LLIBRE. “La metamorfosi” de Franz Kafka (1915), una aproximació

portada - kafka - metamorfosiRESSENYA

Franz Kafka: “La metamorfosi” (1915)

  • Edicions Bromera, Alzira, 1990, 136 pàgines
  • Col·lecció “A la lluna de València”, núm. 10, enllaç
  • Traducció, introducció i notes: Heike van Lawick i Enric Sòria
  • Títol original: “Die Verwandlung” (1915)

Índex

  1. Introducció
  2. Argument
  3. Kafka
  4. El llenguatge de Kafka
  5. Interpretacions
  6. Sensacions personals després d’haver llegit “La metamorfosi”
  7. Cites
  8. Documental: “Qui era Kafka?”

1. Introducció

Llegir “La metamorfosi” és un plaer alimentari per al cervell, i una prova de superació personal davant una obra tan clàssica, tan monumental i alhora tan estereotipada i potser desconeguda. És una obra que apareix en tots els llistats de recomanacions de lectures, i és tan famosa que fa por i un poc de mandra llegir-la. Però val la pena.

Només vull posar algunes notes.

Per a un coneixement molt més detallat us recomane veure les entrades sobre Kafka i la “La metamorfosi” al blog la serp blanca del professor Enric Iborra.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Praga en tiempos de Kafka” de Patrizia Runfola

Portada - Runfola - Praga en tiempos de KafkaRESSENYA. Patrizia Runfola:

“Praga en tiempos de Kafka”

Barcelona, Ediciones Bruguera, 2006

299 pàgines, castellà, fotografies en blanc i negre de personatges, quadres, edificis.

Títol original: “Praga in tempo de Kafka”

RESSENYA

Al blog http://www.eldinosaurioqueestabaalli.com he trobat una ressenya bellíssima d’aquest llibre. Per això aquesta vegada, com sé que no puc superar-la, no vaig a fer la meua pròpia ressenya. La copie i la traduisc.

Font: http://www.eldinosaurioqueestabaalli.com/2006/08/18/

Praga és, sense cap dubte, la ciutat de moda. Ja abans d’incorporar-se la República Txeca a la UE la “mare de totes les ciutats” -títol que comparteix amb altres urbs com Mèxic, Kíev, la Meca o El Caire- era destinació preferent per a viatges organitzats. Avui és, a més, decorat fantàstic per megaproduccions de Hollywood. Però és molt més. Tota ciutat té una història íntima que només coneixen els seus enamorats, i l’autora és una cronista enamorada de la ciutat del Moldava. La italiana Patrizia Runfola coneix cada carreró, cada pati d’una ciutat que destil·la màgia fins i tot en el seu nom, Praha, “el llindar”. Llindar entre dos móns, orient i occident, entre dues “races”, aris i eslaus, i per a molts també llindar entre dues realitats.

Aquesta és una història cultural dels anys daurats de la ciutat, quan desbordava una vitalitat creadora que es veuria dolorosament dissolta després de la l’agressió nazi. El punt de partida d’aquesta història és, tal com indica el títol, Franz Kafka, però la protagonista és la ciutat que en el seu si va acollir una condensació tal d’artistes com no s’havia vist des del Segle d’Or a Madrid i que, com llavors, era una congregació de genis a l’olor de la decadència. No només estaven Kafka i el seu amic Max Brod, també Hasek, Jesenská, Kapek -creador del mite modern del robot- i Teige, el pintor Kubista i el poeta Halas, de emotiva vida, l’austríac Meyrink, autor del Golem, els alemanys Einstein i Brentano, i el rus Jakobson.

Eren els anys de les avantguardes, era un món que volia partir de zero encara que per això va haver de necessitar la destrucció absoluta que van suposar dues guerres mundials. I, en aquest marc s’erigeix Praga, la cruïlla, com a focus i pol, partint de la seva particular situació social, amb els naturals en l’escalafó més baix, els alemanys en el més alt i els jueus al marge, d’aquells i entre si. Runfola retrata una avantguarda escèptica i crítica, gairebé massa com per ser creïble, una avantguarda atenta als influxos francesos -Apollinaire-, italians -Marinetti- o russos -Maiakovski-, però que mai es perd de vista a si mateixa. El poder evocador de Praga fa de l’avantguarda txeca un cas especial, ja que “l’avantguarda de Praga no mirava cap al futur, al contrari que altres corrents europeus, sinó que s’aturava en el present, posant els seus ulls en el decorat quotidià amb els seus detalls extravagants i poètics carregats de significats simbòlics, evocadors de somnis i de records “(p. 208).

Aquell meravellós conjunt es va desfer sota la tenebrosa marxa nazi. Alguns d’aquells artistes i poetes emmalaltir, altres van emigrar o es van suïcidar, i altres van desaparèixer en els camps d’extermini. Després va venir el comunisme desbocat i finalment, ja estan arribant, les masses de turistes amb bermudes. Aquells temps d’efervescència creadora no tornaran, per això alguns dels exiliats van decidir no tornar, per mantenir incontaminats els seus records. Les circumstàncies que van possibilitar aquella pletòrica creativitat es van esborrar, la triple convivència es va acabar -Praga va ser “encreuament, abans que res, de cultures diverses i imperioses” (p. 17)-. La ciutat manté el seu poder d’atracció intacte, mentre el seu poder de generació descansa amagat en unes golfes polsegoses, com el Golem, tot esperant temps propicis.

