LLIBRE i PEL·LÍCULA. “Cap a terres salvatges”, de Jon Krakauer, aire lliure a manta

Hacia rutas salvajes - Zeta EdicionesLLIBRE i PEL·LÍCULA. Jon Krakauer:

“Cap a terres salvatges” (1996)

Título original: Into the Wild

Edicions actuals

  • Zeta Bolsillo, Barcelona, 2009
  • 288 pàgines, en castellà

Edició antiga que jo he llegit:

  • Ediciones B, Punto de Lectura, 2001, 413 pàgines

Ressenya

Argument, segons l’editorial Símbol:

“L’abril de 1992, un jove de 24 anys d’una família benestant va arribar fent autostop fins a Alaska i, caminant, es va endinsar sol cap al bosc, al nord del Mont McKinley. Es deia Chris McCandless. Havia donat tots els seus estalvis, abandonat el seu cotxe i gairebé tot el que tenia. Havia cremat els diners que portava a la butxaca i havia decidit començar una nova vida. Quatre mesos més tard, el seu cos fou trobat per un caçador d’ants.”

Autor: Jon Krakauer (Estats Units, 1954) , és alpinista, periodista i escriptor. És autor, entre altres, de La febre del cim (sobre una tràgica escalada a l’Everest el 1996; en castellà Mal de altura), i Els somnis de l’Eiger.

 jon-krakauer-cap-a-terres-salvatgesNotes personals

Vull ser breu.

Aquest és un llibre que agradarà moltíssim als/a les inconformistes. Cap a terres salvatges és un d’eixos llibres que es devoren, que no pots deixar de llegir, que malgrat saber el final (McCandless mor de fam i a soles) vols saber el com i el per què de la seua opció vital. La història alimenta eixe malestar sord que tota persona jove amb inquietuds té sobre el món que l’envolta, ple de misèries i d’abjeccions, però també amb bellesa i bondat.

L’aventura de Chris McCandless, finalment tràgica, és allò que molts hem somiat però que quasi ningú fa: enviar a fer punyetes el món i cercar la felicitat ben lluny de la hipocresia i la banalitat de la majoria de les relacions socials. És un somni de joves, quan tens eixa edat que no saps si fugir de tot o si quedar-te i fundar una família. Chris se’n va anar. La gran majoria ens quedem.

Al llibre trobarem un recorregut per la vida de Chris, especialment durant els seus dos últims anys. Veurem per què la natura té tanta fascinació en l’esperit nord-americà (“la frontera”, “go west”, etc.) Però sobretot descobrirem eixa passió per la recerca de la vida autèntica que tota persona té o ha tingut en algun moment de la seua vida, abans de convertir-se en un autòmat de costums fixes i amb el cervell eixut. També trobarem referències a obres d’autors inconformistes com Henry Thoreau, Tolstoi, Jack London, etc.

No vull enrotllar-me més.

Una última cosa: la pel·lícula està a l’altura del llibre, si bé crec que el llibre s’assaboreix millor, molt millor.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »