ARTICLE. «La Revolució Russa i nosaltres» per Josep Fontana (1917-2017)

lenin_1917_revolucio_russa

Comencem el 2017 i enguany se celebra el primer centenari de la Revolució Russa. No serà una efemèride massa popular, ja que malgrat totes les barbaritats posteriors en aquell moment va ser un intent molt seriós de millorar el món, de crear una societat més igualitària i solidària, i sí, aquell intent va fracassar.

No obstant això, val la pena recordar-ho, i per això vull compartir un text molt recomanable. Es tracta de la conferència que l’historiador Josep Fontana va realitzar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el passat 24 d’octubre de 2016 al marc de les jornades sobre la Revolució Russa organitzades per la Comissió del Centenari de la Revolució Russa.

Del professor Fontana ja hem compartit altres textos a Historiata, com per exemple la ressenya de La formació d’una identitat. Una història de Catalunya, o els articles Després de la crisi i l’entranyable Demasiados retrocesos (sobre la Història Contemporània d’Espanya). Ara repassem la importància història de la Revolució Russa. Impecable.

Font d’informació: fundacioalternativa.cat, 08/11/2016 [consultat l’01/01/2017]

 

Article «La Revolució Russa i nosaltres»:

«Cap a 1890 els partits socialistes europeus, agrupats en la Segona Internacional, havien abandonat la il·lusió revolucionària i defensaven una via reformista que els havia de dur a integrar-se en els parlaments burgesos, confiant en què un dia podrien accedir al poder a través de les eleccions i que des d’allí procedirien a transformar la societat. D’aquesta manera els partits socialistes alemany, italià, espanyol, el francès, que mantenia encara el nom de Secció francesa de la Internacional Obrera, o el laborisme britànic van optar per una política reformista, encara que conservessin la retòrica revolucionària del marxisme per tal de no desconcertar els seus seguidors obrers, que havien de seguir creient que els seus partits lluitaven per una transformació total de la societat.

La contradicció entre retòrica i praxis va esclatar amb motiu de la proximitat de la Gran guerra de 1914. Al congrés que la Internacional socialista va celebrar a Basilea en novembre de 1912 es va proclamar  que “era el deure de les classes obreres i dels seus representants parlamentaris (…) realitzar tots els esforços possibles per tal de prevenir l’inici de la guerra” i que, si aquesta finalment començava, havien d’intervenir perquè acabés ràpidament i “utilitzar la crisi econòmica i política causada per la guerra per revoltar el poble i accelerar la caiguda del govern de la classe capitalista”. El congrés proclamava, a més, la seva satisfacció davant de “la completa unanimitat dels partits socialistes i dels sindicats de tots els països en la guerra contra la guerra”, i cridava “els treballadors de tots els països a oposar el poder de la solidaritat internacional del proletariat a l’imperialisme capitalista”.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

LLIBRE. “La formació d’una identitat. Una història de Catalunya” de Josep Fontana (2014)

referències 57 def.indd

No és la primera volta que esmente a l’historiador Josep Fontana (Barcelona, 1931) a Historiata. Sempre que trobe un escrit seu, o me l’envia el meu germà Amand, faig un parèntesi i me’l llig amb deler. És tot un mestre, una referència. Fa temps vaig compartir dos articles seus que m’agraden molt: Demasiados retrocesos, de 2012, com una mena de síntesi de la història d’Espanya, i Després de la crisi, de 2013, una anàlisi rotunda del que estem vivint durant els últims anys.

Ara mateix tinc pendent llegir-me la seua obra Por el bien del Imperio. Una historia del mundo desde 1945, publicada el 2011, un gruixut volum que em mira des de la prestatgeria i que reserve per a una temporada tranquil·la que malauradament es fa d’esperar.

Per això, quan el passat setembre em vaig trobar a la Llibreria Llorens d’Alcoi La formació d’una identitat. Una història de Catalunya no m’ho vaig pensar massa i la vaig comprar. Tinc estima a Catalunya, m’interessa moltíssim “el procés” que estan portant a terme cap a la independència, i volia llegir alguna cosa des del punt de vista històric, més enllà del soroll de les piulades i els exabruptes. Fontana ha estat providencial.