En aquest assaig es parla de literatura, pintura, escultura, arquitectura, teatre i cinema, fins i tot es fan referències a la tertúlia de Berta Fanta, on Einstein explicava les seus trencadores teories. Partim de Kafka i, estirant el fil que ens tendeix Max Brod, anem traient l’aigua del Moldava el record de tots aquells artistes que van compondre el collage Praga. Amb un estil clar, amb evident afecte -de vegades massa-, amb entossudit detallisme -alguns trams seran valorats per l’eslavista, però el lector mitjà pot obviar-ho sense lament- i sagrada devoció per allò explicat, Runfola ens presenta una època memorable en un lloc inoblidable, amb evidents encerts, com el de mostrar a un Kafka alegre i vivaç i descobrir-nos a autors generalment ocults, com Werfel o el mateix Brod, més conegut per la seva amistat amb Kafka que pels seus propis escrits, així com la bibliografia, amb títols relatius al relat, i en castellà.”

DADES DE L’AUTORA

Patrizia Runfola. Nascuda a Palerm, el 1951, va morir el 1999, als quaranta-vuit anys. Professora a l’Acadèmia de Belles Arts de Brera. Col·laborà en diverses revistes i periòdics italians i francesos. Autora de nombrosos catàlegs d’exposicions de pintura i fotografia, de teatre i, en general, de l’art de les vanguàrdies del segle XX. Publicà assaigs (entre d’altres, Hugo von Hoffmann-sthal) i el llibre de relats Lliçons de tenebres. Els seus interessos artístics i les seues fonts de creació literària procedien de l’àmbit cultural, històric, intel·lectual i mític d’Itàlia, França i Praga, ciutat a la qual va dedicar diversos dels seus llibres, com aquest, Praga en temps de Kafka i El palau de la malenconia.

MOMENT HISTÒRIC

Vanguàrdies culturals centreuropees. Expressionisme.

Primers anys del segle XX, especialment fins l’any 1924. Aquest any el dia 3 de juny faltà Franz Kafka.

A Praga, ciutat de l’Imperi Austrohongarès fins el final de la Primera Guerra Mundial, quan es va convertir en capital del nou estat de Txecoslovàquia.

ÍNDEX DE CITES

1. Boina dels estudiants, símbols nacionals, pàgina 59

2. EXPRESSIONISME, pàgines 114-115

3. COMENÇ DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL, pàgines 152-155

4. La fam, segons Milena Jesenská, pàgina 182

5. La invenció de la paraula ROBOT, pàgines 201-202

6. Reconstruir la realitat, per Karel Capek, pàgina 203

7. Anècdotes de František Halas, poeta enamorat dels llibres, pàgines 239-240

8. DESCRIPCIÓ BELLÍSSIMA, pàgines 244-245:

9. Exemples de cartes per a burlar la censura, pàgina 256

10. Praga, una gran ciutat, pàgines 256-257

BIBLIOGRAFÍA COMPLEMENTARIA

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Kafka y la muñeca viajera” de Jordi Sierra i Fabra (2006)

Sierra i Fabra, Jordi: Kafka y la muñeca viajera (2006)
Madrid, Ediciones Siruela, 2007.
147 pàgines, castellà, il•lustracions de Pep Montserrat.

RESSENYA:

Jordi Sierra i Fabra és un escriptor català molt prolífic (quasi quatre-cents títols). Resulta conegut especialment per la seua literatura infantil i juvenil, tant en català com en castellà. El 2007 va rebre el Premi Nacional de literatura Infantil i Juvenil atorgat pel Ministeri de Cultura espanyol per la seva novel•la Kafka i la nina que se’n va anar de viatge.
Aquesta novel•la narra una experiència que Franz Kafka va viure un any abans de la seua mort. Un dia de l’any 1923 passejava pel parc Steglitz, a Berlín, i va trobar una xiqueta desconsolada perquè havia perdut la seua nina. Kafka, per a calmar a la xiqueta, es va inventar una història: la nina no s’havia perdut, se n’havia anat de viatge, i ell, convertit en carter de nines, tenia una carta que li portaria el dia següent. Aquella nit Kafka va escriure la primera de moltes cartes que durant tres setmanes, va anar lliurant a la xiqueta on narrava aventures des de tots els racons del món. D’aquelles cartes i la xiqueta que les va rebre mai més tornà a saber-se res i constitueixen un dels misteris més bells de la narrativa del segle XX.
És una novel•la curta molt fàcil de llegir i ben escrita. Ens parla sobre la fantasia, però també sobre el que significa fer-se adult, sobre la llibertat, la independència i la responsabilitat. Amb el valor afegit d’estar basat en un cas real.

 

Llegeix la resta d’aquesta entrada »