multinacionals, i que haguera suposat un greu desequilibri mediambiental i un espoli del territori de les comunitats indígenes allí assentades.

Estem parlant de l’explotació dels recursos del Tercer Món per empreses del Primer Món, i allí les pressions econòmiques no són simples procediments legals o administratius, sinó que sovint porten la violència i la mort als opositors. A açò cal afegir el paper de submissió que tradicionalment se li atorga a la dona. Per això, en el cas de Berta Cáceres tenim un testimoni tan corprenedor, de dona valenta, “tres voltes rebel”.

Pel seu interés, compartisc el discurs tan viu que va fer quan va rebre aquest premi:

–

Més informació:

ACTIVISME. “El capitalisme no és més que un conte” (2015)

“És més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme“, Fredric Jameson.

– – –

Sé que vaig a compartir un recurs polèmic per a utilitzar a l’aula.

El capitalisme no és més que un conte és un curtmetratge d’uns 6 minuts que critica valors del capitalisme, com per exemple l’individualisme, la competitivitat, el consumisme, l’èxit per l’esforç i el fracàs per no haver-te esforçat prou, l’economia financera, etc.

Com a professor és un vídeo polèmic perquè poden acusar-te fàcilment d’adoctrinar als alumnes, perquè qüestiona els valors hegemònics de la nostra societat i ens anima a treballar per un món millor. De tota manera, tranquil·litat, perquè és un recurs interessant i pot servir per a suscitar debats, reflexions i treballs que sí que apareixen al currículum educatiu (per a treballar la pau, la solidaritat, la cura del medi ambient, l’educació cívica i social, etc.). El cas és que ningú acusa d’adoctrinament als que mantenen i justifiquen situacions de desigualtat i d’injustícia, com per exemple els mitjans de comunicació, la televisió, els programes educatius, els llibres de text, la publicitat que trobem pertot arreu, etc., fins que aquestes situacions ja ens semblen normals o quotidianes o, el pitjor de tot, inevitables, sense solució.

BELLESA. “La història que tu estàs fent”

Des que tenim les noves tecnologies, cada vegada menys noves i més quotidianes, hi ha un eina de difusió que m’encanta: els vídeos bonics.

Reconec que tinc una certa debilitat cap aquests recursos, amb imatges, música i explicacions que volen animar-nos a treballar per un món millor. Sé que són propaganda, però intente veure la part positiva, el missatge que podem compartir, i sobretot valore la seua bellesa.

De Nacions Unides vaig a compartir aquest vídeo titulat La història que tu estàs fent, amb imatges espectaculars i una Declaració d’Inter-dependència preciosa:

1. PERSONES: defendre els drets de les persones.
2. PLANETA: protegir el planeta.
3. PROSPERITAT: crear prosperitat compartida.
4. PAU: enfortir la pau universal i alliberar el món de la por i la violència.
5. COOPERACIÓ: treballar junts en aliances on ningú es quede darrere.

Ací tenim el vídeo:

–

Altres vídeos d’aquest tipus que trobareu a Historiata:

BELLESA NATURAL. Selecció d’imatges del documental “Planeta Terra”

BELLESA NATURAL. La Terra vista des de l’espai

BELLESA NATURAL. “L’univers”

BELLESA NATURAL. “What a wonderful world”

BELLESA HUMANA. Vídeo bellíssim de tres minuts “Human Planet”

BELLESA ORIGINAL. Vídeo bonic: “La vida sobre una bicicleta”

–

GEOGRAFIA. Text: “Carta del cabdill indi Seattle”

GEOGRAFIA

Text: “Carta del cabdill indi Seattle”

Aplicació didàctica

• Introducció a la geografia.
• Geografia humana, del paisatge, perceptiva.
• Ecologisme, protecció i estima del medi ambient.
• Llegir i conéixer un text clàssic.
• Carta en pdf, per a imprimir.

–

Introducció

L’any 1854 el president del Estats Units era un tal Franklin Pierce. Aquest any va enviar una carta al cabdill indi Seattle, de la tribu Suwamish, en la qual li feia una oferta per a comprar-li els territoris del nord-oest dels Estats Units, que avui en dia formen l’estat de Washington. A canvi li va prometre que li crearia una “reserva” per al poble indígena. Podem imaginar-nos la sorpresa que provocaria aquesta carta: els indis americans estaven molt units a la seua terra però no coneixien el concepte de propietat. De fet, consideraven més bé que la terra era la propietària de les persones.

El 1855 el cabdill indi Seattle li va respondre en una famosa carta que està considerada com un dels primers manifestos ecologistes de la història. Fou publicada per primera vegada en l’edició dominical del Sunday Star de Seattle, el 29 d’octubre de 1887 (més de trenta anys després).

Aquesta és la seua carta.

–

Carta

Carta del Gran Cap Seattle, de la tribu dels Swamish, a Franklin Pierce, President dels Estats Units d’Amèrica (1855).

“El gran Cap de Washington ens envia un missatge per a fer-nos saber que desitja comprar la nostra terra. També ens envia paraules de germanor i de bona voluntat. Agraïm el detall, ja que sabem que no necessita de la nostra amistat. Però considerarem la seva oferta, perquè també sabem de sobres que, de no fer-ho així, potser l’home blanc ens arrabassi la terra amb les seves armes de foc.

Però… Qui pot comprar o vendre el cel o la calor de la terra? Aquesta idea és per a nosaltres estranya. Ni la frescor de l’aire, ni la lluentor de l’aigua són nostres. Com podria algú comprar-los? Tot i així, mirarem de prendre una decisió.