El llibre? Unes quatre-centes pàgines que es lligen amb fluïdesa. És un assaig històric que descriu les principals característiques de l’evolució de Catalunya, però no des d’un punt de vista nacionalista essencialista (no trobarem ni neandertals, ni ibers, ni races, ni determinisme geogràfic, ni apologia de símbols). Per a Fontana, Catalunya és una nació que s’ha anat fent i que es diferencia de les nacions veïnes, a més de la llengua i la cultura, principalment per un tret: el fet d’haver mantingut unes maneres pròpies de veure el món i de relacionar-se, i que es va plasmar en unes lleis que obligaven a fer polítiques de pactes. Tot açò va crear un sentiment de pertinença que s’ha mantingut al llarg del temps. Les tres grans guerres perdudes (1652, 1714 i 1939) i els posteriors intents d’assimilació no van poder aigualir aquest sentiment.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

MÓN ACTUAL. Josep Fontana: “Després de la crisi” (2013)

Josep Fontana, historiador

Josep Fontana, historiador

MÓN ACTUAL

Josep Fontana: “Després de la crisi”

 

  • Autor: Josep Fontana, historiador
  • Data: 19 de setembre de 2013
  • Font primària (en català): la lamentable
  • Font secundària (en castellà): sinpermiso
  • Article en pdf (per a imprimir, 10 pàgines)

Comentaris inicials

Aquest article es basa en la conferència que l’historiador Josep Fontana va pronunciar el passat 17 de setembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), organitzat per la Fundació Alfons Comín.

Josep Fontana (Barcelona, 1931) és historiador i catedràtic jubilat de la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor, entre d’altres moltes obres, d’un manual clàssic de teoria de la història titulat Història: anàlisi del passat i projecte social (1982). L’any 2011 va publicar Por el bien del Imperio. Una historia del mundo desde 1945, la qual ha sigut complementada per l’obra El futuro es un país extraño. Una reflexión sobre la crisis social de comienzos de siglo (2013).

Aplicació didàctica

  • Història del Món Actual. Crisi. Ètica. Ciutadania responsable i solidària.

Aquest article, si bé és un poc llarg, és molt útil per a entendre la situació actual de les nostres societats. Parteix de l’anàlisi de la història dels últims 50 anys, en concret a partir de la instauració dels estats de benestar, el seu progressiu desmantellament des dels anys 80 del segle XX, i l’impacte de l’actual crisi econòmica (i política i social).

Cap a on ens dirigim? Segons el professor Fontana estem dirigint-nos cap a un món amb noves regles de joc, en el qual augmentarà la desigualtat social i l’empobriment d’àmplies capes socials (ja està fent-ho). La degradació social que s’ha vist amb l’actual crisi no és passatgera, i les polítiques d’austeritat social han vingut per a quedar-se. No és un procés inevitable sinó que respon a la lògica de l’actual capitalisme, totalment depredador dels recursos naturals i públics, i basat en l’especulació financera i la llibertat dels capitals. La transferència de riquesa de les rendes del treball cap a les rendes del capital és imparable, i ha produït a més la degradació d’unes democràcies parlamentàries esquitxades per problemes de corrupció (“xoriços”), per falses alternatives polítiques (“són tots iguals”), per incapacitat o incompetència per solucionar els problemes de la gent (“no ens representen”) i per rendir-se davant els grans poders econòmics (“no és una crisi, és una estafa”).

Alternatives? Les estratègies conegudes no serveixen. El poder polític clàssic està desprestigiat. Però hi ha alguna esperança. Tal com diu el professor Fontana: “Al nostre voltant no hi ha solament derrota i frustració, sinó també protesta i resistència; no solament corrupció, sinó també solidaritat. Allà on els governs i els partits no arriben, hi ha moviments socials protagonitzats per homes i dones que no es resignen als abusos a que se’ls vol sotmetre, treballadors que lluiten pels seus drets, metges que s’oposen a la privatització de la sanitat, estudiants que rebutgen la degradació de l’ensenyament públic, col·lectivitats que aturen projectes d’explotació dels recursos naturals que posarien en perill el seu entorn. Hi ha, més enllà del nostre món, moviments de camperols que lluiten col·lectivament –a Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia del sud– per la terra i l’aigua, hi ha protestes de grups indígenes que volen protegir les seves formes de vida i la seva dignitat…”

En definitiva, “després de la crisi” és el nostre present immediat, la nostra vida. Haurem d’estar preparats, i conéixer la història ens pot ajudar moltíssim.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

ARTICLE. Història d’Espanya: “Demasiados retrocesos”

DEMASIADOS RETROCESOS

Anàlisi de la Història d’Espanya

 

Article

“En una ocasión un periodista preguntó a don Ramón Carande, maestro de historiadores: “Don Ramón, resúmame usted la Historia de España en dos palabras”. La respuesta de Carande no se hizo esperar: “Demasiados retrocesos”.

