LLIBRE. “La metamorfosi” de Franz Kafka (1915), una aproximació

portada - kafka - metamorfosiRESSENYA

Franz Kafka: “La metamorfosi” (1915)

  • Edicions Bromera, Alzira, 1990, 136 pàgines
  • Col·lecció “A la lluna de València”, núm. 10, enllaç
  • Traducció, introducció i notes: Heike van Lawick i Enric Sòria
  • Títol original: “Die Verwandlung” (1915)

Índex

  1. Introducció
  2. Argument
  3. Kafka
  4. El llenguatge de Kafka
  5. Interpretacions
  6. Sensacions personals després d’haver llegit “La metamorfosi”
  7. Cites
  8. Documental: “Qui era Kafka?”

1. Introducció

Llegir “La metamorfosi” és un plaer alimentari per al cervell, i una prova de superació personal davant una obra tan clàssica, tan monumental i alhora tan estereotipada i potser desconeguda. És una obra que apareix en tots els llistats de recomanacions de lectures, i és tan famosa que fa por i un poc de mandra llegir-la. Però val la pena.

Només vull posar algunes notes.

Per a un coneixement molt més detallat us recomane veure les entrades sobre Kafka i la “La metamorfosi” al blog la serp blanca del professor Enric Iborra.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

MÚSICA i POESIA. “Viatge a Ítaca”

Viatge a Itaca - Lluís Llach

Viatge a Ítaca” és un poema de Konstantinos Kavafis (1863-1933), escrit el 1911, basat en l’Odissea d’Homer. Anys després Carles Riba el va traduir al català, i més tard Lluís Llach el va musicar i popularitzar amb una cançó al seu disc titulat també “Viatge a Itaca” (1975).

Quin és el seu significat? En poques paraules: el viatge marítim a Ítaca és una al·legoria clàssica de la vida, en el qual el camí, difícil i ple d’aventures, és la vida i el port on s’arribarà finalment és la mort.

També es pot entendre com el llarg camí cap a un destí desitjat i llunyà, com per exemple un món millor, i per això és un poema (i una cançó) amb clares connotacions utòpiques. Siga com siga, el que ens ensenya és que en una situació o aventura és més important el camí que cal recórrer que el propi final.

Per a mi és un poema molt clar, potser massa pedagògic, però amb molta força, gràcies a alguns versos molts senzills i directes, i sobretot em resulta una font d’il·lusions vitals.

Per la seua bellesa i importància vull compartir-ho (cançó, lletra i poema).

  1. Cançó “Viatge a Ítaca”, versió 2007
  2. Cançó “Viatge a Ítaca” completa, versió 1975
  3. Explicació de la cançó
  4. Lletra de la cançó
  5. Poema original “Viatge a Ítaca” (traduït)
  6. Més informació

1. “Viatge a Ítaca”, versió 2007

“Viatge a Itaca”, cantada per Lluís Llach al concert “Verges 2007“. Potser és la versió més exagerada d’aquesta cançó, la més histriònica també, però és l’última interpretació de Lluís Llach, realitzada al concert del seu comiat dels escenaris.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Civilización” de Kenneth Clark (1969), una història cultural

portada - kenneth clark - civilizaciónRESSENYA

Kenneth Clark: “Civilización” (1969)

Madrid, Alianza Editorial, 2013
521 pàgines, en castellà
Títol original: “Civilisation: A Personal View
Enllaç a l’editorial

Ressenya

Civilización” de Kenneth Clark és un llibre realitzat a partir dels guions de la sèrie documental televisiva que va realitzar aquest autor per a la BBC. A l’igual que la sèrie té tretze capítols, i explica la història cultural d’Europa occidental, des de la caiguda de l’Imperi Romà al segle V dC fins als inicis del segle XX.

Com diu el professor de literatura Enric Iborra al seu blog La serp blanca:

“Quan acabem de llegir aquest llibre, tenim la sensació de ser més intel·ligents i de saber més. La sensació de ser més intel·ligents és probable que només siga una il·lusió agradable; la de saber més, reflecteix un fet ben real.”

Cal deixar clar que no és únicament una història de l’art, si bé el cos central del llibre són les pintures, escultures i l’arquitectura més significatives de cada època, i els artistes i la societat on s’emmarquen. És un llibre que reflexiona sobre la civilització, entesa per l’autor com “capacitat creadora i extensió de les facultats humanes”. Per això també trobarem un poc de música, literatura, filosofia, religió, ciència, societats, política i fins i tot economia. Tot això amb un estil amable, pedagògic i de vegades irònic, però sempre entretingut i divertit.

