TEMA. Liberalisme i nacionalisme. L’era de les revolucions (1789-1848). Les unificacions d’Alemanya i d’Itàlia. El romanticisme

Eugène Delacroix, "La llibertat guiant el poble", 1830

Eugène Delacroix, “La llibertat guiant el poble”, 1830

TEMA 2

Liberalisme i nacionalisme

L’era de les revolucions (1789-1848)

Les unificacions d’Alemanya i d’Itàlia

El romanticisme

Cursos: 4t d’ESO – 1r de BAT

(Actualitzat el 21 de novembre de 2018)

Esquemes – Apunts

  • APUNTS. La crisi de l’Antic Règim i el liberalisme (autor: J. J. Lozano Cámara), 30 pàgines, en castellà, enllaç
  • Mapa conceptual del tema (per cidead), en castellà, enllaç
  • DOSSIER. La revolució francesa (1789-1799), web mediateca.cl, enllaç

Presentacions de diapositives

  • La revolució francesa (1789-1799), per Eladi Fernàndez, 15 diapos, en català, enllaç
  • Liberalisme i nacionalisme (1789-1870) (per A. Rivero Rodríguez), 58 diapos, en castellà, enllaç
  • Primeres revolucions liberals i la Restauració (per anga), 63 diapos, en castellà, enllaç
  • L’era de les revolucions (per saladehistoria.com), 36 diapos, en castellà, enllaç

Mapes

  • FRONTERES. Europa. Mapa històric animat des de l’any 1000 dC, enllaç

Vídeos

Altres recursos – Activitats

  • Humor. Vídeo “Chop Chop“, sobre un dramàtic rescat durant la revolució francesa.
  • 14 de juliol. Cançó “Ça ira” i algunes lectures recomanades.

Pel·lícules

  • Master and Commander. Al otro lado del mundo (Peter Weir, 2003)
  • El último mohicano (The Last of the Mohicans, Michael Mann, 1992)
  • Revolución (Revolution, Hugh Hudson, 1985)
  • Danton (Andrej Wajda, 1982), recursos didàctics
  • El Gatopardo, director Lucchino Visconti, 1963, ressenya + recursos didàctics
  • Desirée (Henry Koster, 1954)

Lectures – Llibres

  • LECTURA. Eric John Hobsbawm: “Naciones y nacionalismo desde 1780″ (1990), enllaç
  • LECTURA. José Antonio Marina: “Los sueños de la razón” (2003), enllaç
  • LECTURA. Isabel Belmonte i Ruth Betegón: “La historia contemporánea en la novela” (1998), enllaç
  • LECTURA. José Antonio Marina: “La pasión del poder. Teoría y práctica de la dominación” (2008), enllaç

DOCUMENTAL. “La guerra de la soja” (2009) – Geografia

Sobre els desequilibris alimentaris i mediambientals

Fitxa del documental

Realització: RTVE, programa “En portada”, enllaç aquí

Data: 1 de febrer de 2009

Durada: 42 minuts

Explicació: “La soia o soja transgènica és or per la multinacional propietària de la llavor [Monsanto], per als grans productors i les empreses multinacionals que l’exporten des d’Amèrica Llatina. No obstant això, és un negoci molt discutit per molts sectors que consideren que provoca molts danys i deixa pocs beneficis en els llocs on es conrea. Un equip de “En Portada” va viatjar fins a l’Argentina i Paraguai, dos països que juntament amb Brasil estan entre els grans productors i exportadors de soia transgènica del món.

Aquest és un dels tants problemes que comporta l’ús de transgènics. Aquest documental mostra clarament com molt lluny de les falses promeses d’acabar amb la fam, la revolució verda, amb la soia transgènica al capdavant, només ha aconseguit encarir encara més els cereals, ha deixat sense faena i sense terra a milers de persones, ha generat més fam, i per culpa dels herbicides que fan falta per a cultivar aquests productes tenim els sòls, rius , aire i aqüífers contaminats.

A més a més sembla que un dels principals efectes que tenen els conreus transgènics és que les grans multinacionals guanyen més diners al vendre més i més llavors, adobs i herbicides. Així estem transformant els graners del món en els graners d’un parell de corporacions. Un equip de TVE va estar al lloc dels fets i va enregistrar aquesta trista realitat, la de la producció de soia a Amèrica Llatina.

la bomba de la soia transgènicaAplicació didàctica

Geografia física i humana: sector primari, explotació dels recursos naturals, agricultura de plantació amb transgènics, la revolució verda, la soia o soja (Glycine max) com a font de proteïnes per a la producció de carn, contaminació del medi ambient, l’ús de llavors modificades i d’herbicides i d’adobs artificials, efectes d’aquest tipus d’agricultura sobre la salut de les persones, augment de la desigualtat econòmica i política, neocolonialisme, etc.

Nota del professor: és un documental interessant, que no és massa llarg però tampoc és molt dinàmic, per la qual cosa crec que no és recomanable per a veure en classe. Sí que és útil per a recomanar com a activitat voluntària, per a motivar als/les alumnes i per a il·lustrar els problemes i les qüestions adés esmentades.

Cita per a la reflexió

Jorge Rulli, Grup de Reflexió Agrària, Argentina:

“Tant Monsanto, que és l’amo de les llavors, com Cargill (i són dos empreses molt emparentades), s’han apropiat de la part més important de la vida d’un ser humà, que és la taula familiar. Són amos dels nostres aliments. El mercat dels aliments és avui en dia molt més fabulós que el de les armes o el de la droga. Dominant l’aliment de la gent domines el món.”

LLIBRE. “El Paraíso en la otra esquina” de Mario Vargas Llosa (2003), una evocació de Paul Gauguin i Flora Tristán

Portada - Vargas Llosa - El Paraíso en la otra esquinaRESSENYA. Mario Vargas Llosa

“El Paraíso en la otra esquina” (2003)

Madrid, Alfaguara, 2003

488 pàgines, castellà

RESSENYA

Aquesta és una novel·la sobre la vida de dos persones del segle XIX i la seua recerca de la felicitat: la feminista i revolucionària Flora Tristán (1803-1844) i el seu nét, el famós pintor postimpressionista Paul Gauguin (1848-1903), que malgrat no coincidir cronològicament, sí que van compartir la vocació de viure plenament.

Flora Tristán és filla d’un ric burgès del Perú independent, que viu en la misèria al París de principis del segle XIX i es explotada pel seu marit, de qui acabarà separant-se. Va viatjar infructuosament al Perú per fer valer els seus drets com a descendent de la rica família Tristán, i a Anglaterra, per estudiar la situació dels obrers i de les dones, sobretot de les prostitutes. Arran la seua conscienciació social es dedicarà a estudiar les idees dels socialistes utòpics i es llançarà a defensar els drets dels obrers i de les dones. Voldrà crear la “Unió Obrera”, una mena d’Internacional Socialista avant la lettre, però cansada i malalta morirà abans de veure acomplits els seus somnis.

Paul Gauguin és un pintor francés postimpressionista, turmentat pel desig de tornar al món primigeni, bàsic, sexual i salvatge de les cultures primitives. Deixarà la seua faena de corredor de Borsa, abandonarà la seua dona i els seus cinc fills, i es dedicarà plenament a pintar. Fart de la civilització s’embarcarà cap a Tahití, al bell mig de l’oceà Pacífic, i després recalarà a les Illes Marqueses. Allí morirà, lluny, molt lluny d’Europa i del món civilitzat, però prop del primitivisme que tant cercava. Ens deixarà les seues colpidores pintures com a testimoni del seu periple vital a la recerca de la felicitat.

Aquesta novel·la és un relat sobre el món de les utopies que fou el segle XIX. Una protagonista, ella, vol avançar cap a una societat millor; mentre que l’altre, ell, vol tornar a un hipotètic salvatgisme primitiu. El dilema està entre avançar, cap a una cosa que no existeix encara, o tornar enrere, cap a una cosa que no sabem si ha existit mai fora del món dels somnis. Endavant i enrere. El nexe d’unió és clar: el desig d’aplegar a un Paradís on siga possible la felicitat per als éssers humans. Flora intentarà aplegar al paradís quedant-se a França i entregant-se en cos i ànima a la causa de la revolució. Una revolució obrera, social i també dels costums, i que allibere a les dones, i en el pla personal rebutjant el sexe. Gauguin intentarà aplegar al paradís anant-se’n. Serà una revolució personal feta en el camí, en la distància, rebutjant la hipocresia del seu món, llançant-se a la sexualitat sense tabús, i sobretot serà una revolució plasmada en la seua manera de pintar, els seus colors i els seus temes. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “El asedio” d’Arturo Pérez-Reverte (2010), més del mateix

Portada - Pérez-Reverte -El asedioRESSENYA. Arturo Pérez-Reverte:

“El asedio” (2010)

Madrid, Editorial Alfaguara, 2010

727 pàgines, agraïments finals

RESSENYA

Arturo Pérez-Reverte ens submergeix en aquesta novel·la en el setge de la ciutat de Cadis durant la Guerra del Francés, també anomenada la Guerra de la Independència, entre els anys 1811 i 1812, quan Espanya estava ocupada pels exèrcits francesos de l’emperador Napoleó Bonaparte.

 A la novel·la trobem diverses històries: la història principal és una sèrie d’assassinats de dones joves de manera molt cruel, i es dóna el cas que a cada lloc on hi ha hagut un assassinat també ha caigut una bomba francesa. Quina és la relació? Un policia corrupte intentarà trobar a l’assassí, mentre la ciutat és un microcosmos de comerciants, soldats, refugiats i diputats de les Corts, que lluiten per mantenir els drets del monarca Ferran VII i també molts d’ells, els anomenats liberals, per crear amb una constitució una nova societat més justa, més lliure i igualitària. També destaca el tema del comerç de Cadis amb Amèrica i amb Europa, amb cases comercials, barcos i mariners, i la vida de les famílies de solera gràcies a aquest negoci.

Continuar llegint:  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DOSSIER: La Constitució espanyola de 1812

Espanya. Història Contemporània

La Constitució de 1812 o la Constitució de Cadis

Sense ànim de ser exhaustiu presente una sèrie de documents referents a la Constitució espanyola promulgada a Cadis el 19 de març de 1812, coneguda com la Constitució de Cadis o “la Pepa”, donat que se celebra el seu segon centenari, i sobretot que és una fita molt important en els inicis de l’Edat Contemporània a Espanya.

Pintura: La promulgació de la Constitució de 1812, obra de Salvador Viniegra (pintada el 1912).

Nom oficial d’aquesta constitució: Constitución política de la Monarquía Española promulgada en Cádiz a 19 de Marzo de 1812.

  

ÍNDEX

1. Introducció a la Constitució de Cadis

2. Enllaç al text de la Constitució

3. Estructura de la Constitució per títols, capítols i articles

4. Selecció d’articles de premsa

5. Enciclopèdies, informació generalista

6. Documental

7. Altres documents

  

 – – – Més informació… Llegeix la resta d’aquesta entrada »