Es verdad que la historia contemporánea de España parece caracterizarse por el hecho de que cada paso por el camino de la libertad viene seguido por un duro y generalmente prolongado retroceso. A la promulgación de la Constitución en 1812 –cuyo bicentenario va a celebrarse en tiempos nada favorables a la libertad– le siguieron desde 1814 seis años de feroz represión; al trienio de 1820 a 1823, en que el texto constitucional volvió a estar vigente, le correspondió una “década ominosa”, y así hasta los ocho años de progreso de la Segunda República, que nos valieron cerca de 40 de barbarie franquista. Ahora, según parece, vamos a tener que pagar las magras concesiones de la Transición con un “cuatrienio ominoso” en manos del PP.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

ARTICLE. Una lección de historia para derribar los mitos del franquismo

ARTICLE. Una lección de historia para derribar los mitos del franquismo

El libro “En el combate por la Historia” denunciará los métodos sin rigor científico que provocan despropósitos como el “Diccionario Biográfico” de la RAH [Real Academia de la Historia]

Por Jesús Miguel Marcos – Diario Público, 24/02/2012

Font: Diario Público, http://www.publico.es/culturas/423744/una-leccion-de-historia-para-derribar-los-mitos-del-franquismo

Foto: desfile de la victoria de las tropas franquistas en Madrid, en mayo de 1939. EFE

Article:

Una mentira mil veces repetida acaba convirtiéndose en verdad no discutida“. Lo peor de la frase de Goebbels no es su vileza, sino que es verdad. A la vista están los ejemplos, como el de Bush, que convenció a media América de que en Irak había armas de destrucción masiva a base de decirlo con la mecánica de un autómata, una y otra vez. Lo maléfico de las mentiras, por muy descaradas que sean, es que desplazan la realidad hacia una zona de sombra que obliga a los que transitan dignamente bajo la luz a mirar dentro del pozo de ponzoña para defender la verdad de los hechos y que ningún incauto caiga dentro. Lo ideal sería que los agujeros negros succionaran a quienes los crean, pero lamentablemente no es así y hay que correr a taparlos, por aquello del olor.

Esto, en el día a día de la actualidad, ocurre a menudo, con consecuencias más o menos graves para la salud mental de la ciudadanía, pero más serio y profundo es el efecto de la conspiración cuando atañe a la disciplina histórica. Probablemente, a Ángel Viñas lo último que le apetecía en estos momentos era aparcar sus investigaciones personales para coordinar una obra colectiva sobre la Segunda República, la Guerra Civil y el franquismo, pero muchas veces la profesión te planta delante imperativos que de la noche a la mañana se convierten en prioridad.

Y la prioridad, en esta ocasión, forzaba a elaborar una respuesta rigurosa, científica y rotunda al gran disparate en el que se convirtió el Diccionario Biográfico Español de la Real Academia de la Historia, financiado con 5,8 millones de euros de fondos públicos, cuando se conoció que estaba plagado de, literalmente, desvaríos. Los delirios históricos se circunscribían especialmente a la época contemporánea, donde abundaban las entradas con un claro tono franquista que traspasaban sin rubor todos los límites del rigor científico.

Esa respuesta ya tiene título: En el combate por la Historia. La obra la publicará en abril la editorial Pasado & Presente y se venderá con una faja bien explícita que advertirá: “Contra el Diccionario Biográfico Español“. La obra, a la que ha tenido acceso Público, incluye un pormenorizado análisis temático y biográfico de la Historia de España entre los años 1931 y 1975 a cargo de los mayores expertos en ese periodo: desde Julián Casanova a Josep Fontana, pasando por Enrique Moradiellos, José Carlos Mainer, Carlos Barciela, Antonio Elorza, Francisco Espinosa o Paul Preston. Así, hasta 33 historiadores, coordinados por Ángel Viñas. Este último, en el prólogo de la obra, antes de expresar su “estupefacción” y “repulsa” ante el Diccionario Biográfico, ya advierte de que, “en los últimos años, aparecen nuevos títulos para continuar presentando visiones distorsionadas y profundamente ideologizadas” de la Historia.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »