LLIBRE i PEL·LÍCULA. “El Guepard” de Giuseppe Tomasi di Lampedusa (1958), l’exemple clàssic per a parlar de liberalisme i nacionalisme

Portada - El gatopardo

Edició que jo he llegit:

  • Madrid, Diario El País, S.L., 2003
  • 300 pàgines, en castellà, col·lecció “Clásicos del siglo XX”

El Guepard és una novel·la que narra la història de la decadència d’una família aristocràtica siciliana, en el context històric del procés de la unificació política d’Itàlia, durant la segona meitat del segle XIX.

El món aristocràtic del príncep Fabrizio Salina –personatge inspirat en el besavi de l’autor de la novel·la– s’ensorra. El regne de Nàpols o de les Dos Sicílies desapareix amb l’arribada de Garibaldi i els seus soldats, els quals annexionaran aquest territori al nou Regne d’Itàlia. També trobem la por a la revolució social, als grans canvis. Per això, per a que tot continue igual, i els rics continuen manant i els pobres obeint, ha de canviar tot, per a evitar transformacions més radicals i populars.

D’aquesta manera els canvis seran limitats: la vella aristocràcia cedeix protagonisme a la nova classe especulativa i terratinent de classes mitges adinerades, i s’alia amb ella, amb les pretensioses apologies de la unitat d’Itàlia de fons. Enmig de tot açò està un món en crisi on els més llestos sabran jugar les seues cartes, com el jove Tancredi, príncep de Falconeri, que es casarà amb Angelica, la filla de don Calogero Sedára, l’alcalde enriquit de Donnafugata, en compte de triar la seua cosina Concetta Salina. També destaca la figura del capellà Pirrone, nexe entre la gent adinerada i el poble baix.

En suma, El Guepard és una novel·la de sentiments i passions –l’amor, el patriotisme, la fidelitat, l’honor–, però també del cinisme i la hipocresia d’un nou món que es perfila, amb les mentides i la corrupció d’un sistema liberal incomplet i fals, al sud de la nova Itàlia unificada.

Sobre l’autor: Giuseppe Tomasi de Lampedusa (1896-1957) va viure solitàriament als palaus paterns en companyia dels llibres i la lectura. Bon coneixedor i admirador d’Stendhal, Proust i Joyce, a finals de 1954 inicia El Guepard, la seua obra mestra, portada al cine per Luchino Visconti, amb Burt Lancaster, Allain Delon i Claudia Cardinale. Va morir sense saber que la seua obra va arribar a ser un èxit de vendes.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

MATERIAL. Sobre Margaret Thatcher i el neoliberalisme

Margaret Thatcher, primera ministra del Regne Unit (1979-1990), i Ronald Reagan, president dels EUA (1981-1989)

Margaret Thatcher, primera ministra del Regne Unit (1979-1990), i Ronald Reagan, president dels EUA (1981-1989)

MATERIAL

Sobre Margaret Thatcher i el neoliberalisme

Amb motiu de la seua defunció el dia 8 d’abril de 2013:

1. Introducció breu  a la seua significació històrica.

2. Article d’Antonio Mestre, publicat al periòdic digital La Marea, titulat “Margaret Thatcher, la mujer que esclavizó al movimiento obrero”

3. Música. Billy Bragg: “Thatcherites”

1. Nota introductòria

Margaret Thatcher va ser una referència per a tots aquells que vam ser infants i joves als anys vuitanta del segle XX. Semblava que el món només estava governat per Ronald Reagan, el president cowboy dels Estats Units, i per Margaret Thatcher, la primera ministra del Regne Unit. També estava el papa Joan Pau II, el president francés François Mitterand o un rus amb una taca roja al front que es deia Mikhaïl Gorbatxov. Però Thatcher cridava molt d’atenció: era una raresa política pel fet de ser dona (en un món polític d’homes), pel seu fort geni i pel seu pentinat característic.

En l’actualitat estudiem els anys vuitanta del segle XX com l’època durant la qual es van implementar polítiques econòmiques neoliberals a tot el món desenvolupat, fins i tot a països amb governs socialdemòcrates, com eren França o Espanya aleshores. En aquests anys encara es deixava sentir la crisi de 1973, i va ser una ocasió que els neoliberals no van desaprofitar. Aquests tipus de polítiques ataquen directament el model de l’Estat del Benestar i s’apliquen per a defendre un interessos molt concrets, els interessos del sector més ric de les nostres societats. Entre d’altres mesures va consistir en desregular el capital financer, cosa que va permetre l’especulació borsària, en baixar impostos als més rics, en reduir el paper de l’Estat en el control i supervisió de l’economia i distribució de la riquesa, i en privatitzar recursos i serveis públics estratègics per a una societat (com transports, energia, indústries, però també educació, sanitat, pensions, etc.)

Durant aquesta època es van plantar les bases de la inestabilitat financera que patim des d’aleshores, i que ha provocat l’actual crisi econòmica, i també política, gràcies al descontrol general de les finances i del capital, i al gran poder que tenen els sectors especulatius i financers.

Margaret Thatcher va ser una de les principals impulsores d’aquestes polítiques neoliberals. Considere que és un nom per a recordar en la Història del segle XX.

2. ARTICLE

“Margaret Thatcher, la mujer que esclavizó al movimiento obrero”

Antonio Maestre, publicat al diari La Marea, el 8 d’abril de 2013, enllaç

[Els enllaços que apareixen al text no són de l’autor de l’article]

Margaret Thatcher ha muerto de un infarto cerebral a los 87 años de edad. Once de ellos los pasó gobernando con mano implacable desde el número 10 de Downing Street. Amiga de Augusto Pinochet, al que visitó durante su exilio británico, fue fiel seguidora de las políticas neoliberales agresivas de los Chicago Boys. La Dama de Hierro se ganó su apoyo a base de reprimir con crueldad el movimiento obrero, llevar a Gran Bretaña a una guerra en una pequeña isla contra Argentina y permitir que varios huelguistas murieran de hambre sin atender sus peticiones en Irlanda del Norte. Sus reformas pusieron los cimientos de la hegemonía económica continental que vive hoy el país, pero sus habitantes lo pagaron caro, por la merma de derechos laborales y protección social que padecieron.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

CÒMIC. Aleix Saló: “Europesadilla” – Crisi i corrupció política

EUROMALSON-ALEIX-SALÓCÒMIC

Aleix Saló: “Europesadilla”

Aquest és un vídeo ben divertit, un book-trailer, per a presentar el nou còmic del famós dibuixant Aleix Saló (l’autor d’Españistán i Simiocràcia), titulat en català “Euromalson. Algú s’ha cruspit la classe mitjana“.

Ha sigut penjat el 3 d’abril de 2013. Durada: 4 minuts. En castellà.

Aleix Saló se centra de nou en la crisi econòmica, però ara presenta les dos principals ideologies en pugna que proposen mesures per a eixir de la crisi: la socialdemocràcia i el keynesianisme del professor Vicenç Navarro contra el neoliberalisme del professor Huerta de Soto. Però al final acaba destacant la gran corrupció política, estructural i sistèmica, que patim a països com Espanya, la qual tot ho canvia i ho desvirtua en benefici d’una casta corrupta.

Que està clar que tots els polítics no són corruptes, però els que ho són a hores d’ara en són massa, i ja cansa.

Ahí va la perla:

TEMA Espanya. Construcció i consolidació de l’Estat liberal (1833-1868)

La coronació d'Isabel II (1843)

La coronació d’Isabel II (1843)

TEMA 4

Construcció i consolidació de l’Estat liberal (1833-1868)

El regnat d’Isabel II

Curs: 2n de BAT

Actualitzat el 05/12/2013

Apunts – Esquemes

  • ESQUEMES. Història d’Espanya i Catalunya, segle XIX, per la XTEC, molt bons, enllaç
  • APUNTS. Funcionament del sistema liberal en època d’Isabel II, 4 pàgines, enllaç
  • APUNTS de 2n de BAT-Història, del blog “notes d’història”, enllaç
  • ESQUEMA. Quadre comparatiu entre el liberalisme moderat i progressista, 1 full, enllaç
  • ESQUEMA. Quadre comparatiu de les constitucions espanyoles del segle XIX, enllaç
  • DOSSIER. Constitucions i constitucionalisme espanyol (de 1808 a 1978), enllaç
  • IMATGES. Guerres carlines, blog Imágenes H. de España, enllaç

Presentacions de diapositives

  • La construcció de l’Estat liberal – Isabel II (1833-1868) (per Rafael Urías), 33 diapos, en castellà, enllaç
  • Segle XIX – Esquemes d’Isabel II (per M.P. González López), 51 diapos, en castellà, enllaç
  • La construcció de l’Estat liberal (1808-1874) (per anga), 107 diapos, en castellà, enllaç
  • La construcció de l’Estat liberal (1833-1900) (per Emilydavison), 32 diapos, en castellà, enllaç
  • La primera guerra carlina (1833-1840) (per profesorfrancisco), 8 diapos, en castellà, enllaç
  • La primera guerra carlina (1833-1840) (per JavierHidalgoCon), 15 diapos, en castellà, enllaç

Mapes

  • Mapa. Espanya. Primera Guerra Carlina a Espanya (1833-1839), enllaç
  • Mapa. Espanya. La desamortització de Mendizábal (1836), enllaç
  • Mapa. Espanya. La desamortització de Madoz (1855), enllaç

Vídeos – Documentals

Textos històrics

  • TEXTOS. Història d’Espanya, per l’IES Gabriel Miró d’Oriola, enllaç
  • TEXTOS. Història d’Espanya, per l’IES Mar de Aragón, en pdf, enllaç

Pel·lícules

  • El maestro de esgrima, director Pedro Olea, 1992 (veure baix, en llibres)

Lectures – Articles

  • ARTICLE. “La revolució marginada“, sobre la Jamància, la revolta obrera de 1843 a Barcelona, elpais.com, 02/10/2013, enllaç

Lectures – Llibres

TEMA. Liberalisme i nacionalisme. L’era de les revolucions (1789-1848). Les unificacions d’Alemanya i d’Itàlia. El romanticisme

Eugène Delacroix, "La llibertat guiant el poble", 1830

Eugène Delacroix, “La llibertat guiant el poble”, 1830

TEMA 2

Liberalisme i nacionalisme

L’era de les revolucions (1789-1848)

Les unificacions d’Alemanya i d’Itàlia

El romanticisme

Cursos: 4t d’ESO – 1r de BAT

(Actualitzat el 21 de novembre de 2018)

Esquemes – Apunts

  • APUNTS. La crisi de l’Antic Règim i el liberalisme (autor: J. J. Lozano Cámara), 30 pàgines, en castellà, enllaç
  • Mapa conceptual del tema (per cidead), en castellà, enllaç
  • DOSSIER. La revolució francesa (1789-1799), web mediateca.cl, enllaç

Presentacions de diapositives

  • La revolució francesa (1789-1799), per Eladi Fernàndez, 15 diapos, en català, enllaç
  • Liberalisme i nacionalisme (1789-1870) (per A. Rivero Rodríguez), 58 diapos, en castellà, enllaç
  • Primeres revolucions liberals i la Restauració (per anga), 63 diapos, en castellà, enllaç
  • L’era de les revolucions (per saladehistoria.com), 36 diapos, en castellà, enllaç

Mapes

  • FRONTERES. Europa. Mapa històric animat des de l’any 1000 dC, enllaç

Vídeos

Altres recursos – Activitats

  • Humor. Vídeo “Chop Chop“, sobre un dramàtic rescat durant la revolució francesa.
  • 14 de juliol. Cançó “Ça ira” i algunes lectures recomanades.

Pel·lícules

  • Master and Commander. Al otro lado del mundo (Peter Weir, 2003)
  • El último mohicano (The Last of the Mohicans, Michael Mann, 1992)
  • Revolución (Revolution, Hugh Hudson, 1985)
  • Danton (Andrej Wajda, 1982), recursos didàctics
  • El Gatopardo, director Lucchino Visconti, 1963, ressenya + recursos didàctics
  • Desirée (Henry Koster, 1954)

Lectures – Llibres

  • LECTURA. Eric John Hobsbawm: “Naciones y nacionalismo desde 1780″ (1990), enllaç
  • LECTURA. José Antonio Marina: “Los sueños de la razón” (2003), enllaç
  • LECTURA. Isabel Belmonte i Ruth Betegón: “La historia contemporánea en la novela” (1998), enllaç
  • LECTURA. José Antonio Marina: “La pasión del poder. Teoría y práctica de la dominación” (2008), enllaç