A més a més el llibre conté quasi tres-centes fotografies en blanc i negre que il·lustren a la perfecció el text.

Kenneth Clark (1903-1983)

Kenneth Clark (1903-1983)

Segons l’autor el títol de “Civilització” va ser accidental. Al segle XVIII hauria sigut més fàcil: “Especulacions sobre la naturalesa de la civilització il·lustrada per les fases canviants de la vida civilitzada en Europa occidental des de les Edats Fosques fins al present”. Títols així avui en dia són impensables. La paraula “civilització” va ser un estímul per a l’autor, i ens evoca una cosa que no acabem de saber definir però que tots entenem d’alguna manera.

A mi m’han encantat en especial els capítols que tracten sobre algunes èpoques que conec poc o que estan molt estereotipades, com ara l’època més fosca de l’Alta Edat Mitjana (segles VII-VIII), quan semblava que Europa tornava a un món sense escriptura ni civilització. També l’explicació que fa del Barroc i de la contrarreforma catòlica, així com el caràcter sensible i original del Rococó; o el segle XIX, amb el desenvolupament de l’enginyeria gràcies als nous materials de la Revolució Industrial, amb les seues dramàtiques conseqüències socials. Però en general tots els capítols són dissertacions magistrals que van d’allò particular a allò general, i que permeten entendre les èpoques que tracta, o almenys donen una aproximació molt bona. No és un manual d’art, repetisc, sinó un viatge bellíssim sobre el que significa la cultura occidental, de la mà d’un gran historiador de l’art.

En definitiva, un gran llibre de divulgació humanística.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

POESIA. Vicent Andrés Estellés i la història dels valencians

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés (1924-1993)

(Actualitzat 30/06/2014)

Per què Estellés? Per què un poeta a un blog d’història?

Perquè a l’obra del poeta valencià Vicent Andrés Estellés també trobem la història.

La postguerra, la fam, la repressió franquista, les misèries i les alegries quotidianes estan plasmades als seus poemes. Són tota una lliçó de la història de la gent corrent, dels fets menuts, quotidians, però que marquen una època i a un poble. És una història que ell sabia dir amb versos directes, més directes que molts llibres d’història, versos com “Trista, trista València, quina amarga postguerra!”.

Per això, perquè ens congracia amb el fet de vegades penós de ser valencians, un poc d’Estellés i companyia.

 

ÍNDEX DE MATERIALS

1. DOCUMENTAL “ESTELLÉS, POETA DE MERAVELLES”

2. SELECCIÓ DE POEMES

3. POEMES MUSICATS (Ovidi Montllor i altres)

4. RECURSOS DIDÀCTICS, ESTUDIS, ARTICLES

5. NOTA PERSONAL

 

MATERIALS

1. DOCUMENTAL “ESTELLÉS, POETA DE MERAVELLES”

Molt recomanable i emotiu. Programa Dossiers, Canal 9 RTVV, emés el 24 març 2012, 30 minuts només.

Enllaços: (1) a youtube; (2) a Canal 9 RTVV [no funciona: 30/11/2013; Canal 9 apagat]

Explicació del documental

“Poeta de meravelles, Vicent Andrés Estellés és el títol del documental amb què Dossiers vol retre homenatge a qui està considerat l’Ausiàs March del segle XX. Per això, el reportatge fa un passeig poètic pels seus versos, que parlen de la vida i de la mort, de l´amor, del sexe, de la misèria, de la fam i del poble. Versos escrits amb paraules senzilles, clares i directes, però que utilitzades per Estellés adquireixen un valor líric altíssim. I és ara quan Dossiers ha preparat aquest reportatge perquè va ser el 27 de març de 1993, ara fa 19 anys, quan Estellés moria a València. Deixava escrits milers i milers de poemes que han marcat les últimes generacions de valencians. Per tractar-se d’un poeta contemporani, en el documental podrem disfrutar dels versos d´Estellés recitats per ell mateix. L’escoltarem en diferents moments de la seua vida, parlant del que, per a ell, és la família, l’amor que professa per Isabel, la seua dona, o la profunda tristesa i el dolor que pateix quan mor la seua filla de només tres mesos. I també de la passió que sent pel seu país.”

Llegeix la resta d’aquesta entrada »