DOCUMENTAL. “L’esperit del 45” de Ken Loach (2013)

l'esperit del 45 ken loach 2013

Un documental sobre la construcció i la destrucció de l’Estat del benestar al Regne Unit.

He vist amb molt d’interés aquest documental dirigit per Ken Loach (Anglaterra, 1936). Durant una època de la meua vida va ser un dels meus directors de cine de referència, pel seu realisme crític i les seues temàtiques socials. Recorde l’impacte que em van produir pel·lícules com “Plouen pedres” (Raining Stones, 1993), “Terra i llibertat” (Land and Freedom, 1995) o “La cançó de Carla” (Carla’s Song, 1996). Malgrat això, la veritat és que mai m’ha acabat d’agradar del tot: l’he trobat sempre massa emfàtic i simplista.

De tota manera aquest documental té elements molt interessants. És un repàs a la història de la construcció i la destrucció de l’anomenat Welfare state, l’Estat del benestar, al Regne Unit.

Tal com diu Beatriz Gimeno, en un article publicat a Público, aquest documental “narra la victòria del partit laborista britànic comandat per Clement Attlee el 1945, i la manera en què aquest partit va aixecar el welfare britànic que després es va estendre per altres països europeus de la mà dels partits socialdemòcrates. El sistema que el socialisme democràtic va implantar a Europa després de les eleccions va perviure fins al seu desmantellament per Margaret Thatcher a partir dels anys 80. La idea amb què els laboristes van guanyar llavors les eleccions era simple: aconseguir per a tots els britànics, especialment per a la classe treballadora, una vida digna. Aquesta es basava en poques coses: ocupació, habitatge, sanitat, educació, accés a la cultura i al temps lliure. El programa incloïa la nacionalització de tots aquells sectors i activitats que són en realitat monopolis naturals: aigua, electricitat, gas, transport ferroviari, empreses estratègiques … Tots aquests sectors en els quals no és possible la competència i en els que l’eficiència i la igualtat en l’accés només es garanteix si la propietat d’aquests i la seva distribució és comuna, és a dir, pública.”

Resumint, sobre “L’esperit del 45”:

Elements positius: per a mi és un repàs molt bo a la situació del Regne Unit després de la Segona Guerra Mundial, a la victòria laborista amb Clement Attlee, a la construcció de l’Estat del benestar i les nacionalitzacions, a la seua destrucció amb els governs conservadors de Margaret Thatcher i les privatitzacions. Destaca la fotografia en blanc i negre i les imatges d’arxiu, així com els testimonis de persones anònimes. És molt bonica la crida final per a poder canviar les coses que no ens agraden, per a ser ciutadans i amos del nostre destí.

Elements negatius: per a mi és un documental llarg, 94 minuts en són massa per a posar-lo en classe, el ritme de vegades és lent, falten punts de vista sobre la crisi de l’Estat del benestar, el blanc i negre pot desengaxar a alguns alumnes, i sobretot, per a mi, és un poc simplista, i peca d’èmfasi i didactisme.

Saldo final: val la pena, com a mínim perquè és un discurs que sona estrany, tan diferent als discursos neoliberals que ens bombardegen tots els dies en la majoria de mitjans de comunicació (amb paraules com “competitivitat”, “mercat laboral flexible”, “austeritat”, “desregulació econòmica”, “privatitzacions”, etc). Ací és parla de solidaritat, de benestar per a tot el món, i de socialisme, el de veritat.

Almenys us recomane veure el tràiler:

Enllaços al documental

– El documental complet: http://www.teledocumentales.com/el-espiritu-del-45/

– A YouTube només he trobat en castellà 2/3 parts:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

MATERIAL. Sobre Margaret Thatcher i el neoliberalisme

Margaret Thatcher, primera ministra del Regne Unit (1979-1990), i Ronald Reagan, president dels EUA (1981-1989)

Margaret Thatcher, primera ministra del Regne Unit (1979-1990), i Ronald Reagan, president dels EUA (1981-1989)

MATERIAL

Sobre Margaret Thatcher i el neoliberalisme

Amb motiu de la seua defunció el dia 8 d’abril de 2013:

1. Introducció breu  a la seua significació històrica.

2. Article d’Antonio Mestre, publicat al periòdic digital La Marea, titulat “Margaret Thatcher, la mujer que esclavizó al movimiento obrero”

3. Música. Billy Bragg: “Thatcherites”

1. Nota introductòria

Margaret Thatcher va ser una referència per a tots aquells que vam ser infants i joves als anys vuitanta del segle XX. Semblava que el món només estava governat per Ronald Reagan, el president cowboy dels Estats Units, i per Margaret Thatcher, la primera ministra del Regne Unit. També estava el papa Joan Pau II, el president francés François Mitterand o un rus amb una taca roja al front que es deia Mikhaïl Gorbatxov. Però Thatcher cridava molt d’atenció: era una raresa política pel fet de ser dona (en un món polític d’homes), pel seu fort geni i pel seu pentinat característic.

En l’actualitat estudiem els anys vuitanta del segle XX com l’època durant la qual es van implementar polítiques econòmiques neoliberals a tot el món desenvolupat, fins i tot a països amb governs socialdemòcrates, com eren França o Espanya aleshores. En aquests anys encara es deixava sentir la crisi de 1973, i va ser una ocasió que els neoliberals no van desaprofitar. Aquests tipus de polítiques ataquen directament el model de l’Estat del Benestar i s’apliquen per a defendre un interessos molt concrets, els interessos del sector més ric de les nostres societats. Entre d’altres mesures va consistir en desregular el capital financer, cosa que va permetre l’especulació borsària, en baixar impostos als més rics, en reduir el paper de l’Estat en el control i supervisió de l’economia i distribució de la riquesa, i en privatitzar recursos i serveis públics estratègics per a una societat (com transports, energia, indústries, però també educació, sanitat, pensions, etc.)

Durant aquesta època es van plantar les bases de la inestabilitat financera que patim des d’aleshores, i que ha provocat l’actual crisi econòmica, i també política, gràcies al descontrol general de les finances i del capital, i al gran poder que tenen els sectors especulatius i financers.

Margaret Thatcher va ser una de les principals impulsores d’aquestes polítiques neoliberals. Considere que és un nom per a recordar en la Història del segle XX.

2. ARTICLE

“Margaret Thatcher, la mujer que esclavizó al movimiento obrero”

Antonio Maestre, publicat al diari La Marea, el 8 d’abril de 2013, enllaç

[Els enllaços que apareixen al text no són de l’autor de l’article]

Margaret Thatcher ha muerto de un infarto cerebral a los 87 años de edad. Once de ellos los pasó gobernando con mano implacable desde el número 10 de Downing Street. Amiga de Augusto Pinochet, al que visitó durante su exilio británico, fue fiel seguidora de las políticas neoliberales agresivas de los Chicago Boys. La Dama de Hierro se ganó su apoyo a base de reprimir con crueldad el movimiento obrero, llevar a Gran Bretaña a una guerra en una pequeña isla contra Argentina y permitir que varios huelguistas murieran de hambre sin atender sus peticiones en Irlanda del Norte. Sus reformas pusieron los cimientos de la hegemonía económica continental que vive hoy el país, pero sus habitantes lo pagaron caro, por la merma de derechos laborales y protección social que padecieron.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »